Logo

Amb vostre nom comença nostra història

Montserrat

 La presència de la Mare de Déu de Montserrat en el seu santuari està molt vinculada a la formació i el desenvolupament històric de Catalunya, d’aquí que Mn. Cinto Verdaguer pogués dir amb tota raó en una de les estrofes del Virolai: «Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí». Certament, Catalunya no seria el que és sense la presència de la Mare de Déu i el seu patrocini sobre el nostre poble. Com a cristians, tenim la gran responsabilitat de ser sal i llum, testimonis de l’Evangeli enmig d’una societat que ha estat configurada per la fe cristiana.

Escric aquesta reflexió amb motiu del 107è Pelegrinatge de Rubí a Montserrat, que fem el primer cap de setmana de maig. En instituir la romeria, el Beat Josep Guardiet va tenir el bon encert de situar-la entre la festa de la Mare de Déu de Montserrat i l’inici del mes de maig, dedicat tradicionalment per la pietat popular a la Verge Maria. Ple d’amor a la Mare de Déu, el Dr. Guardiet va demanar sempre la seva protecció i va voler que la Mare del Salvador emparés la parròquia de Sant Pere de Rubí, que nostre Senyor li havia encomanat. Avui fem extensiu aquest empar a totes les parròquies de Rubí, que han nascut de Sant Pere com a parròquia mare.

La romeria d’enguany es fa ressò de de la donació per part de Jesús de Maria, la seva Mare, com a Mare nostra: «Fill, aquí tens la teva mare», aquestes paraules foren adreçades per Jesús al deixeble estimat i, a través d’ell, són també adreçades a cadascun de nosaltres. Ens diu l’Evangeli de Sant Joan que, des d’aquell moment el deixeble va rebre Maria a casa seva; i això és el que nosaltres també hem de fer, rebre la Mare de Déu com a Mare nostra. Com a deixebles de Jesucrist, rebem una doble vocació: ser fills de Maria, que mare dels creients i de l’Església, i ser membres d’aquesta Església que, com a mare, ens ha fet néixer a la fe. Maria ens és donada com la mare que ha après en el seu propi dolor a acollir i a consolar el dolor dels qui l’invoquen, dels qui saben que la bona mare acull sempre els fills, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin; el seu consol és donar-nos a conèixer el Fill que ella mateixa va portar al món perquè fos font de vida i d’esperança per a nosaltres; així no només rebem la mare com a fills seus, sinó que en ella esdevenim germans de Jesús i, en Ell, hereus del Pare del cel i de la vida que Ell ens ha preparat.

Els romeus que han pujat a Montserrat, els qui no heu pogut pujar i els qui, per estar amb la romeria i alhora no descurar-vos a vosaltres en l’atenció pastoral, pugem i baixem de la Muntanya santa de Montserrat, som una sola comunitat que es fa present als peus de la Mare de Déu patrona de Catalunya, a qui ens encomanem amb tota devoció, demanant que un dia puguem arribar a assolir les promeses de Jesucrist, i a qui presentem els nostres treballs, projectes i il·lusions perquè els ofereixi a Déu que ens estima i ens salva.