Logo

Escrits del 31/03/2013

Ressucitar amb Crist implica que…

Mai no miris el món des de la teva ferida, sinó amb les bugies de l’amor.
Mai no et moguis tant que arribis a totes parts menys a la teva ànima.
Mai no somiïs el matrimoni o la vida consagrada només amb roses, posa-li també somnis als sacrificis i nusos al deure.
Mai no miris una dificultat com a impossible: sempre hi haurà una espai per seguir.
Mai no és tan important el que ha estat la teva obra, com el que va portar dins el teu procedir.
Mai no enlluernis amb el que diguis, fins a estar segur de no desencantar amb el que facis.
Mai no intentis dominar a ningú, ni tampoc imposar; perquè tampoc no et dominin ni t’imposin. Ofereix i només ofereix, aquí està el secret.
Mai no esperis l’èxit complet: hi ha molts trams de fracassos abans d’arribar al triomf.
Mai no t’apesaris perquè persones que et deuen molt, et paguin malament: apareixen unes altres que no et deuen res i et paguen amb abundància.
Mai no entris en la vida de ningú amb excés de confiança. Tots tenim un espai íntim on ningú no ha de penetrar sense ser-hi convidat.
No et sorprengui sentir solitud en els teus dies ennuvolats: la gent arriba quan el sol està en el seu apogeu. Però només l’amic veritable roman quan apareixen els nuvolassos.
No decideixis amb la ment apassionada. Espera, per prendre les teves conclusions, la serenitat d’una reflexió lògica.
No malbaratis l’aigua del teu cànti; és necessari portar-lo ple per quan la vida se’ns faci un desert i la set ens pugi des del cor.
Mai no et menyspreïs per ser una floreta silvestre: sense tu, les grans roses no es notarien.
Mai no et posis el timó a les mans sense ficar-te en el vaixell de Déu.
Mai no nodeixis l’amor amb grans xàfecs: és millor la rosada constant.
Mai no hi ha derrota tan trista com la que es dóna abans de començar.
Mai no menyspreïs la vellesa: ella és l’ull de la història, el cofre dels records, les llàgrimes dels seus dolors i la submissió de les seves limitacions.
Mai no et deixis vèncer per la naturalesa per justificar allò tort.
No et desanimis, i ajusta la vida al que had de viure, més que al que t’agradaria tenir per viure-la.
No busquis felicitat en el que compris ni en el que estudiïs. Les coses més importants de la vida no són les més palpables ni les més demostrables.
No et confonguis amb l’amor. Si les ferides no necessiten cura, ni les llàgrimes mocador, ni el cor recompensa, estàs estimant!
Mai no consideris a Déu com un armari, sinó com la llibertat que un s’imposa pel seu propi gust.
Mai no et queixis mentre tinguis facultats, amor, amistat, sustent i coratge per reconstruir-te. Estima la vida per no morir abans d’hora.
No et donis per vençut, que darrere de tu hi ha sempre una oportunitat esperant.
No et rendeixis, perquè la vida és un miracle!
I aquest miracle, Crist te’l va regalar amb la seva Resurrecció.

Feliç Pasqua de Resurrecció!

… Mirant cap a enrere vols viure la Setmana Santa?

No oblidis les paraules de Jesús:

Ningú que posa a la mà en l’arada i mira cap enrere és apte per al Regne

I…
… mirar enrere és dir: “Bé, la propera vegada…” Això és el cristianisme burgès i solament darrera del compliment.
… mirar enrere és no respondre quan Déu crida. Això és fer-te el sord i donar llargues a la gran oportunitat de la teva vida.
… mirar enrere és fer el bé a mig fer. Això és el cristianisme matusser i que depèn del teu estat d’ànim.
… mirar enrere és ser bona persona davant d’alguns però no davant de tots. Això és no haver entès que Déu és Pare de tots.
… mirar enrere és no voler donar més quan saps que pots fer-ho. Això és pecat d’omissió.
… mirar enrere és pensar que Jesús no et por fer feliç. Això és no ser creient encara que siguis molt religiós.
… mirar enrere és pensar és dir: “Demà, demà…”. Això és no entendre que potser demà no tinguis l’oportunitat de seguir-lo.
… mirar enrere és acontentar-te amb viure la fe de mínims. Això és el cristianisme teòric i de sagristia que no es creïble per a ningú.
… mirar enrere és abandonar coses fonamentals per a la teva fe. Això és no conèixer que sense l’esperança ni l’amor no ets seguidor de Crist.
… mirar enrere és oblidar que el teu horitzó està endavant. Això és no ser capaç de renunciar al materialisme com el jove ric de l’Evangeli.
… mirar enrere és no estimar per por de sofrir. Això és no saber estimar, perquè l’estimar, més tard o més d’hora fa sofrir.
… mirar enrere és ser covard per donar la cara per Crist. Això és en el fons negar-li com Pere, encara que resis molt.
… mirar enrere és dir amb la teva vida: Hosanna i al mateix temps crucifica’l. Això és posar una vela a Déu i una altra al diable.
… mirar enrere és rentar-se les mans per quedar bé amb tots. Això és convertir-te en un altre Pilat.
Decideix-te a mirar cap endavant i veuràs que:
El que espatlla les teves ales, no és xocar amb el cel… sinó carregar amb tot el que portes de la terra…
El que falta en l’amor que dónes, no és la teva deficiència… sinó que encara no has sabut donar-te tu…
El que t’està deteriorant, no és el mal en si… sinó la falta de Fe i coratge, per superar aquest mal…
El que fa que et faltin les flors a la teva vida, no és la mala terra, sinó les llavors mal sembrades…
L’estret del teu camí, no és la falta d’espai… sinó els molts trams que has deixat sense conrear per falta d’amor…
El malgastat en la teva vida, no és la falta de temps… és l’abandó de la voluntat de Déu i fer la teva.
El que et falta per a la teva realització, no és l’absència d’oportunitats… és indolència per aprofitar les que se’t presenten…
El que t’omple de buit, no és el desproveït de la vida… sinó l’absència de Déu, perquè ho has substituit pel mundà!
Tant de bó:
Que la teva sembra sigui arbre… en el qual algú s’aculli.
Que el teu llevat sigui ferment… perquè algú creixi.
Que la teva trepitjada sigui camí… perquè algú segueixi el camí de Crist.
Que la teva fe es faci obres… perquè Crist sigui creïble.
Que les teves ales emprenguin el vol… per adquirir el que et falta: mirar sempre cap a endavant!