Logo

Escrits del 31/05/2015

Hereus de Déu i cohereus amb Crist

SantísimaTrinidad

Hi ha algun poble que hagi sentit, com tu has sentit, la veu del Déu viu, parlant des del foc, i hagi sobreviscut?; algun Déu va intentar mai venir a buscar-se una nació entre les altres per mitjà de proves, signes, prodigis i guerra, amb mà forta i braç poderós, per grans terrors, com tot el que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres a Egipte, davant els vostres ulls? (Dt 4, 33-34).

Si haguéssim de respondre-li a Moisés aquesta pregunta que va fer al seu poble, hauríem de respondre que si. Però encara més, li podríem assegurar que no només hem escoltat Déu des del foc sinó que hem sentit parlar al Fill del Déu viu, al Verb de Déu fet carn, en llenguatge d’homes, amb paraules i comparacions humanes. Però, per què ens proposa la paraula divina aquesta pregunta en aquest diumenge?

La resposta és que avui celebrem el Misteri de la fe en la Santíssima Trinitat. Després d’haver rebut la força i els dons de l’Esperit Sant, avui no només contemplem des de fora a Déu, u i tri, sinó que el confessem amb fe viva i l’habitem, tal com Ell habita en els nostres cors. Així que per la fe que enforteix l’Esperit, nosaltres podem respondre que hem escoltat la veu del Déu viu i hem sobreviscut: som els seus testimonis. Crist ens va prometre que quan arribés l’Esperit Sant ens recordaria tot el que Ell ens havia dit de paraula, així que avui l’Esperit ens segueix recordant les veritats que ens va ensenyar Crist i ens guia fins al coneixement de la veritat plena. D’aquesta manera, el Mestre ens porta de la mà fins al Misteri, fins a l’interior de Déu:

la intimitat de Déu mateix, descobrint que ell no és solitud infinita, sinó comunió de llum i d’amor, vida donada i rebuda en un diàleg etern entre el Pare i el Fill en l’Esperit Sant, com diu sant Agustí, Amant, Estimat i Amor.”(Benet XVI – 2006). De manera que, en proclamar la nostra fe en la veritable i eterna Divinitat, adorem tres Persones diferents, d’única substància i iguals en la seva dignitat. (Prefaci de la Missa).

Aquesta és la nostra fe, i aquesta és la llum que ens il·lumina, Déu mateix, que s’ha fixat en els petits homes i s’ha volgut revelar. Per tot això, aquesta fe en el Déu veritable que hem rebut ens ha de fer recordar que tot, per petit que sigui, comença amb la Trinitat i desemboca en ella com a acció de gràcies. Es tracta de ser més conscients de l’Esperit que hem rebut i del Cos del que formem part, el Cos Místic de Crist que és l’Església, tots nosaltres. Davant l’eclipsi de la consciència de Déu, és a dir, davant l’oblit i la ignorància de la presència d’un Déu que ens ha creat i salvat, els catòlics hem de donar testimoniatge de la nostra fe tal com ens demana el mateix Crist:

Se m’ha donat ple poder en el cel i a la terra. Aneu i feu deixebles de tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant; i ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins a la fi del món. (Mt 28, 18-20).

Tots es van omplir de l’Esperit Sant i van començar a parlar

pentecostes

L’Esperit Sant porta a plenitud l’obra del Crist, retorna a l’Església la unitat de la fe enmig de la diversitat de dons, i fa que la humanitat avanci pels camins de la concòrdia i parli un sol llenguatge: el de l’amor. ¡Avui necessitem tant la presència i l’acció de l’Esperit! Ell ens fa entrar en la unitat del Pare i del Fill que Jesucrist mateix ha demanat per nosaltres. És bo i agradable viure units els germans, però encara ho és més quan vivim cercant la unitat, que és la manera d’obtenir-la.

El dia de la Pentecosta, quan van rebre l’Esperit, els apòstols i els altres deixebles es van reunir en assemblea per decidir el futur de la comunitat.

Pere digué en un to seriós:

Germans, recordeu tots els ensenyaments de Jesús quan va viure entre nosaltres; era molt interessant i molt gran el que ens va dir, però ara cal que mirem la realitat. I la realitat és aquesta: que Jesús és mort i la seva persona no gaudeix de simpaties a la ciutat; per tant, aneu en compte en pronunciar aquest nom en públic i de dir que ha ressuscitat, perquè això ens portaria molts problemes. Ja veieu que ens hem quedat sols, per això cal que siguem prudents. No parleu directament del que Jesús ens ha ensenyat, parleu de coses que a la gent l’interessi i li agradi sentir: d’economia, de la vida social, de política, de l’educació dels fills, de la salut, del temps…, podeu parlar també de religió si ho feu d’una manera suau i discreta. I quan parleu, feu-ho de forma ambigua i diplomàtica, de manera que, si us acusen, sempre us pugueu defensar dient que no us han entès bé, que no era això el que volíeu dir, sinó una altra cosa.

Segurament us heu quedat perplexos en llegir això… Gràcies a Déu i afortunadament per a nosaltres, aquesta reunió no es va celebrar mai, sinó que va succeir tot el contrari: pregant units, els apòstols acolliren l’Esperit Sant que els donaria la força per ser testimonis de l’Evangeli. De la pregària van passar a la missió, parlant amb valentia en el nom de Jesús, que sempre portaven als llavis i al cor, i donant a tothom raó de llur esperança. Gràcies a aquesta intrepidesa nosaltres som avui aquí vivint la fe que ells ens han transmès. ¿No necessitarem també nosaltres aquesta força que només ens pot donar l’Esperit?

En donar-los l’Esperit, Jesús ressuscitat confia als apòstols l’encàrrec i l’autoritat de ser servidors de la reconciliació dels homes amb Déu. La mort i resurrecció del Crist és la font generosa del perdó dels pecats. El Senyor és l’Esperit, i allí on és l’Esperit hi ha alliberament. L’Esperit que planava damunt les aigües al començament de la creació del món ha portat un missatge alliberador en posar-se damunt els profetes, damunt Maria, damunt Jesucrist, damunt dels apòstols i damunt de cadascun dels creients. Al segle XXI encara hi ha molts esclavatges que afligeixen la humanitat, per això hem de treballar perquè l’Evangeli continuï il·luminant el món i obrint un camí d’esperança per a tothom. Siguem també nosaltres instruments de reconciliació, descobrint primer el mal, la por, l’egoisme, la comoditat i la covardia que nien en el nostre cor per demanar-ne perdó a Déu, i després actuem segons el gran ideal que ens proposa sant Francesc d’Assís, el qual, inflamat per l’Esperit de Jesús, desitjava ardentment i demanava a Déu ser instrument de pau, amor i concòrdia fraterna.