Logo

Escrits de Mn. Santi

Fugim d’aquest món

huirPecado

Per això us alegreu, encara que ara calgui patir una mica en proves diverses; així l’autenticitat de la vostra fe, més preciosa que l’or, que, encara que és perible, es purifica a foc, mereixerà premi, glòria i honor en la revelació de Jesucrist; sense haver-lo vist l’estimeu i, sense contemplar-lo encara, creieu en ell i així us alegreu amb un goig inefable i radiant, aconseguint així la meta de la vostra fe: la salvació de les vostres ànimes. (1 Pe 1, 7-9).

Aquestes paraules de la segona lectura resumeixen molt bé el que ha succeït en les nostres vides i volem que segueixi succeint: sense veure el Crist, l’estimem. Ens alegrem de conèixer al Senyor i l’estimem amb tota la força que té amagada l’amor. L’amor és fort com la mort, i Crist Jesús ens ha mostrat l’amor que té per nosaltres en posar-se a les nostres mans, ja sense vida, quan el baixaven de la creu. Un Déu ferit, un Déu per sota de nosaltres: això ens fa pensar, i així, hem estimat el Crist que tant ens ha estimat.

No estem a l’altura d’aquest gran amor, però Crist ressuscitat, amb les seves ferides encara en la carn ressuscitada, sembra la llavor del veritable amor en nosaltres perquè entenguem ja que l’amor de Déu és fort com la mort, és terrible com l’abisme, i condueix a l’eternitat. La correspondència nostra a l’amor mai ens portarà al fastig ni a l’apatia, ja que és un amor possible, victoriós.

Aquesta és la nit en què, trencades les cadenes de la mort, Crist ascendeix victoriós de l’abisme. De què ens serviria haver nascut si no haguéssim estat rescatats? Què sorprenent benefici del teu amor per nosaltres! Què incomparable tendresa i caritat! Per rescatar a l’esclau, vas lliurar al Fill! Necessari va ser el pecat d’Adam, que ha estat esborrat per la mort de Crist. Feliç la culpa que va merèixer tal Redemptor! (Pregó Pasqual).

Els vicis han estat descoberts com enganyifes, no ens aporten res més que un paternalisme aplicat sobre nosaltres mateixos. Així que, encara que caiguem, hem descobert la victòria del Crist que ressorgeix de les calderes de l’infern amb Adam, el seu pare i alhora el seu fill. Es pot sortir de l’infern light de la nostra falta d’amor i de les mediocritats.

Com en les novel·les d’amants, podem escapar amb Crist de les nostres rutines (dominar-les amb el sentit) i viure d’amor. De què viurem si ens escapem? Viurem d’amor, doncs ara sense amor ja no és possible viure, vegetar seria el resultat.

Examinem el nostre amor i els nostres desitjos, ja que sense Algú ni algú a qui estimar de debò, la vida no és vida. Per cert, lo de viure d’amor ja ho va dir Santa Teresa.

No podia el Senyor ressuscitar sense les cicatrius? Sens dubte, però sabia que en el cor dels seus deixebles quedaven ferides, que haurien de ser guarides per les cicatrius conservades en el seu cos. I què va respondre el Senyor al deixeble que, reconeixent-li pel seu Déu, va exclamar: Senyor meu i Déu meu? Li va dir: Perquè m’has vist has cregut? Joiosos els que creuen sense haver vist. (Sant Agustí).

Per mi ho vas fer

passionVeronica

Celebrem ja l’inici de la Setmana Santa acudint a la trobada del Crist que arriba a Jerusalem. El rebem amb rams, palmells i goig. Ens disposem a proclamar de nou el seu nom (Jesús, Messies) i a acollir-lo també en les nostres vides, ja que Jesucrist entra en les muralles de la ciutat per celebrar un Sopar, per consumar un Sacrifici.

Nosaltres aclamem el seu nom i el reconeixem com el Fill de Déu viu a l’espera encara de contemplar un misteri i un sofriment que ens incumbeix i que ens farà dubtar i fugir, però que per fi ens portarà la pau:

Què bells són sobre les muntanyes els peus del missatger que anuncia la pau, que porta bones noves, que anuncia la salvació, que diu a Sió: «Ja regna el teu Déu! (Is 52, 7).

Volem tenir el nom de Jesús en els nostres llavis i en el nostre cor, sabent que així ens preparem per acompanyar-lo durant aquests dies sants, i per guardar en la nostra memòria tot el que Crist va fer i fa per mi.

Crist, malgrat la seva condició divina, no va presumir de la seva categoria de Déu; al contrari, es va despullar del seu rang i va prendre la condició d’esclau, passant per un de tants. I així, actuant com un home qualsevol, es va rebaixar fins a sotmetre’s fins i tot a la mort, i una mort de creu. Per això Déu el va aixecar sobretot i li va concedir el «Nom-sobre-tot-nom»; de manera que al nom de Jesús tot genoll es doblegui en el cel, a la terra, en l’abisme, i tota llengua proclami: Jesucrist és Senyor, per a glòria de Déu Pare. (Fil 2, 6-11).

El nom de Crist serà exaltat i enaltit, però no per la nostra humil confessió que avui es fa tan visible en aixecar els rams, sinó per la Resurrecció de Crist d’entre els morts, que aixeca el nom de Crist fins al cel, fent-ho el nostre salvador, el nostre pacient salvador. Pensem doncs en la invitació de Crist a penetrar les muralles de la nostra ciutat interior, per viure el drama de la Fe en aquell que tindrà el seu nom clavat en el rètol de la creu. Serem testimonis indignes de l’amor fins a l’extrem de Crist, pensem en tot el que Ell va fer per nosaltres. Amb les paraules de sant Ignasi fem això: contemplació per aconseguir amor.

Traer a la memoria los beneficios recibidos de creación, redención y dones particulares, ponderando con mucho afecto cuánto ha hecho Dios nuestro Señor por mí y cuánto me ha dado de lo que tiene y consequenter el mismo Señor desea dárseme en cuanto puede según su ordenación divina. Y con esto reflectir, en mí mismo, considerando con mucha razón y justicia lo que yo debo de mi parte ofrecer y dar a la su divina majestad, es a saber, todas mis cosas y a mí mismo con ellas, así como quien ofrece afectándose mucho: Tomad, Señor, y recibid toda mi libertad, mi memoria, mi entendimiento y toda mi voluntad, todo mi haber y mi poseer; Vos me lo distes, a Vos, Señor, lo torno; todo es vuestro, disponed a toda vuestra voluntad; dadme vuestro amor y gracia, que ésta me basta.