Les parròquies de Rubí a la JMJ de Cracòvia

Un grup format per cinc joves de les parròquies de Rubí acompanyats per Mn. Santi Cortés peregrinaran fins a Cracòvia per unir-se al Sant Pare, Vicari de Crist a la Terra, i a milions de joves catòlics d’arreu del món. Els encomanem en la pregària per tal que el testimoni comú de Fe en el Crist i en la seva Església romangui viu també en el nostre poble de Rubí.

Todos con Pedro, a Cristo por María.

No dubteu en seguir-nos via Facebook en l’enllaç de la parròquia.

https://ca-es.facebook.com/ParroquiaSantPereDeRubi/?fref=nf

https://www.youtube.com/watch?v=bJKwp8Ufql4

Himno de la JMJ

Tot té un sentit més enllà del que veiem i que Déu coneix en la seva totalitat

Red Roses Desktop Background

Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més (Jn 15,1-2).

Havien demanat a un científic seriós d’estudiar les dificultats d’un roser en el període de floració. El científic es va prendre l’encàrrec amb molta responsabilitat. Primer va estudiar la terra, i va descobrir que la planta estava a prop d’una paret els fonaments de la qual arribaven fins a la tosca. La greda extreta l’havien llançada precisament al lloc on van plantar el roser. Era una terra amb història i condicionants negatius. A més, tota la pluja que queia al damunt d’aquella part de la teulada, es descarregava en el ràfec que hi havia just sobre la planta; de vegades hi havia un excés d’humitat. Mancava el sol al matí; en canvi, a la tarda n’hi havia massa pel reflex de la paret emblanquinada.

Hi havia molts perquès en la història prèvia de la terra i en la geografia del lloc. Però també els hi havia en el seu mateix ésser de roser i en la història del seu creixement: pertanyia a una varietat que no era pas la més adient per aquell clima, fou plantat fora de temps, i de petit havia sofert un accident seriós que per poc no acaba amb ell. ¡Quants traumes i condicionants! Llegir l’informe era com per desesperar-se. ¿Què es podia fer? Aparentment es tractava de circumstàncies irreversibles, o ja molt poc variables. Però aquí precisament hi havia l’equivocació. La suma de tots els perquès del passat del roser no donava cap explicació sobre el per què de la seva existència en aquell lloc i en aquelles condicions. Tots els perquès feien referència al seu passat, i eren simplement informes sobre la realitat existent i comprovable. I el que interessava de debò era el present de la planta i el seu futur.

La gent es va adreçar novament al científic per demanar-li un consell. Més que això, potser volien saber per què la planta estava precisament allí i no en un altre lloc més favorable, per què hom demanava al pobre roser que visqués aquella geografia i història amb tants condicionants negatius. I l’home, que era un científic seriós va respondre:

Això no m’ho pregunteu a mi. Pregunteu-ho més aviat al jardiner.

Era ben cert. La resposta s’integrava en un pla més ampli que el de la simple història comprovable de la planta. I el jardiner tenia un projecte global que abastava tot el jardí. Ell, en la seva saviesa, coneixia molt bé tot allò que amb la seva ciència va descobrir el científic. I tanmateix, va voler que el roser hi visqués, i que la seva existència embellís dolorosament aquell racó del jardí, tot comprometent-se a vigilar els seus cicles i a defensar la seva vida amenaçada. El jardiner estava compromès tant amb el roser com amb tota la vida i la bellesa del jardí. Això depenia d’un pla nascut en la saviesa del seu cor, i per tant mai no podria ser investigat pel científic, que reduïa la seva recerca a la mera existència de la planta individualment considerada en la seva geografia concreta.

Al metge li podràs preguntar sobre la causa del teu dolor, al psicòleg sobre l’arrel dels teus traumes, a l’historiador i al sociòleg sobre el passat que et condiciona. Però per què i per a què has estat cridat a la vida aquí i ara, això li ho hauràs de preguntar a Déu. Jesús deia: «El meu Pare és el vinyater». Des de l’eternitat, Ell ens ha pensat amb un sentit, amb un per què i un per a què, amb una missió per complir amb amor, fins i tot enmig del dolor; amb un amor que fa boniques i grans totes les coses.