Logo

Als cent anys de l’arribada del Beat Josep Guardiet a Rubí

Dr. Guardiet

Enguany es compleixen els cent anys de l’arribada del Beat Josep Guardiet a Rubí, una efemèride que hem de tenir ben present i que no podem passar per alt, ja que Rubí no seria el que és sense els vint anys de presència i eficaç treball pastoral del Dr. Guardiet, que va esmerçar-hi energies, il·lusió i, sobretot el dinamisme de la seva profunda fe en Déu, per arribar a assolir la transformació espiritual, cultural i material de la nostra estimada ciutat.

El Beat Josep Guardiet va venir de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, avui la catedral de la nostra diòcesi, on era ecònom, per encarregar-se de la parròquia de Sant Pere de Rubí també en qualitat d’ecònom el 19 de juny de 1916; però pràcticament sis mesos després, el 12 de gener de 1917, prenia possessió del seu nou càrrec de rector de la mateixa parròquia. La intenció del llavors bisbe de Barcelona, Mons. Enric Reig Casanova, era precisament aquesta, nomenar-lo rector en propietat de la parròquia de Sant Pere, però per dur-ho a terme, calia la formalitat de presentar una terna de candidats al Patronat Reial, així ho obligava el concordat llavors vigent entre el Regne d’Espanya i la Santa Seu (desapareguts els Estats Pontificis al segle XIX, encara no existia l’actual Estat del Vaticà). D’aquesta manera es va complir un desig que va expressar feia anys el mateix Dr. Guardiet.

Hom explica que, havent vingut d’excursió a Rubí amb els joves de la tinença de la Santíssima Trinitat de Sabadell, llavors depenent de la parròquia de Sant Feliu de la mateixa ciutat i on el Dr. Josep Guardiet era tinent (1905-1912), el nostre Beat va exclamar en passar per la Plaça nova de la nostra vila:

¡Ah Rubí… Rubí, qui pogués ser-hi en aquest poble i donar per ell la seva sang». Tots els joves es van escandalitzar i li van dir: «¿Vol venir a aquest poble?, ¿què no sap que és molt dolent?

, a la qual cosa va respondre el Dr. Guardiet:

Tot el que vulgueu, però aquest és el desig que jo sento

I certament, el Beat Josep Guardiet va tenir sempre un gran amor per Rubí, la ciutat i la parròquia per les quals ell va donar la seva vida en el testimoniatge suprem del martiri; però abans la va donar també en una ingent tasca pastoral que les generacions posteriors li hem d’agrair sincerament. El Beat Josep Guardiet va fer de la parròquia de Sant Pere de Rubí una comunitat cristiana exemplar i es va preocupar d’elevar el nivell espiritual de la vida del nostre poble a través de la litúrgia ben celebrada, la predicació i la catequesi; juntament amb això, com és ben sabut, va promoure moltes activitats culturals i socials com són l’Escola Montserrat, el Museu de Rubí, l’Esbart Dansaire o el Foment de la Sardana, va col·laborar en la promoció de l’Obra dels Exercicis Espirituals parroquials del P. Vallet i va instituir la romeria a Montserrat que fem cada any. Per la seva atenció als pobres i necessitats va rebre l’apel·latiu de “Pare dels pobres”, envers ells hi va tenir sempre una gran sensibilitat.

Que el seu guiatge, que encara perdura entre nosaltres després d’un segle, ens ajudi a tots a ser millors deixebles de Jesucrist.