Logo

Escrits del 29/05/2016

Davant d’Ell, el genoll es doblega

CorpusChristi

Doneu-los vosaltres de menjar.» Ells van replicar: «No tenim més que cinc pans i dos peixos; tret que anem a comprar de menjar per a tota aquesta gentada.» Perquè eren uns cinc mil homes. Jesús va dir als seus deixebles: «Digueu-los que es posin en grups d’uns cinquanta. (Lc 9, 14-15).

La nostra societat contemporània i el món sencer segueixen enfrontant el drama del gana i de la necessitat extrema. En concret la infància està exposada al gran risc d’entrar en un cercle de pobresa del que serà cada vegada més difícil sortir. Jesucrist és el Messies esperat, i com tal compleix les antigues profecies de l’Antic Testament que prometien una època d’abundància per a tots. Però, com es compleixen avui aquestes profecies que sabem que són ja una realitat des de Crist? “Doneu-los vosaltres de menjar” li diu el Senyor als seus mirant a la multitud i a tota la humanitat. Doncs la salvació de l’home de la plaga del gana es compleix acudint en primer lloc a Crist, Ell és el pa de vida que ens sadolla, i Ell és el que farà possible que ens mirem com a germans i així poder cuidar uns d’els altres. I un signe clar que de debò acudim a Ell és l’actitud d’adoració, expressada amb la genuflexió o agenollant-nos. En aquesta festa de Fe hem de recordar la necessitat de recuperar aquesta posició corporal en la consagració i en la nostra oració. El món no deixa de produir béns i aliments, però l’home és avar i té el cor malalt, i només el pa de vida que és Crist podrà guarir aquestes ferides per fer-nos germans del Fill de Déu i entre nosaltres. La Mare Teresa de Calcuta tenia molt clar aquest axioma: hem d’alimentar a tots perquè Crist ens ho demana des del Sagrari.

A més “la festa del Corpus Christi és singular i constitueix una important cita de fe i de lloança per a tota comunitat cristiana. És una festa que (…) va néixer amb la finalitat precisa de reafirmar obertament la fe del poble de Déu en Jesucrist viu i realment present en el santíssim sagrament de l’Eucaristia. És una festa instituïda per adorar, lloar i donar públicament les gràcies al Senyor, que “en el Sagrament eucarístic Jesús segueix estimant-nos “fins a l’extrem”, fins al do del seu cos i de la seva sang” (ib. 1). (…) Així, el Corpus Christi constitueix una renovació del misteri del Dijous Sant, per obeir a la invitació de Jesús de “proclamar des dels terrats” el que ell va dir en secret (cf. Mt 10, 27).” (Benet XVI. 7/6/2007).

Així que veiem que el Corpus Christi és una festa de Fe en el Sant Sagrament, i és una festa d’enviament, missionera. Som enviats als germans, a donar-los de menjar i a dir-los el que Crist ens ha revelat a cau d’orella, la tradició que ininterrompudament ha arribat fins a nosaltres, el memorial de la passió i la resurrecció del Senyor. Ell és el Pa de Vida baixat del cel, només Ell ens pot salvar. Visquem amb adoració i acció de gràcies aquesta gran festa de l’Eucaristia manifestada en la nostra oració i en el culte que li volem tributar a Crist, davant el qual tot genoll es doblega.

Jesús és el Senyor

pentecostes

Veniu, dolç hoste de l’ànima, descans del nostre esforç, treva en el dur treball, brisa en les hores de foc, goig que eixuga les llàgrimes i reconforta en els duels. Entra fins al fons de l’ànima, divina llum, i enriqueix-nos. Mira el buit de l’home, si tu li faltes per dins; mira el poder del pecat, quan no envies el teu alè. Rega la terra en sequera, sana el cor malalt, renta les taques, infon calor de vida en el gel, doma l’esperit indòmit, guia al que torça la sendera. (De la seqüència de Pentecosta).

Avui celebrem la festa de Pentecosta, i l’Església sencera, estimulada per la promesa de Jesús, es dirigeix a l’Esperit Sant i li demana que descendeixi, que actuï en els cors, en l’Església i en el món sencer. Tots nosaltres també hem de resar aquesta bella oració i repetir amb esperança: veniu. L’Esperit Sant ve, doncs així ho assegura Crist i així ho vol el Pare que també ho envia. No podem dubtar de l’eficàcia de l’oració de Jesús assegut a la dreta del Pare, ni tampoc dubtem de les oracions de Maria al costat de l’Església santa. Ara bé, tenint en compte tot això hem de fer-nos algunes preguntes amb franquesa i humilitat: Volem de debò rebre l’Esperit Sant? Som conscients que Ell canviarà les nostres vides? Sabem que si no habita en nosaltres l’Esperit habitarà l’esperit d’aquest món que passa?

Ningú pot dir: «Jesús és Senyor», si no és sota l’acció de l’Esperit Sant. (1 Co 12, 3).

Aquestes paraules de sant Pau ens recorden que la fe no és només una opció personal, ni una sèrie d’idees que escollim per conveniència; es tracta d’una capacitat que només tenen els que actuen sota la influència de l’Esperit Sant. Si Ell no bufa en nosaltres, no podrem afirmar de debò que Jesús és el Senyor. Hi ha en internet un testimoniatge d’uns joves espanyols que han visitat Síria i l’Iraq, i que ho han titulat els Guardians de la Fe. Un d’ells afirma tenir una possible explicació a la poca atenció mediàtica que reben els cristians d’orient perseguits. Sentim parlar de refugiats, de víctimes, de desplaçats, però poques vegades de cristians perseguits únicament per la seva fe. La hipòtesi que un dels joves sosté com més raonable per explicar tot això, és la següent: com a occident veiem impossible que algú estigui disposat a perdre les seves possessions, la seva família i fins la seva vida per Crist, és quelcom que no és considerat notícia, no se li dóna la possibilitat a aquest fet de donar-se realment en la vida de molts cristians. L’esperit del món pensa que la nostra fe és alguna cosa accessòria, quelcom del que podem prescindir, alguna cosa en definitiva que hem escollit d’un catàleg d’opcions de vida. No, avui veiem amb claredat que el protagonista és Un altre, l’Esperit Sant, i només Ell ens permetrà dir davant el món: Jesús és el Senyor. L’Esperit Sant ens ho recordarà tot (com ens assegura Jesús), així que podem avui estar segurs que caminem amb Crist (tots els dies fins a la fi del món) i que anem al Pare.