Logo

Davant d’Ell, el genoll es doblega

CorpusChristi

Doneu-los vosaltres de menjar.» Ells van replicar: «No tenim més que cinc pans i dos peixos; tret que anem a comprar de menjar per a tota aquesta gentada.» Perquè eren uns cinc mil homes. Jesús va dir als seus deixebles: «Digueu-los que es posin en grups d’uns cinquanta. (Lc 9, 14-15).

La nostra societat contemporània i el món sencer segueixen enfrontant el drama del gana i de la necessitat extrema. En concret la infància està exposada al gran risc d’entrar en un cercle de pobresa del que serà cada vegada més difícil sortir. Jesucrist és el Messies esperat, i com tal compleix les antigues profecies de l’Antic Testament que prometien una època d’abundància per a tots. Però, com es compleixen avui aquestes profecies que sabem que són ja una realitat des de Crist? “Doneu-los vosaltres de menjar” li diu el Senyor als seus mirant a la multitud i a tota la humanitat. Doncs la salvació de l’home de la plaga del gana es compleix acudint en primer lloc a Crist, Ell és el pa de vida que ens sadolla, i Ell és el que farà possible que ens mirem com a germans i així poder cuidar uns d’els altres. I un signe clar que de debò acudim a Ell és l’actitud d’adoració, expressada amb la genuflexió o agenollant-nos. En aquesta festa de Fe hem de recordar la necessitat de recuperar aquesta posició corporal en la consagració i en la nostra oració. El món no deixa de produir béns i aliments, però l’home és avar i té el cor malalt, i només el pa de vida que és Crist podrà guarir aquestes ferides per fer-nos germans del Fill de Déu i entre nosaltres. La Mare Teresa de Calcuta tenia molt clar aquest axioma: hem d’alimentar a tots perquè Crist ens ho demana des del Sagrari.

A més “la festa del Corpus Christi és singular i constitueix una important cita de fe i de lloança per a tota comunitat cristiana. És una festa que (…) va néixer amb la finalitat precisa de reafirmar obertament la fe del poble de Déu en Jesucrist viu i realment present en el santíssim sagrament de l’Eucaristia. És una festa instituïda per adorar, lloar i donar públicament les gràcies al Senyor, que “en el Sagrament eucarístic Jesús segueix estimant-nos “fins a l’extrem”, fins al do del seu cos i de la seva sang” (ib. 1). (…) Així, el Corpus Christi constitueix una renovació del misteri del Dijous Sant, per obeir a la invitació de Jesús de “proclamar des dels terrats” el que ell va dir en secret (cf. Mt 10, 27).” (Benet XVI. 7/6/2007).

Així que veiem que el Corpus Christi és una festa de Fe en el Sant Sagrament, i és una festa d’enviament, missionera. Som enviats als germans, a donar-los de menjar i a dir-los el que Crist ens ha revelat a cau d’orella, la tradició que ininterrompudament ha arribat fins a nosaltres, el memorial de la passió i la resurrecció del Senyor. Ell és el Pa de Vida baixat del cel, només Ell ens pot salvar. Visquem amb adoració i acció de gràcies aquesta gran festa de l’Eucaristia manifestada en la nostra oració i en el culte que li volem tributar a Crist, davant el qual tot genoll es doblega.