Logo

Escrits de Mn. Walter

Corpus Christi

CorpusChristi

 Fa dos mesos teníem, com avui, una celebració centrada en l’Eucaristia: el Dijous Sant. l’Eucaristia és prou important i rica per dedicar dues celebracions especials cada any. La d’avui té un caràcter potser més festiu, d’acció de gràcies cordial per aquest do del Senyor a les seva Església. No podem oblidar el caràcter pasqual -de relació directa amb la Mort i Resurrecció del Senyor- de cada celebració de l’Eucaristia. El Corpus d’enguany convida a donar relleu al tema del Aliança. En parlen directament la primera lectura i l’evangeli. És una manera pròpia del poble d’Israel d’entendre, viure i celebrar la relació amb Déu, que Jesús assumeix en el Sant Sopar donant-li un contingut nou i definitiu.

Llegint l’evangeli d’avui, crida l’atenció que dedica més espai a parlar dels preparatius per al sopar pasqual, que a la narració de la institució de l’Eucaristia. Convida a cada assemblea que celebra a preguntar-se com preparem i com ens preparem per a cada celebració. L’Eucaristia no pot ser mai una cosa banal ni rutinària. Ni tampoc individualista (entre Jesucrist i jo). Si no hi ha sentit i vivència de família, de comunitat, de ser membres del Cos de Crist, l’Eucaristia es devalua. L’Eucaristia ens parla de l’amor de Déu fet lliurament

Déu estima tant el món que ha donat el seu Unigènit. (Jn 3,16).

I aquest es va perdre a si mateix, es va fer Eucaristia i va dir:

Això és el meu cos que es lliurés per vosaltres, aquesta és la nova aliança en mi sang (1Cor 11,24-25).

L’Eucaristia ens parla de l’amor de Déu fet comunió: “menjant i bevent … el que menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”. I per això va escollir elements senzills, elementals: el pa i el vi. Realitats que justifiquen i simbolitzen les suors i afanys de l’home; que uneixen les famílies per a ser compartits i que simbolitza el sosteniment bàsic, indicant-nos el sentit de la seva presència: alimentar la nostra fe i unir-nos com a família de fills de Déu. No és, doncs, un luxe per a persones piadoses; és l’aliment necessari per als que volem ser deixebles i dubtem i caiem. És el veritable “PA DELS POBRES”.

Però aquest amor de Déu ens urgeix. Crist fet presència ens urgeix que li fem present en la nostra vida, i ens empeny a estar presents, amb presència cristiana, al costat del proïsme.

Les tradicionals celebracions del Corpus tenen el perill de convertir-se en pomposes manifestacions de devoció popular que poden fer oblidar el sentit més genuí i primigeni de l’Eucaristia. Per no perdre la memòria, el millor és tornar a l’evangeli i rellegir, els relats de l’últim sopar. D’aquesta manera, quan al final de la consagració el sacerdot ens digui: “feu això que és el meu memorial”, entendrem que no n’hi ha prou amb repetir materialment els gestos i les paraules de Jesús. Més encara, ens sentirem convidats a identificar-nos amb les actituds de fons que el van portar a lliurar la seva vida per tots. Si no, la Comunió amb ell no serà expressió d’aliança, és a dir, d’una manera nova d’entendre les relacions amb Déu i amb els altres, sinó un ritus buit de contingut.

L’Ascensió

GiottoAscension

Avui celebrem una festa important: l’Ascensió. Significa que Jesús, després de ressuscitar i de presentar-se viu als deixebles durant unes setmanes, va pujar al cel i des de llavors i per sempre Jesús està amb el Pare del cel.Això és el que significa “ASCENSIÓ” (pujar, com un ascensor que puja, o un excursionista que fa l’ascensió a un cim, o un equip que aconsegueix l’ascens a la divisió superior).

Aquest misteri cal veure’l en continuïtat amb la resurrecció: En ell es consuma el nou tipus de presència del Senyor gloriós. Unit per sempre a la seva humanitat gloriosa, ocupa el seu lloc a la dreta del Pare. La seva presència s’universalitza en tots els membres de la seva Església, a la qual ha confiat la responsabilitat històrica de construir el Regne per la virtut de l’Esperit que promet i envia. Per tant el Senyor gloriós està en el cel, juntament amb el Pare, però no estem sols, perquè ell ho va prometre “Quan vingui l’Esperit de veritat, els il·luminarà perquè pugueu entendre la veritat completa. Jn 16,13”. Va a complir-se la promesa del Senyor, pel Do del seu ESPERIT vivim en Crist, ens configurem amb ell, i ens convertim en els seus testimonis. La mentalitat dels Apòstols i la nostra, perquè som Església, necessita encara la purificació interior de l’ESPERIT, per viure en pacient i activa esperança davant la imprevisible tornada del Senyor.

El gran fruit de l’ESPERIT, és una gràcia transitiva, és a dir hereditària, convertir-nos en testimonis veraços, valents i creïbles del Crist: Nosaltres i l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen som testimonis de tot això. Hech 5,32. L’Ascensió del Senyor Lc 24,50 Jesús s’en va beneint i roman en la benedicció. Les seves mans queden esteses sobre aquest món. Les mans de Crist que beneeix són com un sostre que ens protegeix, ens cuida, ens mira amb amor i misericòrdia. Però són al mateix temps un gest d’obertura que estripa el món perquè el cel penetri en ell i arribi a ser en ell una presència.

I la seva benedicció és l’ESPERIT SANT que ens acompanya perquè no ens abandona: Estarà amb nosaltres tots els dies fins al final. (Mc 28,20). Per tant, podem pregar per la vinguda de Jesús? Podem dir amb sinceritat: Veniu, Senyor Jesús? Si, podem i hem defer-ho. Demanem anticipadament de seva presència renovadora del món. En moments de tribulació personal li implorem: VENIU, SENYOR JESÚS, acull la meva vida en la presència del teu poder bondadós i misericordiós. Demanem-li que es faci present amb eficàcia a la seva Església.

I els va dir:

Aneu per tot el món i proclameu la bona notícia a tota criatura. El qui cregui i es bategi, es salvarà, però el qui no cregui es condemnarà… (Mc 16,15)

és l’alegria cristiana; ens cal preguntar-nos si anunciem que Crist viu, ens acompanya i està present amb nosaltres? És la missió de l’Església i tu ets Església.