Logo

Al final…, es tracta només d’estimar

Estima les persones amb els seus defectes i virtuts, no et prenguis el temps d’enumerar les seves qualitats i elaborar una intrigada trama per conèixer els altres.
Estic aprenent a estimar, a llegir entre línies, a escoltar amb els ulls i oïdes, a escoltar amb l’ànima i amb tots els sentits.
A escoltar el que diu el cor, quina cosa diuen les espatlles caigudes, els ulls, les mans inquietes, escoltar el missatge que s’amaga entre les paraules vanes, superficials; a descobrir l’angoixa disfressada, la inseguretat emmascarada, la solitud encoberta.
Les persones acostumen a estimar amb l’intenció de ser estimades, si això no és possible, descarten l’amor adreçat a algú en particular i el busquen en una altra persona, això els condueix a l’inestabilitat.
Estic aprenent a penetrar el somriure fingit, l’alegria simulada, la vanaglòria exagerada, a descobrir el dolor de cada cor a poc a poc, estic aprenent a perdonar, doncs l’amor perdona, lleva les rancúnies i guareix les ferides que l’incomprensió i l’insensibilitat fereixen.
L’amor no alimenta ressentiments amb pensaments dolorosos, no conrea ofenses amb llàstimes i autocommiseració, l’amor perdona, oblida, extingeix totes les escletxes de dolor en el cor.
Aprèn primer a conèixer l’amor cap a tot el que t’envolta i després aborda a l’amor del sentiment, perquè sigui l’amor de l’univers que et sostingui quan falli el del sentiment.
El cor d’un amic és un tresor aliè que està posat a la teva cura, no el maltractis ni el desgastis si no vols perdre’l. Si pots fer això com el millor dels teus dies, mai no necessitaràs provar-li a ningú el bon amic que pots ser. Ho sabran sempre.
A poc a poc, estic aprenent a perdonar, a descobrir el valor que es troba dins de cada vida, de totes les vides, valor soterrat pel rebuig, per la falta de comprensió, afecte i acceptació, per les experiències desagradables viscudes al llarg dels anys, estic aprenent a veure en les persones la seva ànima, i les possibilitats que Déu els va donar.
Estic aprenent, però què n’és de lent l’aprenentatge!, com és de difícil estimar, estimar com Crist va estimar! Encara ensopegant, errant, estic aprenent, aprenent a no veure solsament els meus propis dolors, interessos, ambicions i orgull, quan aquests m’impedeixen el benestar i la felicitat d’algú.

Què n’és de difícil estimar, però poc a poc estic aprenent!

No siguis tan seriós en la vida que acabis tancant un cercle al teu voltant asfixiant-te de serietat, perquè el dia busquis un somriure no el trobaràs.
Gaudeix de la teva família en harmonia i amor, la família és per estimar-la, no per negociar entre si.
Allà és on has de presentar-te sense armadures ni falses vestidures, doncs et coneixen tant com tu a ells. Estima’ls, simplement deixa’t estimar.
Les coses terrenals no són eternes, tot té un principi, un desenvolupament i un final, de tu depèn que el principi sigui ara, tinguis una vida per desenvolupar la història i finalitzis quan hagis fet tot el que tenies per fer. En cas contrari tot pot succeir en un dia, una feina, una història d’amor o una carrera.
Sigues bona persona, conreant el teu esperit i coneixent Déu, perquè et protegeixi en els moments difícils. Ell parla en el silenci de la teva ànima, no en les vidreres de la vida, ni amb altaveus electrònics, doncs en allò més simple hi ha la meravella esperant-te.
No negocïis el teu amor, però tampoc no el pedis en qui no vol rebre’l, doncs és un dany tant per a la persona a la qual obligues a estimar-te com per a tu que malbarates un tresor, molta gent espera els teus somriures, la teva companyonia i el teu amor.
Al final, com veus, es tracta solament d’estimar a l’estil de Crist.