Logo

Escrits del 25/09/2016

No faran cas

La paraula de Déu d’aquest diumenge ens situa davant una cruïlla per la qual tots hem hagut de passar alguna vegada per abraçar la fe en la nostra vida, i rebutjar la mentalitat escèptica del món.

El ric epuló de l’evangeli d’aquest diumenge apareix parlant amb Abraham després de la seva mort, patint l’infern. I li diu que si els seus germans veuen a un mort que se’ls apareix llavors es convertiran. Cal tenir en compte el desig bo del ric epuló, però desviat; vol que uns altres es converteixin a la veritat de Déu, però ell, en l’infern, mai ho podrà aconseguir, doncs encara que ho desitja viu xisclant de ràbia al no poder arribar a Déu per les seves pròpies forces: no es deixa agafar per l’Amor.

Nosaltres també passem alguna vegada per aquest encreuament de camins sempre decisiu per a la nostra vida de fe: desitgem de vegades internament que Déu actuï a la manera humana i així, per part de tots pugui rebre reconeixement (segona temptació de Jesús en el desert), o per contra volem escoltar la paraula de Déu amb humilitat i obediència, doncs ens reconeixem ignorants en les coses de Déu.

Si no escolten a Moisés i als profetes, no faran cas ni encara que ressusciti un mort. (Lc 16, 31).

Jesucrist ens vol recordar avui que si no escoltem no creurem, si no escoltem només podrem recórrer al que portem en el nostre interior, a la veu de la consciència sí, però també la veu de la temptació i del pecat. Què és el que necessita un alcohòlic? No quedar-se sol, evitar el corc del descoratjament i buscar i escoltar sempre a altres persones. El mateix passa amb la nostra ànima, si no som capaços d’acostar-nos a Déu (i també als altres) per escoltar la seva Paraula, que és Crist, no serem capaços de vèncer a la mentalitat egoista del Maligne que s’infiltra en el nostre interior com quelcom “lògic, realista i molt humà.”

Combat el bon combat de la fe. Conquista la vida eterna a la qual vas ser cridat, i de la qual vas fer noble professió davant molts testimonis. En presència de Déu, que dóna la vida a l’univers, i de Crist Jesús, que va donar testimoniatge davant Pons Pilat amb tan noble professió: t’insisteixo que guardis el manament sense taca ni retret, fins a la manifestació del nostre Senyor Jesucrist. (1 Ti 6, 12 ss).

El missatge del Senyor és clar, hem de combatre el combat de la vida i de la fe; hem fet una molt noble professió de fe davant de molts germans, tots els altres cristians, i així ens hem assemblat a Crist que pobre i assotat, sense res ni ningú en aquesta terra, va donar testimoniatge de la Veritat davant el legítim governador: Pilat. El Déu viu i veritable és el que dóna vida a l’univers, és el que per Crist el seu Fill ens ha cridat a la vida perquè obrint els ulls descobrim el camí estret i segur de la saviesa, que és el de la humilitat, que és el de la Creu.

Invitacions

La Saviesa s’ha fet un palau amb set columnes ben tallades, ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula; ha enviat les serventes, fa una invitació des del punt més alt de la ciutat. «Veniu aquí, gent inexperta, als qui no teniu seny us dic: veniu a menjar el meu aliment, a beure el vi que he preparat; aparteu-vos dels inexperts i viureu, empreneu el camí de la intel·ligència». Proverbis 9,1-6.

La vida humana està feta d’invitacions constants de Déu a la comunió de vida amb Ell. La primera invitació ha estat el fet de crear-nos, de cridar-nos del no res a l’existència. Però l’home s’ha apartat de Déu pel pecat, i per això la segona invitació ha estat salvar-nos i cridar-nos novament a viure amb Ell. La comunió de vida amb el Senyor comença amb el penediment dels pecats i la conversió; després segueix amb el creixement en la fe, l’esperança i l’amor, els quals s’alimenten mitjançant la recepció de la Paraula divina i la participació en els sagraments.

En la celebració de l’Eucaristia el Senyor ressuscitat ens para la seva taula: ens instrueix amb la Paraula i se’ns dóna Ell mateix com aliment a través del do del seu Cos i la seva Sang. Cada diumenge, Jesucrist ens fa arribar la seva invitació i ens convoca en assemblea de germans. En el text que citem a l’encapçalament podem contemplar la profecia de la invitació del Senyor a convertir-nos i a anar cap a Ell, i podem veure també l’anunci del banquet que ens ha estat preparat. La resposta a la invitació de Jesucrist és el que des del començament ha caracteritzat l’Església; Fets dels Apòstols se’n fa ressò quan en aquest verset descriu en breus paraules la vida de la primera comunitat:

Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. (Fets 2,42).

Com a cristians, ens cal escoltar i respondre positivament a la invitació del Senyor a compartir la seva taula amb Ell i amb els germans en la celebració de l’Eucaristia cada diumenge. Però avui voldria posar l’èmfasi en un altre aspecte de les invitacions del Senyor: ser constants a «escoltar l’ensenyament dels apòstols», que ens ve avui per tres canals: la Predicació, la Catequesi i el Magisteri de l’Església. En començar el curs, la Parròquia, en nom de Jesucrist, llança la invitació a la catequesi a tots els nivells: nens, adolescents, joves i adults. Davant del fet social de la Primera Comunió, hi ha un gran interès per part de moltes famílies que els seus nens facin catequesi, ¡benvinguts siguin! Ara bé, ¿per què decreix l’interès per la catequesi quan ja s’ha celebrat la primera comunió?, ¿és que el Senyor Jesús no continua convidant-nos? ¡És clar que sí! ¿Per què llavors la convocatòria a la catequesi d’adults té tan poc ressò? La formació permanent i continuada, el creixement constant en la fe i la maduració en l’amor i l’esperança, ¿no hauria de ser una preocupació important per a tot deixeble de Jesús? En programar la catequesi de postcomunió, d’adolescents i joves i d’adults, la Parròquia convida a tothom en nom del Senyor, que ha vingut perquè en Ell tinguéssim vida (cf. Joan 10,10).