Logo

Avui arriba el nostre Rei

Domingo_de_RamosIcons_Portable_10042014185554

El van portar a Jesús, van cobrir l’ase amb les seves capes i Jesús es va muntar. Molts tendien les seves pròpies capes pel camí, i uns altres tendien branques que havien tallat en el camp. I els qui anaven davant i els qui anaven darrere cridaven: –Hosanna! Beneït el que ve en el nom del Senyor! Beneït el regne que ve, el regne del nostre pare David! Hosanna a les altures! Va entrar Jesús a Jerusalem i es va dirigir al temple. (Mc 11, 7—10).

Aquestes paraules de l’Evangeli de sant Marc emmarquen la celebració del diumenge de Rams, el dia en el qual comença la passió del Senyor Jesús. Ens podem fixar en alguns dels elements que Jesús escull, i en els quals usen les persones que surten a rebre’l en entrar a la ciutat santa de Jerusalem. Jesús escull un ruc per fer la seva entrada solemne a Jerusalem, i la gent que li rep agafa branques d’olivera i palmells per aclamar-lo i reconèixer-lo com el fill de David, el qui porta la pau veritable de la qual és símbol l’olivera. Aquests elements presents en el relat de l’entrada de Jesús a Jerusalem tenen un significat profund i ens donen així pistes per entendre els gestos de Jesús i el seu veritable misteri que passa ocult a moltes mirades.

Jesús entra a la ciutat santa muntat en un ase, és a dir, en l’animal de la gent senzilla i comuna del camp, i a més un ase que no li pertany, sinó que demana prestat per a aquesta ocasió. No arriba en una sumptuosa carrossa reial, ni a cavall, com els grans del món, sinó en un ase prestat. Sant Joan ens relata que, en un primer moment, els deixebles no ho van entendre. Només després de la Pasqua van caure en el compte que Jesús, en actuar així, complia els anuncis dels profetes, que la seva actuació derivava de la paraula de Déu i la realitzava. “No temes, filla de *Sión; mira que ve el teu Rei muntat en un pollí de ase” (Jn 12, 15; cf. Za 9, 9). (Benet XVI, 2006).

Jesús se’ns presenta així com el Messies, com el qui ve en nom del Senyor a portar la pau i a instaurar el regnat de Déu. Les branques d’olivera són signe de pau, la pau de Crist que el món no coneix i que està profundament arrelada en els pobres, els veritables pobres d’esperit dels quals parlen les benaurances. Aquesta relació entre la sempre anhelada pau i els pobres d’esperit s’explica perquè l’autentica pau la viuen i experimenten els qui saben que la seva única riquesa és Déu, i poden imitar així al Servent de Yahvé, Jesús, fent-se mansos i humils de cor. Els palmells simbolitzen el martiri, no només el de Jesús a la creu, sinó el de tots nosaltres que volem testimoniar enarborant els nostres palmells, doncs la nostra vida cristiana està marcada pel testimoniatge, sinó mostrem l’amor i la creu de Crist en les nostres vides no estem vivint com el Mestre, que ens va estimar fins a l’extrem i va voler carregar amb la creu per nosaltres, humiliant-se fins a fer-se servent.

En aquests dies sants en els quals entrem (nosaltres també ens introduïm en una ciutat, com en una sala nova per a nosaltres: Jerusalem), demanem-li a Crist que sapiguem escoltar el seu Evangeli, que el llegim cada dia (ell ensenya al Temple) i que sapiguem ajudar i servir als altres en alguna cosa concreta (Jesús neteja els peus dels seus).