Logo

Escrits del 24/12/2016

Entrem a la tenda de Déu

El poble que caminava en les tenebres va veure una llum gran (Is 9, 1).

Tots els anys escoltem aquestes paraules del profeta Isaïes, en el context suggestiu de la commemoració litúrgica del naixement de Crist. Cada any adquireixen un nou sabor i fan reviure el clima d’expectació i d’esperança, d’estupor i de goig, que són típics del Nadal. Al poble oprimit i que pateix, que caminava en tenebres, se li va aparèixer “una gran llum”. Sí, una llum veritablement “gran”, perquè la que irradia de la humilitat del pessebre és la llum de la nova creació. Si la primera creació va començar amb la llum (cf. Gn 1, 3), molt més resplendent i “gran” és la llum que dóna començament a la nova creació: és Déu mateix fet home! El Nadal és esdeveniment de llum, és la festa de la llum: en el Nen de Betlem, la llum originària torna a resplendir en el cel de la humanitat i buida els núvols del pecat.” (Juan Pablo II). Aquest és el sentit de les paraules del profeta Isaïes: la llum omple cada racó i la pau s’alçarà triomfant i serena. La llum és una llum gran, la pau és total; tot això suposa un nou horitzó d’esperança per l’home, ja que sentim por a la veritat i a la llum, experimentem la tristesa de l’egoisme i de l’aïllament: Crist, que és llum, ha arribat, i amb Ell el temor ha passat, perquè s’acosta a nosaltres humil, i ens l’ofereix una dona, una autentica mare. Llum i pau constitueixen el títol de la profecia d’Isaïes que escoltem en la Missa del Gall tots els anys, però, què han de significar per a nosaltres la llum i la pau, com es concreten en la nostra vida? Molt senzill: Jesús. El Nen que ha nascut ha vingut per estar entre nosaltres, i per portar el poder i el perdó de Déu. Per tant, el Nen Jesús posat al llit a la falda de María, sota la cova del portal de Betlem ens assegura que la veritable llum i l’autèntica pau ens l’ha portada un nen petit, algú humil i aparentment fràgil.

La gràcia que ha aparegut al món és Jesús, nascut de María Verge, Déu i home veritable. Ha vingut a la nostra història, ha compartit el nostre camí. Ha vingut per lliurar-nos de les tenebres i donar-nos la llum. En Ell ha aparegut la gràcia, la misericòrdia, la tendresa del Pare: Jesús és l’Amor fet carn. No és solament un mestre de saviesa, no és un ideal al que tendim i del que ens sabem per força distants, és el sentit de la vida i de la història que ha posat la seva tenda entre nosaltres. (Papa Francesc).

I si la pau i la llum desborden avui en les nostres famílies, doncs ens ha estat donat un nen, un ésser petit i necessitat de la nostra cura, l’anunci del naixement de Crist és el crit silenciós que vol sortir pels nostres llavis. Déu ha construït la seva tenda entre nosaltres: aquesta és la consigna d’un nou camí, d’un descobriment que transforma les nostres vides, ja que podem escoltar el murmuri de Déu.

Jesús va néixer en un context molt determinat que Lluc ens detalla a l’Evangeli. Per ventura això no ens fa pensar en el nostre present, en el nostre context? Són molts els perills que avui aguaiten al petit nen que és el gran Rei, però finalment Jesús, Josep i Maria s’obren pas pel camí de la humilitat i arriben fins a nosaltres. Què nosaltres puguem enfrontar-nos als Herodes d’avui amb la humilitat dels valents i amb el risc de no tenir res a perdre, doncs Déu ho va perdre tot per nosaltres.

Santa Maria de l’Esperança

Advent és temps d’esperança. Enmig del nostre món convuls, els cristians esperem l’arribada del Salvador i creiem que l’Evangeli que Ell va anunciar és el que dóna ple sentit a la història i a la vida humana; per aquestes i altres raons, els deixebles del Crist som portadors de l’esperança que il·lumina el món. I ningú com la Benaurada Verge Maria ha viscut amb més intensitat l’esperança de l’Advent.

Des del moment que l’àngel li va anunciar el naixement del Fill de Déu a les seves entranyes, Maria va viure un Advent personal de nou mesos emmarcat en la llarga expectació que vivia el poble d’Israel des de feia uns segles. El dia 17 de desembre marca un punt d’inflexió en el ritme de l’Advent: els primers dies, la litúrgia i l’espiritualitat ens ajuden a centrar l’atenció en la vinguda definitiva del Senyor, quan vindrà gloriós per posar fi i judicar la història; a partir del 17 de desembre, fins a la vigília de Nadal, l’atenció se centra en el naixement històric de Jesucrist a Betlem, en la nostra condició humana; es tracta, per tant, d’una preparació immediata al Nadal. En arribar aquestes dates, m’agrada llegir i meditar els episodis de l’Evangeli que fan referència a l’anunci de la vinguda del Messies, i que proposo a la vostra consideració:

Mateu 1,1-17. La genealogia de Jesús.

Mateu 1,18-25. L’anunci a Josep.

Lluc 1,5-25. L’anunci del naixement de Joan Baptista a Zacaries.

Lluc 1,26-38. L’anunci del naixement de Jesús a Maria.

Lluc 1,39-45. La visitació de Maria a Elisabet.

Lluc 1,46-56. El Cant de Maria, conegut com a “Magnificat”.

Lluc 1,57-66. El naixement i la circumcisió de Joan Baptista.

Lluc 1,67-79. El Cant de Zacaries, conegut com a “Benedictus”.

Podem llegir també les profecies de l’Antic Testament referents al naixement i la vinguda del Salvador, especialment les que apareixen al llibre del profeta Isaïes:

Isaïes 7,10-17. La profecia de l’Emmanuel.

Isaïes 11,1-10. La profecia del descendent de David.

Igualment són plenes d’unció i útils per a la nostra pregària la meditació de les antífones del Càntic de Maria que l’Església canta en les Vespres d’aquests dies i que ens parlen de l’expectació de la Santíssima Verge davant la proximitat del naixement de Crist. Són conegudes com “les antífones de la O”, perquè totes comencen per aquesta lletra, indicant l’exclamació de Maria en la proximitat del part; d’aquí prové l’expressió popular de “Maria de la O”. Per a la vostra utilitat us les transcric tot seguit, desitjant-vos una bona i santa preparació per al Nadal:

Dia 17: Oh Saviesa de l’Altíssim, que abasteu totes les coses i les disposeu vigorosament i amb bondat, veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Dia 18: Oh Senyor, cap de la casa d’Israel, que us apareguéreu a Moisès en la bardissa flamejant i li donàreu la Llei al Sinaí, veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.

Dia 19: Oh rebrot de Jesè, que us alceu com a bandera dels pobles, davant vostre els reis emmudiran i les nacions pregaran; veniu a alliberar-nos, no trigueu més.

Dia 20: Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel: si obriu, ningú no tancarà; si tanqueu, ningú no pot obrir; veniu, traieu de la presó els encadenats que viuen a la fosca i a les ombres de la mort.

Dia 21: Oh Orient, esplendor de la llum eterna i sol de justícia, veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenebrós.

Dia 22: Oh Rei i Desitjat de les nacions, pedra angular que de dos pobles n’heu fet un, veniu a salvar l’home que vàreu formar del fang.

Dia 23: Oh Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostre.