Logo

Escrits del 09/02/2013

Fes la prova i no t’en penediràs

Ningú no aplaudeix la flauta després d’un concert, només aplaudeixen al flautista. Aplaudeix i reconeix al Flautista de la teva vida

Quant de temps passem en les nostres vides, pensant que el que aconseguim, ho fem pels nostres propis mèrits, o per la nostra capacitat de fer les coses!

Quant de temps empra molta gent aparentant, cuidant de la façana, fingint el que no són, actuant amb una doble personalitat, actuant per davant d’una manera i per darrere d’una altra i traient pit! Però no s’adonen del ridícul que fan i de la pena que donen?

És l’esperit farisaic que va combatre Crist. Quant dany que es fan a si mateixos i a la comunitat! I és que: ningú no està més buit que aquell que està ple de si mateix. I ningú està més ple de Déu que el que està buit de si mateix.

Quanta necessitat tenim de comprendre que en les nostres vides l’artista és un altre!

Que no som més que simples instruments inútils sense el Músic. Inútils però molt necessaris per a la melodia de l’amor de Déu.

Dóna’t un temps avui, i no siguis com el martell que es creu la millar de les eines, quan per si mateix, no pot fer res. Obre els teus ulls i fixa’t d’una vegada que sense posar en pràctica en la teva vida l’Evangeli, et converteixes en una molèstia per al Regne de Déu.

De debò et creus autosuficient perquè ets molt pietista i molt complidor?

Què equivocat que vas! Sense amor sincer i sense anar per la vida de front no ets res ni ningú!

Acudeix a la intimitat amb Déu en els teus problemes i dificultats, en les falsedats que tu mateix has creat entorn teu i vols fer creure als altres com a veritats.

Moltes vegades no s’és autèntic tal com demana l’Evangeli, perquè no s’està disposat a reconèixer que som la flauta i no el Flautista.

Som-hi! reconeix humilment la teva necessitat de Déu per portar la teva vida pel bon camí. I no t’enganyis per més temps amb tanta aparença i vanaglòria.

Però no veus que el temps posa a cadascun al seu lloc? Si no canvies, després hauràs de fugir o baixar el cap avergonyit.

Fes la prova i no t’en penediràs. Canvia, que encara ets a temps.

La Maduresa està en desús, però què important que és!

Maduresa és l’art de viure en pau amb el que és impossible de canviar, però és també el coratge de canviar el que es pot, i més si tu acostes l’espatlla i aportes el teu granet de sorra.

Maduresa és l’habilitat de controlar la ira i resoldre les discrepàncies sense manipulació, xantatge, violència o destrucció. Sinó amb diàleg, perdó i amor.

Maduresa és paciència; és la volutat de posposar el plaer inmediat a favor d’un benefici a llarg termini. És deixar-te guiar per la Paraula de Déu per superar tanta impaciència com hi ha a la teva vida.

Maduresa és perseverança; és l’habilitat de treure un projecte o una situació endavant, malgrat les oposicions, travetes i reculades decebedores. Què seria de la nostra salvació sense la perseverança de Crist?

Maduresa és la capacitat d’encarar disgustos i frustracions, incomoditats i derrotes, sense abatiments ni depressions. Sinó mantenint la fe, sobretot en aquests moments difícils.

Maduresa és humilitat; és ser suficientment gran per dir em vaig equivocar; i quan s’està en el correcte, la persona madura, no necessita la satisfacció de dir: “T’ho vaig dir”.

Maduresa és la capacitat de prendre una decisió i sostenir-la; els inmadurs passen les seves vides explorant possibilitats, per al final no fer res; picotejant en tots costats sense decidir-se per cap.

Maduresa significa confiabilitat; mantenir la pròpia paraula, superar la crisi. Els inmadurs són mestres de l’excusa, són els confusos i desotganitzats, les seves vides són una barreja de promeses trencades, amics perduts, negocis sense acabar, i bones intencions que mai no es converteixen en realitat.

Maduresa significa: honradesa, claredat, mirar de front i no usar ni abusar mai de les persones per a cap finalitat pròpia. Enteneu per què hi ha tant immadur veritat?

Maduresa és l’art de confiar en Déu malgrat tot, perquè amb Déu fins i tot l’impossible pot canviar, encara que no sigui en el temps i manera que nosaltres desitgem.

Maduresa després de tot el que s’ha dit, significa pensar, parlar i viure com la persona més madura que existeix: Crist. Ah!, que és difícil? Però penses que a Crist li va resultar fàcil ser madur?

La teva maduresa doncs, ja saps de què depèn. Que facis teu l’Evangeli de Crist. O vols continuar sempre fent el que t’agrada i et ve de gust per continuar sent un inmadur?