Avisos i comunicacions

Setmana Santa 2015: Ja podeu consultar el Calendari de Celebracions de Setmana Santa 2015

Col·lecta del Seminari: ha estat de 2.476,00 euros. Moltes gràcies.

Avui arriba el nostre Rei

Domingo_de_RamosIcons_Portable_10042014185554

El van portar a Jesús, van cobrir l’ase amb les seves capes i Jesús es va muntar. Molts tendien les seves pròpies capes pel camí, i uns altres tendien branques que havien tallat en el camp. I els qui anaven davant i els qui anaven darrere cridaven: –Hosanna! Beneït el que ve en el nom del Senyor! Beneït el regne que ve, el regne del nostre pare David! Hosanna a les altures! Va entrar Jesús a Jerusalem i es va dirigir al temple. (Mc 11, 7—10).

Aquestes paraules de l’Evangeli de sant Marc emmarquen la celebració del diumenge de Rams, el dia en el qual comença la passió del Senyor Jesús. Ens podem fixar en alguns dels elements que Jesús escull, i en els quals usen les persones que surten a rebre’l en entrar a la ciutat santa de Jerusalem. Jesús escull un ruc per fer la seva entrada solemne a Jerusalem, i la gent que li rep agafa branques d’olivera i palmells per aclamar-lo i reconèixer-lo com el fill de David, el qui porta la pau veritable de la qual és símbol l’olivera. Aquests elements presents en el relat de l’entrada de Jesús a Jerusalem tenen un significat profund i ens donen així pistes per entendre els gestos de Jesús i el seu veritable misteri que passa ocult a moltes mirades.

Jesús entra a la ciutat santa muntat en un ase, és a dir, en l’animal de la gent senzilla i comuna del camp, i a més un ase que no li pertany, sinó que demana prestat per a aquesta ocasió. No arriba en una sumptuosa carrossa reial, ni a cavall, com els grans del món, sinó en un ase prestat. Sant Joan ens relata que, en un primer moment, els deixebles no ho van entendre. Només després de la Pasqua van caure en el compte que Jesús, en actuar així, complia els anuncis dels profetes, que la seva actuació derivava de la paraula de Déu i la realitzava. “No temes, filla de *Sión; mira que ve el teu Rei muntat en un pollí de ase” (Jn 12, 15; cf. Za 9, 9). (Benet XVI, 2006).

Jesús se’ns presenta així com el Messies, com el qui ve en nom del Senyor a portar la pau i a instaurar el regnat de Déu. Les branques d’olivera són signe de pau, la pau de Crist que el món no coneix i que està profundament arrelada en els pobres, els veritables pobres d’esperit dels quals parlen les benaurances. Aquesta relació entre la sempre anhelada pau i els pobres d’esperit s’explica perquè l’autentica pau la viuen i experimenten els qui saben que la seva única riquesa és Déu, i poden imitar així al Servent de Yahvé, Jesús, fent-se mansos i humils de cor. Els palmells simbolitzen el martiri, no només el de Jesús a la creu, sinó el de tots nosaltres que volem testimoniar enarborant els nostres palmells, doncs la nostra vida cristiana està marcada pel testimoniatge, sinó mostrem l’amor i la creu de Crist en les nostres vides no estem vivint com el Mestre, que ens va estimar fins a l’extrem i va voler carregar amb la creu per nosaltres, humiliant-se fins a fer-se servent.

En aquests dies sants en els quals entrem (nosaltres també ens introduïm en una ciutat, com en una sala nova per a nosaltres: Jerusalem), demanem-li a Crist que sapiguem escoltar el seu Evangeli, que el llegim cada dia (ell ensenya al Temple) i que sapiguem ajudar i servir als altres en alguna cosa concreta (Jesús neteja els peus dels seus).

