Logo

Escrits de Despreniment

El Bon Pastor ens coneix

f87-el-buen-pastor-murillo

Cap altre pot salvar; sota el cel, no se’ns ha donat un altre nom que pugui salvar-nos. (Ac 4, 12).

El testimoni de l’apòstol Pere al llibre dels Fets dels Apòstols és impressionant (lectura recomanada). Un pobre pescador s’erigeix en un nou líder capaç de plantar-se davant el Sanedrí, de ser alliberat de la presó per un àngel i anar-se’n, tot seguit, al Temple a predicar a Crist, o de proclamar als quatre vents que no hi ha un altre nom que ens salvi que el d’un tal Jesús, natzarè, galileu.

Sembla una cosa desgavellada i impossible de creure, però és que Pere està proclamant amb la força de la part alta del que li van ensenyar les seves amargues llàgrimes: la dada central de la fe, el que ell ha viscut en carn pròpia: que Crist Jesús ha mort per nostres pecats (les nostres infidelitats), ha complert tota l’Escriptura i que està viu, ha ressuscitat.

Si mirem l’escena amb totes aquestes dades, veiem com Crist ha tocat el cor d’aquest home i li ha transformat, l’ha fet malfactor per als jueus, però també li ha constituït en campió de la fe, perquè Pere és dels senzills i petits. Les seves paraules ho expliquen bé: hi ha algú, un nom, una cara, i tot canvia, Déu ha vençut la nostra ignorància: “doncs, quedi ben clar a tots vosaltres ia tot Israel que ha estat en nom de Jesucrist Natzarè, que vosaltres vau crucificar ia qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. “(Ac 4, 9).

Jo sóc el bon Pastor. El bon pastor dóna la vida per les ovelles; l’assalariat, que no és pastor ni amo de les ovelles, veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig; i el llop fa estralls i les dispersa i és que a un assalariat no li importen les ovelles. (Jn 10, 11-12).

Contemplem avui a Crist com el Bon Pastor, només ell ens coneix i és capaç de guiar-nos fins als verds prats de la vida. Quina és la seva característica pròpia, què és el que diferencia Jesús del qual no és veritable pastor? Que ell no és bandit ni lladre ni un estrany, i que per tant el Crist si ho escolten, als falsos, no. Una altra característica, és que Jesús no té por dels llops, per què?, doncs perquè el Pare l’estima i li retorna a la vida.

Crist lluita contra els llops, contra els assalariats i contra els nostres propis desvaris. Ell ha arribat fins a l’extrem de donar la seva vida per nosaltres i per això nosaltres tenim vida; se’ns ha obert la porta de la cleda que romania inexpugnable.

Podem apreciar una similitud entre Crist nostre Senyor i Sant Pere. Tots dos estimen el Pare, aquesta és la clau. Els dos li han conegut, l’han vist (de diversa manera) i per tant no tenen por de perdre la vida, ja que la recobraran amb escreix. Pere ha cregut perquè ha conegut el Crist i ha estat patit i perdonat per ell.

D’aquesta manera es dissipa la por i es converteix en un bon pastor, pot arribar a qualsevol lloc i dir: obeir Déu abans que als homes. Ens recordem de Sant Joan Pau II, incansable, orant, agosarat, pelegrí, apòstol, radiant d’alegria. La trobada amb Crist transforma els homes, i alguns els crida a ser pastors, demanem per tots ells.

No fa gràcia?

generosidad

¿No fa gràcia veure com 50 € semblen una gran quantitat quan els donem a l’Església i tan poca cosa quan anem de compres?

¿No fa gràcia veure com una hora és tan llarga quan donem culte a Déu en l’Església o quan preguem a casa, però és tan curta quan anem a veure un partit de futbol?

¿No fa gràcia veure que no trobem paraules per pregar, però que ens surten tan fàcilment quan ens posem a parlar amb un amic?

¿No fa gràcia que ens vingui son en llegir un capítol de la Bíblia mentre que ens resulta fàcil llegir cent pàgines de l’última novel·la de moda?

¿No fa gràcia veure com busquem sempre els primers seients en la majoria dels esdeveniments i espectacles als quals hi assistim, mentre que quan anem a l’església sempre ens quedem enrere?

¿No fa gràcia veure com demanem que ens avisin amb una anticipació de dues o tres setmanes per anotar-nos un compromís en l’església, mentre que per altres esdeveniment, especialment si són per a la nostra diversió, estem sempre disponibles?

¿No fa gràcia que ens creguem sense més ni menys el que diuen els diaris i en canvi qüestionem el que diu la Bíblia?

¿No fa gràcia com tothom vol salvar-se sense necessitat de creure, di i fer res per aconseguir-ho?

¿No fa gràcia veure com enviem milers de bromes per e-mail, twitter, facebook o whatsapp que es propaguen com un incendi, i en canvi quan rebem missatges sobre Déu, no els enviem pràcticament a ningú o seleccionem molt bé la llista de destinataris?

¿No fa gràcia (i ja ho estàs pensant) que quan tornis a llegir aquest escrit, no el comentaràs gairebé amb ningú ni se t’acudirà copiar-ho per difondre’l a les xarxes socials perquè penses que la major part de les persones del teu voltant ja no creu en res?

¿No fa gràcia? ¡No, no fa gens ni mica de gràcia! Més aviat fa tristesa, perquè estem molt lluny i ens cal atansar-nos més a Déu. Ell és la font de la nostra existència, és el nostre Salvador. Ell ens sosté cada dia. Sense Ell no som res, però amb Ell ho aconseguim tot… en l’abundància o en l’escassetat. «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort» (Fil 4,13). Aleshores hom ha llançat ja el repte: si estimes Déu i no et fa vergonya de reconèixer totes les coses meravelloses que Ell ha fet per tu, llavors estima Déu i els altres generosament. Que les teves paraules i les teves obres parlin de Déu a les persones del teu voltant, encara que no siguin cristianes. Pensa que potser molta gent no llegirà la Bíblia agafant amb les mans els llibres de la Sagrada Escriptura, però que al menys la pugui llegir en la teva manera d’ésser i de viure.