Logo

Escrits de Benet XVI

Homilia de la Missa d’acció de gràcies per Benet XVI

Permeteu-me que les meves paraules siguin com un tu a tu amb aquest amic que Crist va posar perquè ens guiés en el peregrinatge cap a la casa del Pare.

Aquest amic que vaig tenir la sort de conèixer i amb el que vaig poder xerrar una llarga estona quan encara era cardenal. Per tant, les meves paraules, podeu suposar-ho, que són plenes d’emoció i admiració.

T’en vas, Santedat, però et quedes. Desapareixes del primer pla de les gentades per estar més íntimament present.

T’en vas físicament, però et quedes pregant per l’Esglèsia, es a dir, per cadascú de nosaltres però des de la soledat i el silenci d’un monestir contemplatiu.

T’en vas per estar constantment davant del Senyor, pregant per tots nosaltres perquè encara ens portes al teu cor.

T’en vas per estar encara més a prop del que et coneix des de l’eternitat i et va cridar a la vida sacerdotal i a ser el pastor universal.

T’en vas per amor a Déu. Sí, en qui vas creure des de petit i al que adores i per amor a Ell vas acceptar guiar la seva barca mentre et responguessin les forces. Ara arriba l’hora del teu retir, perquè també aquesta hora estava prevista en la providència de Déu.

T’en vas havent esgotat al màxim les sandàlies del pescador que vas heretar de Pere, i després d’haver recorregut molts indrets del món, on la gent gaudeix però també molts indrets, els més, on per sobre de tot la gent pateix.

T’en vas també potser perquè no tots al teu voltant han estat per a tu anyells vertaders sinó que t’has sentit defraudat per més d’un llop amb pell d’anyell. Però això no ha fet sinó que s’acomplís l’Evangeli en aquella escena del dijous sant quan Crist va ser trait. Però no per aquest motiu -tu tal com Crist féu- has deixat d’estimar als que no t’han adreçat fidelitat.

Has lluitat perquè l’Esglèsia fos més sant, transparent, evangèlica i plena de Déu. Has intentat amb tota l’ànima unir i no trencar ni dividir. Has tractat de què l’Esglèsia sigui mes conscient i coneixedora d’aquell qui predica i porta en atuells de fang.

Deixes el teu tirapeu perquè unes mans amb més força i vigor corporal continuin la teva tasca, la mateixa que el Senyor et va encomanar a tu i que no es una altra que portar l’Evangeli urbi et orbi.

T’en vas perquè qui sigui escollit amb un vigor i unes forces més íntegres portin la barca de Pere enmig d’un món cambiant més ràpid que mai.

T’en vas, però que ningún no pensi que fuigs, només ets fidel a la teva consciència davant Déu: per amor i oberdiència vas venir i per amor i obediència t’en vas.

Però vingui qui vingui a substituir-te, al darrera queda Aquell qui vas servir, estima i guiar l’Esglèsia: l’Esperit Sant.

T’en vas però resta l’obra de Crist: l’Esglèsia. Una Esglèsia santa perquè Crist la va fundar, el tres vegades sant, però alhora pecadora pels homes i dones que la formem. Una Esglèsia sempre necessitada de renovació profunda -i més en els temps que vivim- i que has demanat insistenment en les darreres setmanes. I que avui mateix has demanat als cardenals: que siguin com instruments d’una mateixa orquestra.

Gràcies santedat, gràcies per la teva coherència, per la teva llibertat espiritual, per el teu amor a l’Esglèsia i per la teva humilitat a l’hora de prendre la decisió de renunciar. Déu et va crear lliure i per amor. I lliure i per amor vas acceptar, i lliure i per amor has renunciat.

Tot un exemple que hem d’aprendre els qui som al davant de comunitats, perquè on hem estat escollits, ni tansols el Papa, per exercir un poder, ni tenir un status de vida, sino per servir de cor i amb humilitat i coherència fins a donar la vida, però no per aferrar-nos a un càrrec o una poltrona.

Gràcies per haver intentat que l’Esglèsia fos més santa, transparent, evangèlica i plena de Déu. Per haver-nos suggerit amb el teu lent caminar que la Fe es proposa però no s’imposa.

Ajuda’ns des del teu cor en el silenci, perquè comprenguem que la vida sense Déu se l’emporta el vent.

Ajuda’ns des del silenci de la teva entrega, en aquest any de la Fe que tu vas proclamar, a veure que no estem sols, que Crist ens acompanya en el nostre caminar.

Ajuda’ns a veure que quan ens decidim per Déu, al igual que el Pare del fill pròdig, no ens fa cap retret sinó que ens inunda de la seva indulgència i el seu amor. Ajuda’ns a descobrir que quan seguim a Crist no ens treu res sinó que ens ho dona tot.

Fes-nos veure amb la teva oració i des del silenci, que no podem desperdiciar els dons que Crist ens dona i que aquests dons els hem de compartir amb els altres.

Ensenya’ns a estar presents amb gestos, servei i delicadesa al costat de qui ho necessiti, perquè així ho va fer Crist i el teu pontificat ens ho ha recordat constantment.

Ajuda’ns amb la teva pregària a resistir contra tots aquells que intenten marginar o anular de la vida l’únic que li dona sentit: Crist.

Ajuda’ns a entendre que si estimem Crist no podem resistir-nos a acompanyar-lo a la creu.

Que no podem dir que som seguidors de Crist i mirar cap a una altra banda per por al que diguin o per por al compromís.

Ajuda’ns en aquest any de la Fe a tenir valor per donar testimoni com tu, aquesta Fe que tu ens has transmés en el teu pontificat.

Amb aquesta fe viva de forma meditada, concient i lliure, has arribat a la decisió de que vols continuar el camí, el teu darrer peregrinatge cap al Gólgota des de la soledat i l’oració.

Ajuda’ns a valorar l’important des de la conversió del cor, l’imprescindible de l’oració, la grandesa de la caritat i el paradís del perdó que donem i rebem.

¿Saps? Vas ensenyar-me a no dubtar que Crist aixeca per mi la càrrega de pecat que soporta el meu pit. I que en el seu lloc hi posa el blanc colom de perdó que substitueix aquesta càrrega pel bàlsam del seu amor i comprensió, la substitueix per la sang que va derramar per mi en el Calvari, quan va entregar la vida perquè trobés el perdó, la llibertat i la pau interior i em deslliurés de la càrrega que suposaría haver d’expiar jo mateix les meves faltes.

I m’ho vares ensenyar en forma d’oració que mai més no oblidaré, mentre els feiem un tomb per l’atri de la Basílica de Sant Pere, i que diu així: “Et prego que acceptis aquest blanc colom del perdó, el bàlsam del meu amor i el poder curatiu de la sang que vaig derramar per tu. ¿No comprens que des d’aquest mateix moment hi ha pau per a tu?

Santedat, gràcies perquè ens has ensenyat a redescubrir, reconèixer i sentir la grandesa del Senyor per a poder donar raó del que creiem i hem de creure.

Gràcies i que Déu et continui beneint en el silenci de la contemplació. Però no t’oblidis i se que no t’en oblidaràs de nosaltres.

Ha estat per a nosaltres una gràcia de Déu encara que el teu pontificat ha estat breu, però ja se sap que el que és bó, si es breu, dos vegades bó.

Adéu santedat, fins sempre. Amen.