Logo

Escrits del 29/09/2012

De ben nascut és ser agraït. Agraeix…

A aquells que des de la seva manera de ser, et van ajudar a ser més persona.

A aquell que inesperat i oportú, va saber escoltar-te, fou comprensiu i t’acompanyà en els moments difícils.

A aquells amb qui vas compartir les teves estones de joc, oci o amistat i et van regalar la seva naturalitat i senzillesa.

A aquell que et va ajudar a desvetllar la teva riquesa interior, que potser tu no sabies que tenies.

A aquell que amb la seva gran bondat et va fer ser senzill, i amb la seva humilitat t’ajudà a ser una persona íntegra i sense cap fingiment.

A aquell que vas descobrir un dia i “es va quedar” en tu, perquè vas descobrir que allò important és el cor.

A aquell que, corretgint-te amb afecte, et va fer caminar; perquè quan hi ha amor el que es persegueix és el be de l’altre encara que calgui corretgir-lo.

A aquell que amb la seva vida incansable et va animar a lluitar, a no llençar la tovallola, a no dir mai no puc més. Potser fou llavors quan vas descobrir que la constància és imprescindible.

A aquell que sempre va esperar el millor de tu, esperà perquè creia en tu i t’estimava, perquè per tal d’esperar cal tenir paciència.

A aquell que et va exigir sempre, fent-te “gran”. Qui exigeix per amor, encara que no ens agradi, sempre ho fa pel nostre propi bé.

A aquell que va necessitar de tu. Aprèn a obrir el teu cor també i no tanquis la porta a ningú, perquè tots necessitem de tots.

A aquell que trobant-se lluny, el vas sentir a prop, perquè era senyal de que l’amistat i l’amor també són possibles en la distància.

A aquell que amb el seu desacord, va descobrir la teva veritat. Perquè el que va intentar fer fou ajudar-te a créixer.

A aquell que sempre et va animar a veure les coses positives, perquè amb aquestes d’has de quedar.

A aquell que t’estima tal com ets, animant-te a créixer. Perquè estimar a algú no vol dir convertir-lo en una prolongació del teu jo.

A aquell que amb la seva necessitat de tu, va fer que et sentissis “únic”. Sí, perquè tu ets únic e irrepetible davant Déu.

A aquells que amb la seva experiència interior t’ajudaren a conèixer a Déu i t’anunciaren la bona nova. Soalment van fer el que havien de fer: compartir el que ells experimentaven amb Crist per que tu també fossis feliç.

A Aquell que saps que t’estima i sempre t’espera i mai et condemna encara que et corregeixi. ¿I saps qui és aquesta persona? Crist.

Doncs no ho dubtis, segueix-lo en la vida i seràs feliç.


L’any de la Fe

El Sant Pare Benet XVI ha convocat a tota l’Església per tal de viure un any dedicat a la Fe. Serà un temps de Gràcia i d’abundants benediccions del Senyor per què puguem descobrir més i millor la Fe revelada, que el Senyor Jesús va confiar a l’Església i que nosaltres hem rebut com un do preciós des de el baptisme. Durant aquest any, que comença el dia 11 d’octubre, serem enfortits en la fe pel mateix Crist, doncs són grans i nombrosos els desafiaments que tenim al davant i que requereixen un clar testimoni cristià i un entusiasme contagiós.

En aquesta perspectiva, l’Any de la fe és una invitació a una autèntica i renovada conversió al Senyor, l’únic Salvador del món. Déu, en el misteri de la seva mort i resurrecció, ha revelat en plenitud l’Amor que salva i crida als homes a la conversió de vida mitjançant la remissió dels pecats (cf. Hch 5, 31). (Carta del Papa, Porta fidei, núm. 6).

El Senyor, a través del papa Benet, ens vol convidar a una autèntica i renovada conversió, doncs si no estem convençuts de que els cristians necessitem una profunda conversió, no podrem obrir-nos a les noves llums i gràcies que Déu ens vol donar durant aquest temps. Sabem que el Senyor vol augmentar la nostra fe, fer-la més gran, més forta i més audaç en aquests temps forts que corren, així que donem-li gràcies i disposem-nos a ser renovats i convertits per la seva Paraula que hem d’escoltar amb un cor obert i generós.

Moltes persones viuen sense esperança o submergides en el dubte, i queden sense un terra on seguir construint les seves vides. ¿Què succeiria si poguessin veure l’alegria de la Fe en nosaltres?