Logo

Escrits del 26/01/2013

Desconfia del fàcil

És difícil ser fidel, honest i honrat. Així com és fácil aventurar-se a l’aire que més bufa.

És difícil valorar un amor fins que arriben les dificultats. Així com és fácil posar algú trist a causa de la meva indiferència.

És difícil dir jo t’estimo, amb totes les conseqüències. Així com és fàcil no dir res, o estimar per pur egoisme, però potser així ho perds per sempre.

És difícil agrair per l’avui. Així com és fàcil viure un dia més de calendari però sense cap sentit.

És difícil obrir els ulls i albirar el que de bo la vida et va donar. Així com és fàcil tancar els ulls i travessar el carrer sense veure als qui t’envolten.

És difícil convèncer-se que es pot ser feliç. Així com és fàcil trobar que sempre falta alguna cosa. Però viure buscant el fàcil és condemnar-se a la infelicitat.

És difícil fer a algú somriure. Així com és fàcil fer-lo plorar.

És difícil col·locar-se en el lloc d’algú. I molt fàcil mirar-se el propi melic.

Si et vas equivocar, demana disculpes… És difícil demanar perdó? Però, qui va dir que és fàcil ser perdonat?

Si algú es va equivocar amb tu, perdona’l… És difícil perdonar? Però, qui diu que és fàcil penedir-se?

Si tu sents alguna cosa, digues-la… És difícil obrir-se? Però, qui va dir que és fàcil trobar a algú que vulgui escoltar?

Si algú et reclama, escolta’l… És difícil escoltar certes coses? Però, qui va dir que és fàcil sentir-te a tu?

Si algú t’estima, estima’l… i si no t’estima, estima’l també. Que és difícil lliurar-se sense condicions? Però qui va dir que és fàcil ser cristià? No tot és fàcil a la vida… Però, amb certesa, res no és impossible… si de debò segueixes l’Evangeli.

Precisem creure, tenir fe. I lluitar perquè els somnis deixin de ser somnis. Per a que també tornem tots aquests Somnis, Realitat! I amb Crist et ben asseguro que és possible.

No malgastis l’aroma de felicitat que desprèn l’Evangeli. Encara que no oblidis que el que val la pena costa treball.

A Crist li va costar la vida, previ pas pel via crucis. I tu vols ser més que el Mestre? Vinga, no t’enganyis!

Però crèiem que la fe és un camí de roses?

Es imprescindible una mica de lluita. Les tempestes amb els seus trons i llampecs, les tristeses i les temptacions, ens enriqueixen tant com la felicitat i l’alegria.

Vaig sentir una paràbola antiga. I ha de ser molt antiga perquè en aquells dies Déu acostumaba a viure a la terra.

Un dia un vell camperol va anar a veure a Déu i li va dir: mira, tu has de ser Déu i has d’haver creat el món, però hi ha una cosa que haig de dir-te: no ets un camperol, no coneixes ni tan sols l’abc de l’agricultura. Tens alguna cosa que aprendre de mi.

Déu va dir: Quin és el teu consell? El camperol li va dir: dona’m un any i deixa’m que les coses es facin com jo vull i veuràs el que passarà: la probresa no existirà mai més.

Déu va acceptar i li va concedir al camperol un any. Naturalment va demanar a Déu el millor i solament el millor: ni tempestes, ni vents, ni calamarsa, ni cap perill per al gra. Tot confortable, còmode i ell era molt feliç. El blat creixia altíssim.

Quan volia sol, hi havia sol; quan volia pluja, hi havia tanta pluja com fes falta. Aquest any tot va ser perfecte, matemàticament perfecte.

El blat creixia tan alt…que el camperol va anar a veure Déu i li va dir: Mira! aquesta vegada tindrem tant gra que si la gent no treballa en deu anys, encara així tindrem menjar suficient.

Ah, però quan es va recollir el blat, els grans estaven buits!

El camperol es va sorprendre i li va preguntar a Déu: Què va passar, quin error va haver-hi?

Déu li va dir: Com no va haver-hi desafiament, no va haver-hi conflicte, ni fricció, com tu vas evitar tota dificultat, tot el que era dolent, el blat es va tornar impotent.

Amics, una mica de lluita és imprescindible. Les tempestes, els trons, els llampecs, són necessaris, perquè sacsegen l’ànima dins del blat, perquè maduren i enrobusteixen la fe que diem tenir. La nit és tan necessària com el dia i els dies de tristesa són tan essencials com els dies de felicitat.

El camí de la fe és així. Entenent aquest secret, descobriràs com de gran és la bellesa de la vida, quanta riquesa plou sobre tu en tot moment, deixant de sentir-te miserable perquè les coses no van d’acord amb els teus desitjos ni s’emmotllen als teus temps. Llavors la teva fe no trontollarà per moltes tempestes que caiguin.

Ai Senyor, quan aprendrem!