Logo

Escrits del 25/01/2015

La Conversió de Sant Pau i la nostra

Conversión de San Pablo

Se de qui m’he fiat i estic fermament persuadit que té poder per assegurar fins a l’últim dia, en que vindrà com a jutge just, l’encàrrec que em va donar. (2 Tim 1, 12; 4, 8).

Amb aquestes paraules de l’Apòstol Sant Pau comença la Missa que celebra la seva conversió el 25 de gener, que aquest any no podrem celebrar litúrgicament per passar per davant el Diumenge, però podem recollir el missatge de la Paraula de Déu per a la nostra instrucció.

Aquest missatge que arriba avui fins a nosaltres des de Déu i des de la seva Església universal posa l’accent en la realitat de la trobada amb Jesús i en el seu seguiment. La Paraula de Déu ens recorda doncs, dos elements indispensables en la nostra vida cristiana, sense els quals no ens podem dir de debò cristians. Tots necessitem d’una trobada, d’un diàleg amb Crist, no podem creure ni estimar a qui no coneixem. Jesús va sortir a l’encontre de Pau quan anava a fer presos als cristians de Damasc, i Pau no va poder mirar a un altre costat davant aquella forta llum que Jesús viu desprenia, ni va poder fer oïdes sordes a aquella profunda veritat que li va comunicar: “per què em persegueixes? Jo sóc Jesús Natzaré a qui tu persegueixes”. Nosaltres també hem viscut diferents trobades amb aquest Crist viu a qui no podem relegar ni ignorar, doncs la seva llum, la seva bellesa i la seva veritat ens commouen; hem escoltat la seva veu i hem cregut en Ell, i com a sant Pau, també li hem perseguit moltes vegades, negant-nos a complir la seva dolça voluntat. En primer lloc, el nostre baptisme va ser un moment intens de trobada personal amb Crist, doncs Ell ens va adoptar com a fills del Pare etern i es va quedar, ja per sempre, a viure en la nostra ànima. Avui podem recordar el nostre baptisme per partir d’aquesta veritat de fe: som fills de Déu, hem vist a Crist per la fe i Ell, com a Pau ens ha il·luminat amb tota la seva força i claredat per veure les nostres infidelitats i seguir-li, ja perdonats.

Aixeca’t, segueix fins a Damasc, i allí et diran el que has de fer.

Aquestes són les últimes paraules que Jesús li va dirigir a sant Pau en aquesta trobada sublim entre el perseguidor i el perseguit, Jesús. Podem ara pensar, resseguint la nostra història cristiana particular, en aquells anys en els quals sent nens varem rebre la catequesis, i la nostra fe cristiana, millor o pitjor, va quedar formada i assentada fins als nostres dies. Encara que avui dia és més evident la diferència entre el món, amb les seves supèrbies i ídols, i la vida de la fe, que afirma que som pecadors i que no podem fer el bé en majúscules sense l’ajuda de la Gràcia, també antany vèiem clares diferències. Els nostres anys de catecisme van deure ser un xoc amb allò que el món ens oferia i ens prometia, doncs necessitàvem resar per més capaços que fóssim, necessitàvem agenollar-nos per més bons i formals que fóssim, necessitàvem escoltar la Paraula de Déu i la Doctrina amb fe, doncs era Déu qui veladament ens estava parlant. Llavors, quan un nen, o un jove, es troba amb aquesta realitat al voltant de la seva parròquia es pregunta moltes coses, i si creu en tot això i desconfia de l’esperit del món s’estarà deixant llençar del cavall, com sant Pau i acollirà amb gust les paraules de Jesús: aixeca’t. Aixeca’t i vine fins a la teva parròquia, allà et diran el que has de fer per salvar-te, per mantenir-te fidel a Crist i seguir l’Evangeli.

Visc de la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va lliurar per mi. (Gal 2, 20).

Rabí, “Mestre”, on us allotgeu?

by Jacopo Bassano

 El Crist passa per la nostra vida com va passar aquell dia pel costat de la riba del Jordà. Eren cap a les quatre de la tarda quan Jesús, en veure dos homes joves que el segueixen, s’atura i es gira per preguntar-los-hi: «¿Què voleu?» (Jn 1,38). I ells, sorpresos davant la pregunta, li responen: «Rabí, que vol dir “mestre”, ¿on us allotgeu?». «Veniu i ho veureu» (Jn 1,39), aquesta és la resposta de Jesús.

Jo també segueixo Jesús, però… ¿què vull?, ¿què cerco? És Ell qui m’ho pregunta: «¿Què vols de debò?» ¡Oh, si jo fos prou audaç per dir-li: «Us cerco a vós, Jesús», segurament ja l’hauria trobat!, «perquè tothom qui busca troba» (Mt 7,8). Però sóc força covard i li responc amb paraules que no em comprometen massa: «¿On us allotgeu?» Jesús no s’acontenta amb la meva resposta, sap prou bé que no necessito pas un munt de paraules, sinó un amic, l’Amic, és a dir, el necessito a Ell. Per això em diu: «Vine i ho veuràs»; i a tots ens respon el mateix: «Veniu i ho veureu». Anem, doncs, amb Jesús; fem amb Ell una autèntica i pregona experiència de coneixement personal. Ara bé, ¿com hem d’anar amb Jesús?, ¿on hem d’anar per trobar-lo? La resposta és clara: el trobarem a l’Església; hem d’anar amb Ell a l’encontre amb els germans en la comunitat cristiana, perquè és allí on el trobarem. Durant molt de temps ha corregut la famosa frase de «Crec en Jesucrist, però no crec en l’Església», però això és una contradicció, perquè el Salvador ha volgut quedar-se i fer-se present enmig dels seus deixebles de tots els temps, i hom no pot ser cristià si no té la mateixa actitud que té Jesucrist envers l’Església: «El Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat a la mort per ella» (Ef 5,25). En l’Església hem nascut a la vida dels fills de Déu, en l’Església hem rebut la fe i gràcies a ella tenim el coneixement de Jesucrist; en l’Església rebem la llum de l’Esperit Sant, i en ella som nodrits amb els sagraments de la salvació.

Joan i Andreu, els dos joves pescadors, se n’anaren amb Jesús, «veieren on s’allotjava i es quedaren amb Ell aquell dia» (Jn 1,39). Entusiasmat per la trobada, Joan podrà escriure més endavant: «La gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist» (Jn 1,17). ¿I Andreu? Ell anirà corrents a buscar el seu germà per fer-li saber la gran notícia: «Hem trobat el Messias» (Jo 1,41). «I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: ‘Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Kefas, que vol dir Pedra’» (Jn 1,42).

¡Pedra!, ¿Simó, una pedra? Cap d’ells no està preparat per comprendre aquestes paraules. No saben que Jesús ha vingut a edificar la seva Església amb pedres vives. Ell ja ha escollit els dos primers carreus, Joan i Andreu, i ha disposat que Simó sigui la roca en què tot l’edifici s’estintoli. I, abans de pujar cap el Pare, ens donarà la resposta a la pregunta: «Rabí, ¿on us allotgeu?». Beneint la seva Església, dirà Jesús: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).