Logo

Àngels Sants de Déu

angeles-custodios

En la tradició bíblica, els àngels són, signes de la presència de Déu prop dels homes i de la seva acció salvadora. Fa uns dies commemoràvem els tres que apareixen a la Bíblia amb nom propi i que són anomenats “arcàngels”: Miquel, Gabriel i Rafael; i avui, tot i que s’escau en diumenge, tenim presents els sants àngels custodis. En referència als tres noms angèlics que coneixem, Miquel representa la lluita i la victòria contra el mal, ja que aquest nom significa “¿Qui com Déu?”; Gabriel és l’anunciador de la salvació, es va manifestar al profeta Daniel, al sacerdot Zacarias –el pare de sant Joan Baptista– i a la Verge Maria, i el seu nom significa “Força de Déu”; i Rafael representa la proximitat de Déu que acompanya i guareix els mals dels homes, ja que el seu nom vol dir “Medecina de Déu”. I encara algunes tradicions afegeixen el nom d’un quart arcàngel: Uriel, el nom del qual vol dir “Llum (o Foc) de Déu”, i que és l’arcàngel que ens acompanyarà en el moment de la mort per portar-nos a la presència del Senyor.

En el camí de la vida, ens guien els nostres àngels; Déu ens ha assignat a cadascú un àngel de la guarda. Algunes persones tenen costum de parlar amb el seu àngel custodi i li demanen ajut per resoldre un problema familiar o de qualsevol altra índole, per donar un consell encertat a un amic, per consolar les persones estimades i en altres circumstàncies de la vida. Unes altres persones pràcticament s’han oblidat del seu àngel de la guarda; segurament van sentir parlar d’ell en la seva infantesa i algú els va dir que ens cuida, ens guia i ens ajuda en les contingències de la vida. Potser recordaran haver vist el dibuix d’un nen que camina agafat de la mà d’un àngel gran i bonic, però fa temps que tenen el seu àngel guardat al bagul dels records.

Si de grans parlem als infants alguna vegada dels seus àngels de la guarda, ¿no ens serà profitós també a nosaltres pensar en l’àngel que és al costat nostre i ens ajuda de mil maneres? Certament, Déu es el centre del nostre amor i de vegades no tenim massa temps per pensar en els esperits angèlics; però tanmateix podem veure el nostre àngel custodi no com una devoció privada ni com un residu de la nostra infantesa, sinó com un regal de Déu mateix, que ens ha volgut fer partícips ja a la terra de la companyia d’una creatura celeste que contempla aquest rostre del Pare que tant anhelem (cf. Mt 18,10).

Necessitem renovar el nostre tracte afectuós i senzill, com el dels infants que posseeixen el Regne del cel (cf. Mt 19,14), amb el nostre àngel custodi, per donar-li gràcies pel seu ajut constant, per la seva protecció i el seu afecte. Per sentir-nos, a través seu, més a prop de Déu. Per recordar que cadascun de nosaltres tenim una vida preciosa, magnífica, infinitament estimada, convidada a arribar un dia al cel, al lloc on l’Amor i l’Harmonia ho són tot per a tots. Per demanar-li auxili en el moment de les proves o davant tantes contingències com ens porta la vida. I així, caminant enmig del món, podrem cantar ja amb la música del cel, allò que proclamava el salmista: «Déu meu, jo us vull cantar a la presència dels àngels» (Sl 138,1). La celebració de la litúrgia, en la qual unim les nostres veus a les dels àngels i dels sants per lloar Déu, ens ho fa possible.