Logo

Escrits de Mn. Santi

On viu el Mestre

bautismodejesus

Al Jordà Jesús es manifesta amb una humilitat extraordinària, que recorda la pobresa i la senzillesa del Nen recolzat en el pessebre, i anticipa els sentiments amb els quals, al final dels seus dies a la terra, arribarà a rentar els peus dels seus deixebles i sofrirà la terrible humiliació de la creu. El Fill de Déu, el qui no té pecat, es barreja amb els pecadors, mostra la proximitat de Déu al camí de conversió de l’home. Jesús carrega sobre les seves espatlles el pes de la culpa de tota la humanitat, comença la seva missió posant-se en el nostre lloc, en el lloc dels pecadors, en la perspectiva de la creu. (Benet XVI).

Aquest és el sentit de la festa que celebrem aquest diumenge, el Baptisme del Senyor al riu Jordà. Després d’haver escoltat aquests dies en la litúrgia del Nadal que Déu s’ha manifestat en la nostra carn mortal, l’esdeveniment del baptisme suposa també per tots nosaltres un moment de revelació. Si ens fixem bé, el dia 25 de desembre, el dia 1 de gener i el 6 de gener ens mostren una única realitat impossible d’explicar, superior a qualsevol misteri: Déu s’ha fet home, ha pres la nostra carn mortal. Els escenaris d’aquesta meravella digna d’admirar i de cantar són el poble de Betlem i de Natzaret. En aquests dos llocs hem meditat què suposa la nostra salvació, hem vist el portal i també l’interior del taller de Josep; hem buscat entendre que Crist viu entre nosaltres i com nosaltres, per portar-nos quelcom nou, per mostrar-nos la seva persona i el seu cor ardent, i el mateix Josep, Maria i els pastors ens han acompanyat com a testimonis del misteri del Déu fet home, ells callen, adoren i també treballen, són el nostre companys.

El desert que habita Joan, en canvi, ens recorda a aquests altres llocs en els quals estem sols amb Déu i amb nosaltres mateixos, llocs de silenci que es converteixen en llocs d’una gran llum per a les nostres ànimes, paradoxalment. En el desert, els nostres sants acompanyants es distancien per posar-nos davant Déu, Jesús també va estar sol. Podem portar a la nostra imaginació aquests tres llocs tan bells i importants per a nosaltres: Betlem, Natzaret i el Jordà. Són llocs geogràfics que ens porten un missatge, Déu s’ha fet home, viu entre nosaltres i, avui especialment, ens vol explicar més coses sobre ell, sobre l’Esperit Sant i sobre el Pare a qui Jesús si veu i coneix.

[Déu] va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la pau que portaria Jesucrist, el Senyor de tots. Coneixeu el que va succeir al país dels jueus, quan Joan predicava el baptisme, encara que la cosa va començar a Galilea. Em refereixo a Jesús de Natzaret, ungit per Déu amb la força de l’Esperit Sant, que va passar fent el bé i guarint als oprimits pel diable, perquè Déu estava amb ell. (Fets dels Apòstols 10, 36-38).

Així va ser com Pere ho descriu, ell va captar la veritat del Mestre i així va succeir. I per respondre al títol de l’escrit, podem concloure que el Mestre diví és de Natzaret, coneix Galilea i Jerusalem, va arribar fins a Tir (Síria), però viu en Déu, en la Trinitat, per així viure en cadascun de nosaltres, com el qui viu per la força de l’Esperit en les ànimes que se li assemblen.

Entrem a la tenda de Déu

Sagrada Familia

El poble que caminava en les tenebres va veure una llum gran (Is 9, 1).

Tots els anys escoltem aquestes paraules del profeta Isaïes, en el context suggestiu de la commemoració litúrgica del naixement de Crist. Cada any adquireixen un nou sabor i fan reviure el clima d’expectació i d’esperança, d’estupor i de goig, que són típics del Nadal. Al poble oprimit i que pateix, que caminava en tenebres, se li va aparèixer “una gran llum”. Sí, una llum veritablement “gran”, perquè la que irradia de la humilitat del pessebre és la llum de la nova creació. Si la primera creació va començar amb la llum (cf. Gn 1, 3), molt més resplendent i “gran” és la llum que dóna començament a la nova creació: és Déu mateix fet home! El Nadal és esdeveniment de llum, és la festa de la llum: en el Nen de Betlem, la llum originària torna a resplendir en el cel de la humanitat i buida els núvols del pecat.” (Juan Pablo II). Aquest és el sentit de les paraules del profeta Isaïes: la llum omple cada racó i la pau s’alçarà triomfant i serena. La llum és una llum gran, la pau és total; tot això suposa un nou horitzó d’esperança per l’home, ja que sentim por a la veritat i a la llum, experimentem la tristesa de l’egoisme i de l’aïllament: Crist, que és llum, ha arribat, i amb Ell el temor ha passat, perquè s’acosta a nosaltres humil, i ens l’ofereix una dona, una autentica mare. Llum i pau constitueixen el títol de la profecia d’Isaïes que escoltem en la Missa del Gall tots els anys, però, què han de significar per a nosaltres la llum i la pau, com es concreten en la nostra vida? Molt senzill: Jesús. El Nen que ha nascut ha vingut per estar entre nosaltres, i per portar el poder i el perdó de Déu. Per tant, el Nen Jesús posat al llit a la falda de María, sota la cova del portal de Betlem ens assegura que la veritable llum i l’autèntica pau ens l’ha portada un nen petit, algú humil i aparentment fràgil.

La gràcia que ha aparegut al món és Jesús, nascut de María Verge, Déu i home veritable. Ha vingut a la nostra història, ha compartit el nostre camí. Ha vingut per lliurar-nos de les tenebres i donar-nos la llum. En Ell ha aparegut la gràcia, la misericòrdia, la tendresa del Pare: Jesús és l’Amor fet carn. No és solament un mestre de saviesa, no és un ideal al que tendim i del que ens sabem per força distants, és el sentit de la vida i de la història que ha posat la seva tenda entre nosaltres. (Papa Francesc).

I si la pau i la llum desborden avui en les nostres famílies, doncs ens ha estat donat un nen, un ésser petit i necessitat de la nostra cura, l’anunci del naixement de Crist és el crit silenciós que vol sortir pels nostres llavis. Déu ha construït la seva tenda entre nosaltres: aquesta és la consigna d’un nou camí, d’un descobriment que transforma les nostres vides, ja que podem escoltar el murmuri de Déu.

Jesús va néixer en un context molt determinat que Lluc ens detalla a l’Evangeli. Per ventura això no ens fa pensar en el nostre present, en el nostre context? Són molts els perills que avui aguaiten al petit nen que és el gran Rei, però finalment Jesús, Josep i Maria s’obren pas pel camí de la humilitat i arriben fins a nosaltres. Què nosaltres puguem enfrontar-nos als Herodes d’avui amb la humilitat dels valents i amb el risc de no tenir res a perdre, doncs Déu ho va perdre tot per nosaltres.