Avisos i comunicacions

Festa patronal de Sant Pere: Dimecres 29, a les 11:30. Celebració solemne de l’Eucaristia amb la presència del Vicari Episcopal Mn. Joan Carles Montserrat. Preu dels tiquets per al Dinar de Germanor: adults: 12,00€, infants: 7,00€.

Ordenació presbiteral de Mn. Gabriel Casanovas: Diumenge 3 de juliol a les 17:30 a la Catedral de la Seu d’Urgell. Preu de l’autocar: 16,00€. Inscripcions: a la parròquia i a Impremta Casanovas.

Cridats a la llibertat

libertad

L’apòstol Pau, escrivint als cristians de Galàcia, en l’actual Turquia, diu: «germans, heu estat cridats a la llibertat; només que no prengueu d’aquesta llibertat pretext per a la carn; abans al contrari, serviu-vos per amor els uns als altres. (Gàlates 5, 13).

Viure segons la carn significa seguir la tendència egoista de la naturalesa humana. Viure segons l’Esperit, per contra, és deixar que les intencions i obres siguin guiades per l’amor de Déu, que Crist ens ha donat.

La llibertat cristiana, per tant, no és ni molt menys albir [escollir una cosa o una altra]; és seguiment de Crist en el do de si fins el sacrifici de la creu. Pot semblar una paradoxa, però el Senyor va viure el cim de la seva llibertat en la creu, com a cim de l’amor. Quan en el Calvari li cridaven: «Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu!», ell va demostrar la seva llibertat de Fill quedant-se precisament en aquest patíbul per complir fins al final amb la voluntat misericordiosa del Pare. Aquesta experiència l’han compartit molts altres testimonis de la veritat: homes i dones que han demostrat ser lliures fins i tot en la cel·la d’una presó o sota les amenaces de la tortura. «La veritat us farà lliures». Qui pertany a la veritat mai serà esclau de cap poder, sinó que sabrà sempre fer-se lliurement servent dels germans.” (Papa Benet XVI).

Veiem així com veritat i llibertat van íntimament relacionades. La llibertat busca sempre la veritat, doncs si emprem el poder escollir (que és don de Déu) per servir a la mentida i a la ideologia, la nostra llibertat es desvirtua i el mal ens acaba consumint. “Quan s’anava complint el temps de ser portat al cel, Jesús va prendre la decisió d’anar a Jerusalem.” (Lc 9, 51). Crist mateix és el gran model de llibertat, d’amor a la veritat (també ho van ser Juan el Baptista i Sant Pere, el nostre patró). Jesús és conscient del que li espera a Jerusalem, però estima la voluntat del Pare i es disposa a caminar, a modelar les seves obres segons aquesta decisió de la seva voluntat humana (que correspon del tot a la seva voluntat divina). La llibertat no se’ns ha donat per assegurar-nos una sèrie de comoditats en aquesta vida, sinó perquè busquem la veritat i la perseguim amb les nostres obres, amb la nostra voluntat, que és la que ens dirigeix.

Davant la cita electoral del dia d’avui, el seguidor de Crist ha de reconèixer en primer lloc una realitat amagada que molts no veuen i que la fe ens permet albirar:

La carn desitja contra l’esperit i l’esperit contra la carn. Hi ha entre ells un antagonisme tal que no feu el que volguéssiu. (Gàlates 5, 17).

Aquesta frase de sant Pau és part de la Revelació, part de la veritat fonamental de l’home i del cristià, així que no podem obviar-la. Tenint en compte que som catòlics per gràcia no podem pensar el que un dia va dir un ministre: “Jo sóc catòlic, però la religió està en un costat i la política està en l’altre.” Jesús li podria haver respost, qui no està amb mi està contra mi. La meva petita aportació com a pastor voldria ser aquesta, davant els cants de sirena de les ideologies que forcen la realitat i s’entremeten en la vida de les famílies posant lleis estúpides quan no injustes, hem de partir de la realitat per ser realistes, no optimistes, així no ens farem còmplices de les falsedats i crims dels quals remen en la barca del món.