En el dia del seminari

Pope Francis leads the Chrismal mass in Saint Peter's Basilica at the Vatican

“Sóc jo qui us he escollit i us he destinat perquè aneu i doneu fruit”

Avui és el dia del seminari, 22 de març, on tots els seminaristes estem per servir al poble de Déu, cada un de nosaltres, com sarments units al cep, ens deixem podar perquè donem més fruits. Ell ens recorda una i altra vegada: “Sense mi no podeu fer res” (Jn. 15,5). Jesús ens referma avui a la certesa de la nostra vocació. Tota iniciativa és seva, iniciativa total. Tota vocació és un misteri d’amor, misteri d’iniciativa amorosa de Déu, no és un ideal ni és un somni, no és una decisió personal ni un opció ètica. No. És una sorpresa de l’acció divina, és un miracle propiciat per la gràcia.

Tot és Don, tot és gràcia. Tot és de Déu! enviar a predicar, per ser Església i servir, en ella i des d’ella, als homes i dones, especialment als pobres. Tot és Gràcia i Misteri! Per tant la vocació no és un invent humà, és Crist qui ens ha cridat:

Us donaré pastors segons el meu cor (Jr 3, 15).

Déu promet al seu poble no deixar mai privat de pastors que el congreguin i el guiïn. Però som homes, pecadors com tots; per tant, el Senyor va treure el cap a la nostra vida, per pura iniciativa, per amor etern, perquè estàvem en la ment de Déu: “Tu vas formar les entranyes, em tejiste al viente de la meva mare”. Com ens ha sorprès a cada pas i ens segueix sorprenent !, Com ha obrat meravelles en cada un des que ens va cridar !, Com no es cansa de perdonar perquè és un amor incondicional i la seva misericòrdia ens fa gaudir del seu amor sense límits!

Tota l’Església està compromesa amb les vocacions, perquè és el poble de Déu i el seu compromís és pregar. Pregar per cadascun dels seminaristes, perquè es comprometin a seguir endavant; sé que hi ha dificultats en cada pas que un dóna, però si posem la confiança en el Senyor tot és possible. És una responsabilitat de cooperar amb l’acció de Déu que crida i alhora, contribuir a crear i mantenir les condicions en què la bona llavor, sembrada per Déu, pugui arrelar i donar fruits abundants. L’Església no pot deixar mai de pregar: “Pregueu per tant l’amo que enviï més segadors”.

Per seguir endavant hi ha una Mare que estima i prega també per nosaltres: Maria vol també obrers. Ella és l’amiga sempre atenta, ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes i pecats que un té. Com Mare de tots és signe d’esperança. Com una veritable Mare, camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu.

És el que penso de la meva vocació, paraules més, paraules menys, Crist ens crida i la crida és un Do és Gràcia i és un misteri, però com deia el Papa Francesc: l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels que es troben amb Jesús.

Setmana Santa 2015. Calendari de celebracions a Rubí

lastSupper

Dissabte, 28 de març

  • 19:30 Missa vespertina de la vigília de rams
    (També a les 18 h. a Santa Maria i 20 h. a Sant Pau)

Diumenge de Rams, 29 de març

  • 10 h. Benedicció i Missa de la Passió
  • 12 h. Benedicció solemne, Processó i Missa de la Passió.
    (També a les 10 h. A Sant Pau, 11.30 a Santa Maria i 13 h. A Sant Josep Obrer)
  • 19 h. Adoració del Santíssim Sagrament
  • 19:45 Vespres

Dilluns Sant, 30 de març

  • 08:45 Laudes
  • 9 h. Santa Missa
  • 18 h. Cinefòrum a la rectoria

Dimarts Sant, 31 de març

  • 08:45 Laudes
  • 9 h. Santa Missa
  • 11 h. Missa crismal a la Catedral de Terrassa

Dimecres Sant, 1 d’abril

  • 08:45 Laudes
  • 9 h. Santa Missa
  • 18 h. Conferència a la Parròquia: “Jesucrist, l’home que va canviar la història”

Dijous Sant, 2 d’abril

  • 08:45 Laudes
  • 10 h. – 12 h. Confessions
  • 20 h. Missa de la Cena del Senyor
    (També a les 20 h. A Sant Pau ia Santa Maria)
  • 23 h. Hora Santa

Divendres Sant 3 d’abril

  • 9 h. Ofici de Tenebres
  • 12 h. Celebració de la Passió i Mort del Senyor
    (També a les 12 h. A Santa Maria ia les 17 h. A Sant Pau)
  • 17 h. Projecció de la pel·lícula al Casal Popular
  • 20 h. Solemne Via Crucis

