Logo

Escrits del 28/01/2017

No fa gràcia?

generosidad

¿No fa gràcia veure com 50 € semblen una gran quantitat quan els donem a l’Església i tan poca cosa quan anem de compres?

¿No fa gràcia veure com una hora és tan llarga quan donem culte a Déu en l’Església o quan preguem a casa, però és tan curta quan anem a veure un partit de futbol?

¿No fa gràcia veure que no trobem paraules per pregar, però que ens surten tan fàcilment quan ens posem a parlar amb un amic?

¿No fa gràcia que ens vingui son en llegir un capítol de la Bíblia mentre que ens resulta fàcil llegir cent pàgines de l’última novel·la de moda?

¿No fa gràcia veure com busquem sempre els primers seients en la majoria dels esdeveniments i espectacles als quals hi assistim, mentre que quan anem a l’església sempre ens quedem enrere?

¿No fa gràcia veure com demanem que ens avisin amb una anticipació de dues o tres setmanes per anotar-nos un compromís en l’església, mentre que per altres esdeveniment, especialment si són per a la nostra diversió, estem sempre disponibles?

¿No fa gràcia que ens creguem sense més ni menys el que diuen els diaris i en canvi qüestionem el que diu la Bíblia?

¿No fa gràcia com tothom vol salvar-se sense necessitat de creure, di i fer res per aconseguir-ho?

¿No fa gràcia veure com enviem milers de bromes per e-mail, twitter, facebook o whatsapp que es propaguen com un incendi, i en canvi quan rebem missatges sobre Déu, no els enviem pràcticament a ningú o seleccionem molt bé la llista de destinataris?

¿No fa gràcia (i ja ho estàs pensant) que quan tornis a llegir aquest escrit, no el comentaràs gairebé amb ningú ni se t’acudirà copiar-ho per difondre’l a les xarxes socials perquè penses que la major part de les persones del teu voltant ja no creu en res?

¿No fa gràcia? ¡No, no fa gens ni mica de gràcia! Més aviat fa tristesa, perquè estem molt lluny i ens cal atansar-nos més a Déu. Ell és la font de la nostra existència, és el nostre Salvador. Ell ens sosté cada dia. Sense Ell no som res, però amb Ell ho aconseguim tot… en l’abundància o en l’escassetat. «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort» (Fil 4,13). Aleshores hom ha llançat ja el repte: si estimes Déu i no et fa vergonya de reconèixer totes les coses meravelloses que Ell ha fet per tu, llavors estima Déu i els altres generosament. Que les teves paraules i les teves obres parlin de Déu a les persones del teu voltant, encara que no siguin cristianes. Pensa que potser molta gent no llegirà la Bíblia agafant amb les mans els llibres de la Sagrada Escriptura, però que al menys la pugui llegir en la teva manera d’ésser i de viure.

No coneixem un altre Nom

Conversión de San Pablo

Jesús es va aparèixer als Once i els hi va dir: aneu per tot el món, anuncieu la Bona Notícia a tota la creació. El que cregui i es bategi, es salvarà. El que no cregui, es condemnarà. I aquests prodigis acompanyaran als qui creuen: llançaran als dimonis en el meu Nom i parlaran noves llengües; podran prendre les serps amb les seves mans, i si beuen un verí mortal no els hi farà cap dany; imposaran les mans sobre els malalts i els guariran. (Mc 16, 15-18).

Aquestes paraules del diví Mestre ens fan captar millor una realitat molt profunda que professem en la nostra Fe: que Jesús és Déu veritable i que Ell es col·loca al centre de la Creació com el pastor que ens crida a descansar en el seu sant Cor. Les paraules de Crist no les diu qualsevol. En el Credo diem que el Senyor Jesús és el Fill únic de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles: Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare. Aquesta gran veritat ressona en les paraules del Mestre citades més amunt.

Això ens fa avui pensar en el testimoniatge de sant Pau, i en el que podem donar i viure nosaltres. L’Apòstol es va trobar amb Jesús de camí a la ciutat de Damasc, aquell a qui ell perseguia amb totes les seves forces es presenta com algú ple de llum i com algú celestial. Però al mateix temps Jesús és algú de la terra, perquè es deixa perseguir i atacar en els creients. Sant Pau es troba directament amb Crist i la seva vida canvia per complet; se sent estimat pel Senyor, perdonat i enviat a anunciar un nom, el de Crist, un sol poder sobre la faç de la terra, el de la Creu gloriosa. A la vida de sant Pau veiem reflectides les paraules de Crist als onze: només el baptisme i la fe en Crist ens podran salvar. Aquest algú desconegut que és Déu s’ha fet conegut, té un nom propi i un rostre, és Jesús. I, compte, no és algú més, és l’únic Salvador.

En relació amb la nostra vida, podem preguntar-nos: Què vol dir això per nosaltres? Vol dir que tampoc per a nosaltres el cristianisme és una filosofia nova o una nova moral. Només som cristians si ens trobem amb Crist. Certament no se’ns mostra d’aquesta forma irresistible, lluminosa, com va fer amb sant Pau per convertir-lo en Apòstol de totes les gents. Però també nosaltres podem trobar-nos amb Crist en la lectura de la sagrada Escriptura, en l’oració, en la vida litúrgica de l’Església. Podem tocar el cor de Crist i sentir que ell toca el nostre. Només en aquesta relació personal amb Crist, només en aquesta trobada amb el Ressuscitat ens convertim realment en cristians. Així s’obre la nostra raó, s’obre tota la saviesa de Crist i tota la riquesa de la veritat. Per tant orem al Senyor perquè ens il·lumini, perquè ens concedeixi al nostre món la trobada amb la seva presència i perquè així ens doni una fe viva, un cor obert, una gran caritat amb tots, capaç de renovar el món. (Benet XVI).