Logo

Adam, on ets?

10_Leprosos_Samaritano

Fes memòria de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, nascut del llinatge de David. (2 Ti 2, 8).

La invitació de l’apòstol al seu deixeble Timoteu ens interpel·la també a nosaltres avui: fer memòria, recordar, pensar en Jesús, que ha ressuscitat, però que també ha nascut de María, del llinatge del rei David. Moltes vegades no fem l’esforç de recordar les coses que ens han succeït; de vegades se’ns obliden sense més, i unes altres les considerem com quelcom que hem d’oblidar ja que ens causen estranyesa o vergonya: per exemple els nostres fracassos, o les nostres frases desafortunades. El papa Francesc ens ha recordat en més d’una ocasió que la Misericòrdia de Déu només es pot entendre fent memòria de tot el que hem fet i del que ens ha succeït, doncs només així veurem com Déu és capaç de perdonar-ho tot i de treure béns dels nostres mals. Fer memòria dels nostres actes i també de Jesucrist (l’amic que mai falla) és la clau per entendre la misericòrdia divina.

És doctrina segura, Crist roman sempre fidel, i si perseverem amb Ell, regnarem amb Ell. Per experimentar aquesta seguretat de la qual ens parla sant Pau necessitem poder dir com ell:

Aquest ha estat el meu Evangeli, pel qual sofreixo fins a portar cadenes, com un malfactor; però la paraula de Déu no està encadenada. (2 Tu 2, 9-10).

Per poder reconèixer la seguretat d’aquesta doctrina, necessitem poder dir que l’Evangeli de Crist és també el nostre; necessitem la confiança plena en l’amistat amb Crist. Fer memòria de Jesús, i experimentar en les nostres vides la fidelitat de l’Amic.

Anant a l’Evangeli d’aquest diumenge veiem com l’acció de gràcies a Déu és alguna cosa molt valuosa, i alguna cosa que Crist espera de nosaltres. Per a sant Agustí la lepra és la mescla desordenada de veritats i errors en el discurs i en cor de l’home. Què gran actualitat té aquest mal que descriu Agustí: molts dels nostres errors són mitges veritats, o són errors afirmats al mateix temps que els seus oposats veritables, per així anar amb el món. Què podem fer? Cridar a Crist des de lluny, reconeixent-lo com a Mestre dels homes i acostar-nos amb humilitat i agraïment.

No hi ha gens dolent a demanar amb insistència, però el que fa que Déu no ens escolti és que s’adona que ens falta agraïment. Al cap i a la fi és potser un acte de la seva clemència el no donar als ingrats el que demanen, perquè no siguin jutjats amb més rigor a causa de la seva ingratitud… És doncs a causa de la seva misericòrdia que Déu, de vegades, reté la seva misericòrdia… Podeu ben veure com tots els que són guarits de la lepra del món, vull dir de desordres evidents, no s’aprofiten de la seva curació. En efecte, molts estan secretament afectats d’una úlcera pitjor que la lepra, tant més perillosa perquè és més interior. És per aquesta raó que el Salvador del món pregunta on estan els altres nou leprosos, perquè els pecadors s’allunyen de la salvació. Per això Déu va preguntar al primer home després del seu pecat: «On estàs?» (Gn 3,9). (Sant Bernat).