Dissabte Sant 4 d’abril

  • 9 h. Ofici de Tenebres
  • 22 h. Solemne Vetlla Pasqual
    (També a les 22 h. A Santa Maria i Sant Pau)

Diumenge de Pasqua 5 d’abril

  • 10 h. Santa Missa
  • 12:30 Santa Missa

Manlleu recorda al Beat Josep Guardiet

Dr. Guardiet

La ciutat de Manlleu, on va néixer el nostre estimat Beat, el Dr. Josep Guardiet i Pujol, ha volgut dedicar un acte d’homenatge al seu fill més il·lustre en aquest mateix diumenge, 15 de març, quan molts de vosaltres estareu llegint el full parroquial. Aquest acte ha estat promogut per la parròquia de Santa Maria de Manlleu, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’aquesta població osonenca. La parròquia de Sant Pere de Rubí, de la qual el Beat Josep Guardiet en fou rector durant vint anys i on va desenvolupar un ingent treball religiós i cultural, ens hi sumem a l’acte d’homenatge en el qual és recordat el nostre sant pastor. L’Associació d’Amics del Dr. Guardiet ha treballat molt perquè aquest acte d’homenatge a Manlleu fos possible i l’Esbart Dansaire de Rubí –fundat pel nostre beat– ha volgut fer també la seva aportació, la qual cosa és molt meritòria, ja que, sense deixar una actuació a Breda per la tarda, que ja tenien compromesa de fa temps, participen amb una actuació al migdia a Manlleu, fent així que aquest diumenge sigui per a ells un dia més intens; però ho fan amb molta il·lusió.

A l’octubre de l’any passat, la Gna. Pilar Adin, postuladora de la causa de canonització del Dr. Guardiet, el Sr. Miquel Montoliu i el Sr. Sebastià Colomer, president i tresorer de l’Associació d’Amics del Dr. Guardiet, juntament amb un servidor, vam anar a Manlleu per visitar la ciutat natal del Dr. Guardiet, entrevistar-nos amb el Sr. Joan Arimany, historiador, que farà una biografia més extensa i ben documentada del beat, amb el Sr. Rector de Santa Maria, la parròquia on fou batejat el Dr. Guardiet, Mn. Joan Serrabassa, a qui vàrem fer lliurament d’una relíquia del rector màrtir, i amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Manlleu, Sr. Àlex Garrido. D’aquí va sorgir la idea de fer aquest acte d’homenatge, tot commemorant el 113è aniversari de l’ordenació sacerdotal de Mn. Josep Guardiet i de la seva primera Missa, que celebrà a la capella de la seva casa natal, on s’ubica també la farmàcia que fou de la seva família i que també vàrem tenir ocasió de visitar.

Com que llegireu el full poc abans de la realització de la visita, o simultàniament a ella, no us en podem fer la crònica, ni dir-vos com ha anat. No volem pas ser d’aquells que s’inventen un reportatge abans que l’esdeveniment tingui lloc. Però estic ben segur que, per la il·lusió que tothom hi hem posat i pel treball que hem esmerçat, l’acte serà molt lluït i tindrà un gran èxit, que Déu ens acompanyarà i que gaudirem d’un gran dia, en el qual, juntament amb la joia i el bon regust de la festa, es faran més estrets els llaços de germanor entre les ciutats de Manlleu i Rubí, i entre les parròquies de Santa Maria i Sant Pere. Crec que això forma part de la gran obra que el Beat Josep Guardiet va emprendre a Rubí i que nosaltres continuem en el nostre temps; una obra que segueix i que el Dr. Guardiet, des del cel, mira amb simpatia i fa que obtingui la benedicció del Senyor.

Som casa de pregària

expulsion-de-los-mercaderes-del-templo-tiepolo

La llei del Senyor és perfecta i és descans de l’ànima; el precepte del Senyor és fidel i instrueix a l’ignorant. (Salm 18).

El missatge de la Paraula de Déu d’aquest diumenge és clar: Jesús al mostrar-nos la realitat del veritable temple, que és Ell, ens fa veure que nosaltres també som temples vius de la presència de Déu pel baptisme; és a dir, sabem que som casa de pregària, homes de pregària, i també que tenim, per la fe, un sant zel per la casa de Déu a la terra.

