Logo

Escrits del 26/04/2015

Que quedi ben clar

f87-el-buen-pastor-murillo

Cap altre pot salvar; sota el cel, no se’ns ha donat un altre nom que pugui salvar-nos (Ac 2, 12).

El testimoni de l’apòstol Pere al llibre dels Fets dels Apòstols és impressionant (lectura recomanada). Un pobre pescador s’erigeix en el nou líder capaç de plantar-se davant el sanedrí, de ser alliberat de la presó per un àngel i anar-se’n, tot seguit, al Temple a predicar a Crist, o de proclamar als quatre vents (com veiem avui) que no hi ha un altre nom que ens salvi que el d’un tal Jesús, natzarè, galileu. Sembla una mica desgavellat i impossible de creure, però és que Pere està proclamant amb força de dalt que li van ensenyar els seus amargues llàgrimes: la dada central de la fe, el que ell ha viscut en carn pròpia: que Jesucrist ha mort pels nostres pecats, ha complert tota l’Escriptura i que està viu, ha ressuscitat. Si mirem l’escena amb totes aquestes dades, veiem com Crist ha tocat el cor d’aquest home i que l’ha transformat, l’ha fet bandoler per als jueus, però també l’ha constituït en heroi de la fe, perquè Pere és dels senzills i petits. Les paraules del mateix Sant Pere ho expliquen bé: hi ha algú, un nom, un rostre, tot canvia, Déu ha vençut la nostra ignorància: “doncs, quedi ben clar a tots vosaltres ia tot Israel que ha estat en nom de Jesucrist Natzarè, a que vosaltres vau crucificar a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts “(Ac. 4,9).

Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles, l’assalariat, que no és pastor ni amo de les ovelles, veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig, i el llop fa estralls i les dispersa; i és que a un assalariat no li importen les ovelles (Jn. 10, 11-12).

Contemplem avui a Crist com el Bon Pastor, només ell ens coneix i és capaç de guiar-nos fins als verds prats de la vida. Quina és la seva característica pròpia, què és el que diferencia Jesús del que no és veritable pastor: que ell dóna la vida per les seves ovelles, no dóna del que li sobra ni dóna a mitges, dóna sense reserves, fins al punt de perdre la pròpia vida. Una altra característica, és que Jesús no té por dels llops, per què? doncs perquè el Pare l’estima i li tornarà la vida. Crist lluita contra els llops, contra els assalariats i contra els nostres propis desvaris. Ell ha arribat fins a l’extrem de donar la seva vida per nosaltres i per això nosaltres tenim vida i pastures abundants. Se’ns ha obert la porta de la cleda que romania inexpugnable.

Podem apreciar una similitud entre Crist Nostre Senyor i sant Pere. Tots dos estimen al Pare, aquesta és la clau. Els dos l’han conegut, l’han vist (de diversa manera) i per tant no tenen por de perdre la vida, ja que la recobraran amb escreix. Pere ha cregut perquè ha conegut Crist i ha estat patit i perdonat per ell. D’aquesta manera es dissipa la por i es converteix en un bon pastor, pot arribar a qualsevol lloc i dir: obeïu Déu abans que als homes. Recordem Sant Joan Pau II, incansable, orant, agosarat, pelegrí, apòstol, radiant d’alegria. La trobada amb Crist transorma als homes, i a alguns ell els crida a ser pastors, demanem per tots ells.

La pau us deixo, la meva pau us dono

caravaggio-7bb88-el-beso-de-judas

Quan ens saludem, els desitjos de pau ocupen un lloc destacat. Però en pronunciar la paraula “pau”, entenem tots el mateix? En acomiadar dels seus deixebles, Jesús els diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono”; així distingeix entre la seva pau i altres maneres d’entendre la pau. Per a molts la pau és només l’absència de guerra o una etapa entre dues guerres, que no exclou la carrera armamentística, sinó que fins i tot la pressuposa, ja que, com diu el refrany: “Si vols la pau, prepara la guerra”. Altres defensen la pau com un equilibri de forces entre dos blocs que mútuament es temen i que, només per això, es respecten. N’hi ha que consideren la pau com el triomf aclaparador sobre l’enemic, a qui mantenen subjecte, o com la pacificació per les armes i el domini del més fort. Una gran majoria de “ciutadans honrats” només volen viure en pau o que els deixin en pau, però entenen la pau com la tranquil·litat per fer negocis i viure despreocupats. També hi ha qui pensa que la pas és fruit de la justícia i que no hi haurà pau fins que cadascú tingui el que li pertany. A part que això és molt difícil, ja que cada un opina que li pertany una mica més que als altres, els que anteposen la justícia per sobre de tot sovint no es veuen exempts de violència.

La pau de Jesús no és la mera absència de guerra, ni el domini del més fort, ni la tranquil·litat i la despreocupació pels altres, ni l’equilibri de la por entre les potències d’aquest món. Ni tan sols l’imperi de la llei i l’equilibri de la justícia. La pau de Jesús és la pau de Déu, una pau que aquest món no pot donar. És una pau fonamentada més bé en el desequilibri o la bogeria d’amor, que tot ho dóna, tot ho comparteix, no cerca el que és seu i tot ho perdona. I en aquest sentit és una pau que supera la llei, ja que la sobrepassa i va més enllà del que és just. Per això, els que estimen són els autèntics constructors de la pau. Aquesta és la pau que ens reconcilia amb Déu en Jesucrist, no en virtut de les nostres bones obres o dels nostres mèrits, sinó per pura gràcia. Sabent que Déu ens accepta per amor, els que creiem en l’amor de Déu ens sentim autoritzats per acceptar-nos a nosaltres mateixos i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Sabent que Déu perdona els pecadors, els que creiem en aquest amor ens sentim obligats a perdonar als nostres ofensors ia reconciliar-nos amb tots els homes.

Crist i el seu missatge són per a nosaltres la pau veritable. Si creiem en Crist i en el seu Evangeli, si guardem la seva paraula, Déu mateix habitarà en els nostres cors: “Qui m’estima escoltarà les meves paraules, el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure en ell” (Jn. 14,23). Si Déu està amb nosaltres i habita en nosaltres, res ni ningú poden pertorbar la pau que Ell estableix amb la seva presència. “Que els vostres cors s’asserenin, no tingueu por!” La pacificació de l’home interior no és encara la pacificació del món, però contribueix poderosament a la difusió de la pau. Per contra, qui no té pau en el seu interior és una contínua font de conflictes al seu voltant. La por i el recel provoquen desconfiança i ens obliguen a viure a la defensiva i d’aquí resulten moltes incomprensions i hostilitats sense fonament. Només els pacífics, els que tenen aquesta pau al seu interior, els que se senten estimats i abraçats pel mateix Déu, poden portar la pau veritable al món, la pau de l’Esperit Sant defensor. Aquesta és la missió encomanada per Jesús als seus deixebles.