Logo

Aprendrem a descobrir qui ens estima?

Quan algú t’estima, és lent per perdre la paciència amb tu, és més, mai la perd. Perquè l’amor veritable és la paciència infinita.

Quan algú t’estima, pren les circumstàncies de la teva vida i les utilitza d’una forma constructiva per al teu creixement i no per al seu egoisme.

Quan algú t’estima, està de part teva en les dures i en les madures; vol veure’t madurar i desenvolupar-te en l’amor, perquè quan s’estima, no es necessiten circumstàncies especials per estimar. Simplement s’estima.

Quan algú t’estima, no vessa la seva ira sobre tu per tots els “errors” que comets, encara que siguin molts. Simplement t’estima i et guia perquè erris cada vegada menys. Fes-li cas.

Quan algú t’estima, li dol profundament quan perds el camí, però t’orienta i t’acompanya sempre a seguir per la senda correcta.

Quan algú t’estima, segueix confiant en tu, quan de vegades tu ni tan sols confies en tu mateix. Qui t’estima confia en tu, més que tu en tu mateix.

Quan algú t’estima, mai no et diu que ets un cas perdut, més aviat treballa pacientment per tu. Perquè t’estima, et corregeix de tal manera, que costa entendre la profunditat de la cura que té per tu. Et cuida amb una delicadesa i tendresa semblant a la de Crist.

Quan algú t’estima, mai no t’abandona, encara que molts dels teus amics ho facin. Llavors aprendràs, entre altres coses, quina classe d’amics tenies, i quin tresor tens quan algú t’estima de debó.

Quan algú t’estima, es queda al teu costat, tot i que estiguis a la vora de la desesperació. Es converteix en el teu cirineu i és capaç de deixar-se clavar amb tu a la creu que tu estiguis passant.

Quan algú t’estima, veu el que realment ets i no et jutja, sinó que et veu amb tota justícia, bellesa i amor. Et vol tal com ets o com siguis.

Quan algú t’estima… és el més gran de tots els dons que pots rebre, i que demostren l’amor perfecte de Déu, que és: paciència, perdó, misericòrdia i lliurament sense límits, sense condicions i sense demanar explicacions.

Quan algú t’estima, no viu, sinó que es desviu per estimar-te, perquè és l’única cosa que alimenta l’ànima i dóna la plenitud de la pau interior, tant a l’estimat com al qui estima.

Quin tresor amagat és l’amor veritable i que pocs són capaços de descobrir-ho. I sabeu per què? Perquè no s’acaben de fiar de Déu, perquè no es decideixen a abandonar-se a les seves mans i al missatge de l’evangeli que ens ensenya el veritable amor.

I si no us convenç tot el que d’ha dit, fixeu-vos en Maria, Ella és el millor resum de tot aquest comentari. Es va dedicar o no, a estimar amb totes les conseqüències? Es va abandonar a les mans de Déu i al missatge de Déu Fill o no? Bé sabeu que sí.

No, no diguem que per a nosaltres estimar així no és possible, Ella va ser de carn i ossos com nosaltres. No posem tantes excuses i justificacions. Si ella va poder, nosaltres amb la seva ajuda també podrem.

Ai Senyor, quantes voltes donem i quin temps tan preciós perdem quan no ens dediquem a estimar sense condicions!