Traieu això d’aquí; no convertiu en un mercat la casa del meu Pare. Els seus deixebles es van enrecordar del que està escrit: «El zel de la teva casa em devora.» (Jn 2, 16-17).

Al redescobrir avui la nostra vocació a la pregària, al contacte freqüent amb el Pare, com Crist, volem cercar una vegada més la voluntat de Déu en les nostres vides i estimar-la amb totes les nostres forces.

Sant Agustí ens ho explica així:

com en el Cos de Crist hi son tots, parla com un sol home, doncs ell és alhora un i molts. Són molts considerats aïlladament; són un en aquell que és un. Ell és també el temple de Déu, del que diu l’Apòstol: El temple de Déu és sant: aquest temple sou vosaltres: tots els que creuen en Crist i creient, estimen. Doncs en això consisteix creure en Crist: estimar al Crist; no a la manera dels dimonis, que creien, però no estimaven. Per això, malgrat creure, deien: Què tenim nosaltres amb tu, Fill de Déu? Nosaltres, en canvi, de tal manera creguem que, creient en ell, l’estimem i no diguem: Què tenim nosaltres amb tu?, sinó diguem més aviat: «Et pertanyem, tu ens has redimit».

I Sant Pau en les grans línies de la segona lectura ens mou a la fe, a fixar la nostra mirada en el Crist, que és la força de Déu, i la saviesa de Déu, encara que avui com ahir, molts li ratllin de fracassat, d’oblidat del món, o d’incapaç de donar resposta als desafiaments actuals. Crist és el nostre tot, i avui volem demanar-li a Déu aquesta fe i aquest amor per Jesús per ser fidels a la nostra vocació cristiana, per ser casa de pregària i no canvistes que profanen el temple de Déu. Avui, nosaltres i Crist, amb la llum que emana del temple de Déu que són els cristians devem revelar-nos contra la cultura de la mort, contra el nacionalisme alienant, contra la ideologia de gènere i contra el menyspreu de l’assignatura de Religió.

Per ventura els que van pretendre convertir la casa de Déu en una cova de bandits, van aconseguir destruir el temple? De la mateixa manera, els qui viuen malament a l’Església catòlica, quan d’ells depèn, volen convertir la casa de Déu en una cova de bandits; però no per això destrueixen el temple. Però arribarà el dia en què, amb l’assot trenat amb els seus pecats, seran llançats fora. (…) Aquesta veu l’hem sentit en molts salms; sentim-la també en aquest. Si volem, és la nostra veu; si volem, amb l’oïda sentim al cantor, i amb el cor cantem també nosaltres. Però si no volem, serem en aquell temple com els compradors i venedors, és a dir, com els qui busquen els seus propis interessos: entrem, sí, a l’Església, però no per fer el que agrada als ulls de Déu. (Sant Agustí).

Necessitem fe i amor, necessitem foc al nostre interior, per saber estimar a Crist i als germans que l’utilitzen, que passen pel seu costat però que no es detenen. Que siguem de Crist per poder estimar a l’Església, per poder convertir-nos en amants del pla de Déu per a nosaltres, i que sent de Crist exiliem de nosaltres els criteris del món: Crist venç i impera, el món s’enfonsa i no aconsegueix perdurar.

Relació del Sínode de la família

Una de les sessions del Sínode

Aquí podeu descarregar el questionari que es treballarà en grups el dia 7 de març a les 16’00 a la rectoria:

Abans de respondre el qüestionari, es convenient de meditar la Relació del Sínode de la família. Posem a la vostra disposició la Relació del Sínode de la Familia en dos enllaços:

