Logo

Escrits de Agraiment

Una carta commovedora

Per qüestió d’una revisió mèdica a Barcelona, ens ha visitat fa poc el P. Atef, antic vicari de la parròquia, amb qui ens uneixen uns vincles forts d’amistat; diumenge passat va poder participar a la Missa d’acció de gràcies per les noces d’argent de professió religiosa de la Gna. Susana. Però uns dies abans de la seva arribada, hem rebut aquesta carta que, per l’interés que té, us la transcric.

Reverendíssim Pare Joaquim Meseguer, rector de Sant Pere de Rubí. Benvolguts germans i germanes en la fe, en les nostres cors sentim la vostra presència entre nosaltres, som una petita família a Egipte, però ens sentim grans per les vostres pregàries, companyia i ajuda.

Estimats germans, nosaltres vivim per la Providència de Déu i creiem que Déu és gran, que no ens oblida pas i, gràcies a vosaltres la Providència de Déu va omplir la nostra necessitat. Us explico com.

Un dia ens van robar les coses de la casa, on dormen cent vint nens i nenes, i ens vam quedar vuit dies sense llits, ni finestres ni portes… sense res. I el dia que estaven més malats els infants, ens va trucar Mossèn Jesús Cañas per oferir-nos la vostra ajuda, i va arribar.

Vam comprar quaranta llits, llençols i coixins; ara dormim cada dos o tres en un llit, però sentim que la Providència de Déu mitjançant el vostre ajut no ens oblida pas.
Com els pares es preocupen dels fills, vosaltres, estimat Pare Joaquim i estimats germans i germanes en la fe, us heu preocupat pels nens d’Egipte.

No tinc més per dir que les paraules de Santa Teresina de l’Infant Jesús, l’Amor sobra i el vostre amor va omplir els nostres cors i ens omplí la casa de mobles.

Nosaltres us donem les gràcies, i per això hem fet adoració al Santíssim, per enviar-vos la nostra gratitud. La nostra unitat en l’amor del Senyor.

Gràcies a tots, esperem un dia que ens vingueu a visitar i ens acompanyin sempre les vostres pregàries.

Units en la Santa Eucaristia i en el cor de la Verge Maria.

P. Atef

De ben nascut és ser agraït. Agraeix…

A aquells que des de la seva manera de ser, et van ajudar a ser més persona.

A aquell que inesperat i oportú, va saber escoltar-te, fou comprensiu i t’acompanyà en els moments difícils.

A aquells amb qui vas compartir les teves estones de joc, oci o amistat i et van regalar la seva naturalitat i senzillesa.

A aquell que et va ajudar a desvetllar la teva riquesa interior, que potser tu no sabies que tenies.

A aquell que amb la seva gran bondat et va fer ser senzill, i amb la seva humilitat t’ajudà a ser una persona íntegra i sense cap fingiment.

A aquell que vas descobrir un dia i “es va quedar” en tu, perquè vas descobrir que allò important és el cor.

A aquell que, corretgint-te amb afecte, et va fer caminar; perquè quan hi ha amor el que es persegueix és el be de l’altre encara que calgui corretgir-lo.

A aquell que amb la seva vida incansable et va animar a lluitar, a no llençar la tovallola, a no dir mai no puc més. Potser fou llavors quan vas descobrir que la constància és imprescindible.

A aquell que sempre va esperar el millor de tu, esperà perquè creia en tu i t’estimava, perquè per tal d’esperar cal tenir paciència.

A aquell que et va exigir sempre, fent-te “gran”. Qui exigeix per amor, encara que no ens agradi, sempre ho fa pel nostre propi bé.

A aquell que va necessitar de tu. Aprèn a obrir el teu cor també i no tanquis la porta a ningú, perquè tots necessitem de tots.

A aquell que trobant-se lluny, el vas sentir a prop, perquè era senyal de que l’amistat i l’amor també són possibles en la distància.

A aquell que amb el seu desacord, va descobrir la teva veritat. Perquè el que va intentar fer fou ajudar-te a créixer.

A aquell que sempre et va animar a veure les coses positives, perquè amb aquestes d’has de quedar.

A aquell que t’estima tal com ets, animant-te a créixer. Perquè estimar a algú no vol dir convertir-lo en una prolongació del teu jo.

A aquell que amb la seva necessitat de tu, va fer que et sentissis “únic”. Sí, perquè tu ets únic e irrepetible davant Déu.

A aquells que amb la seva experiència interior t’ajudaren a conèixer a Déu i t’anunciaren la bona nova. Soalment van fer el que havien de fer: compartir el que ells experimentaven amb Crist per que tu també fossis feliç.

A Aquell que saps que t’estima i sempre t’espera i mai et condemna encara que et corregeixi. ¿I saps qui és aquesta persona? Crist.

Doncs no ho dubtis, segueix-lo en la vida i seràs feliç.