Perseverants en la Fe

p00315-2

La transfiguració de Jesús i el sacrifici d’Isaac són dos episodis bíblics amb mútua i gran relació entre si, ja que tots dos estan vinculats amb el misteri de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. El sacrifici d’Isaac prefigura el sacrifici de Crist a la creu: Déu posa a prova a Abraham, però l’amor diví per la humanitat sobrepassa la fe del patriarca. Isaac havia de ser ofert en sacrifici a Déu, però va ser rescatat de la mort per la fe i l’obediència del pare. No obstant això, per salvar-nos a nosaltres, Déu no va escatimar el seu Fill. La transfiguració de Jesús anticipa, abans de la seva mort, la glòria i la llum de la resurrecció. Per la seva obediència al Pare, Jesucrist ressuscitarà i serà glorificat. Perquè els seus deixebles no desfallecieran en la fe davant el fracàs de la seva mort a la creu, uns mesos abans Jesús va anticipar la seva glòria als seus apòstols més íntims. En el camí quaresmal cap a la Pasqua recordem avui aquest episodi. Pere, Jaume i Joan: veureu abandonat, escarnit, maltractat, burlat, crucificat i mort al vostre mestre, però no tingueu por, perquè la glòria lluminosa que heu vist a la muntanya, la contemplareu quan hi hagi ressuscitat d’entre els morts, perquè el Pare celestial així ho declara en dir:

Aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo.

Durant la vida, Déu posa a prova la nostra fe de moltes maneres. En els casos d’Abraham i de Jesús van ser proves extremes. Però habitualment, en el nostre cas, la prova es posa en relleu en els detalls i fidelitat quotidians. Davant les mil petites o grans dificultats que se’ns presenten, ens assalta la temptació del desànim i ens envaeix el cansament i el dubte de si val la pena esforçar-se, de si té sentit creure i seguir Crist renunciant a l’estil de vida en voga entre molts que viuen al nostre voltant. Llavors és quan necessitem experimentar la proximitat de Déu en l’oració al Pare, com Jesús a la muntanya de la Transfiguració. La glòria ve després de la creu, però en la nostra vida ja hi ha moments que anticipen la victòria. Potser haurem vist abandonar molts companys de viatge, però nosaltres sabem en qui confiem i per això el seguim. Certament, hem conegut moments difícils; però, Quants moments de joia i plenitud ens ha regalat també el Senyor !, ja sigui després de la crisi o enmig d’ella; aquests moments són com un raig de sol que travessa els núvols.

Pere va trobar benestar a la muntanya i volia quedar-s’hi. També nosaltres, en conèixer l’amistat sincera i profunda amb el Senyor voldríem quedar-nos. ¡Romandre en la seva intimitat és tan dolça en una vida plena de lluita! Quan per alguna raó coneixem la placidesa, ens voldríem quedar i atrapar definitivament aquests moments. Però el mateix Jesús ens diu que hem de baixar de la muntanya i anar a Jerusalem. Tenim benestar quan preguem, quan l’Evangeli esdevé un bàlsam curatiu per a les ferides dels nostres pecats; però hem de descendir de la muntanya i posar-nos al mig de la plaça per predicar l’Evangeli amb obres i paraules i per treballar per un món més humà, més fratern i més sensible als valors del Regne de Déu.

El desert interior i exterior

noahark

Mira: avui et poso davant de la vida i el bé, la mort i el mal. Si obeeixes els manaments del Senyor, el teu Déu, que jo et promulgo avui, estimant el Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins, guardant els seus preceptes , mandats i decrets, viuràs i creixeràs, el Senyor, el teu Déu, et beneirà a la terra on entres per conquerir-la. Però si el teu cor s’aparta i no obeeixes, si et deixes arrossegar i et prosternes donant culte a Déus estrangers, jo t’anuncio avui que moriràs sense remei . (Dt. 30, 25-27).

Celebrem avui el primer diumenge de Quaresma i servint-nos de les imatges que ens dóna l’Escriptura volem aprofitar aquesta oportunitat del Cel i viure un any més amb intensitat la Quaresma. Les imatges d’aquest diumenge són l’Arca de Noè i el desert en el qual s’interna Crist per obeir l’impuls de l’Esperit Sant, i per ser temptat per Satanàs.

El desert, en l’Antic Testament, és sempre un lloc privilegiat de l’acció de Déu; és un lloc en el que el Senyor parla als seus escollits i els condueix per dures proves per transformar-interiorment. Recordem el somni de Jacob quan es queda dormit sobre una pedra i veu aquesta escala que arriba fins al cel, o la revelació de Déu a Moisès en l’esbarzer cremant. Potser una de les expressions més belles de l’Escriptura sobre la realitat del desert la trobem en el profeta Osees:

Jo la vaig a enamorar: la portaré al desert i li parlaré al cor. Després li tornaré les seves vinyes i convertiré la vall d’Acor en porta de l’esperança per a ella. Allà em respondrà com en la seva joventut, com en el dia en què va sortir d’Egipte. (Us. 2, 14-15).

Jesús i l’Esperit ens empenyen també a nosaltres avui: és un impuls de l’Esperit Sant que al costat de Jesús ens condueix a tots els cristians a l’desert interior de les nostres ànimes i als deserts exteriors d’aquest món nostre de vegades en ruïnes. I en aquest desert, si aconseguim entrar, escoltarem la veu de Crist que ens parla al cor, que ens dirà tot el que hem fet.

L’arca de Noè és l’altra imatge que ens mostra la Paraula de Déu aquest diumenge. L’arca té molts significats, però tot l’esdeveniment del diluvi universal i l’arc en el cel com a signe del pacte i la promesa de Déu, vol significar el nou baptisme en Crist, tal com diu l’apòstol Sant Pere a la segona lectura i el ritual de baptismes en la pregària per beneir l’aigua. Si el diluvi significa el baptisme que ens purifica i ens neteja, l’Arca simbolitza la resposta a la crida amagada de Déu. Només uns pocs la van saber escoltar i es van voler esforçar per no seguir oblidats de Déu, ocupats en les seves coses. Molts diran preocupats: la crida de Déu i de l’Esperit no l’escolten tots, un sí i altres no? Però nosaltres sabem que hem entrat en el combat quaresmal i que el buf de l’Esperit aleteja sobre els nostres pits: volem escoltar aquesta veu xiuxiuejant de Crist i volem endinsar-nos amb Ell en el desert, Ell ens prendrà i ens estimarà fins a límits que no coneixem, i només així el món creurà, som criatures, no déus.

Quaresma. Avancem cap a la Pasqua

cuaresma

Laudes: De dilluns a dissabte, a les 8:45 a la Parròquia de Sant Pere de Rubí.

Vespres:

  • De dilluns a dijous, a les 19:40 a la Parròquia de Sant Pau
  • Diumenges a les 19:45 a la Parròquia de Sant Pere.

Hora Santa:

  • Cada dijous a les 19:00 a la Parròquia de Sant Pau (inclou el rés de vespres)
  • El segon divendres de mes, a les 17:00 a la Parròquia de Sant Josep Obrer.
  • Cada diumenge a les 19:00 a la Parròquia de Sant Pere (inclou el rés de vespres)

Via Crucis: Cada divendres amb diferents horaris segons la parròquia:

  • 17:30 Sant Josep Obrer
  • 19:00 Parròquia de Sant Pere
  • 19:00 Parròquia de Sant Pau
  • 17:45 Parròquia de Santa Maria

Sant Rosari:

  • De dilluns a dijous a les 18:15 a la Parròquia de Santa Maria.
  • Cada dissabte a les 19:30 a la Parròquia de Sant Pau.

Conferències quaresmals:

  • Dimarts 3 de març a les 19:30 a la Parròquia de Santa Maria
  • Diumenge 8 de març a les 18:00 a la Parròquia de Sant Pere.
  • Dimecres 11 de març a les 19:00 a la Parròquia de Sant Pau
  • Dissabte 14 de març a les 17:30 al Parròquia de Sant Josep Obrer
  • Diumenge 22 de març a les 18:00 a la Parròquia de Sant Pere
  • Dimecres 25 de març a les 19:00 a la Parròquia de Santa Maria
  • Dijous 26 de març a les 19:30 a la Parròquia de Santa Maria
  • Dissabte 28 de març a les 17:30 a la Parròquia de Sant Josep Obrer

Celebracions de la Penitència:

  • Dimarts 10 de març a les 19:00 a la Parròquia de Sant Pau
  • Dimarts 17 de març a les 19:30 a la Parròquia de Santa Maria
  • Dimarts 24 de març a les 20:00 a la Parròquia de Sant Pere.