Logo

Dos Papes gegants de la Fe

Vaig néixer l’any 1962, en el pontificat de Joan XXIII, poc abans que comencés el Concili Vaticà II; la major part del temps de Seminari i de ministeri presbiteral la vaig viure durant el llarg pontificat de Joan Pau II. De Joan XXIII, a causa de l’edat, no recordo res, però he tingut interès de llegir moltes coses d’ell; De Joan Pau II, en canvi, tinc molts records, i alguns ben propers: la trobada amb capellans i seminaristes al Seminari de Montcada (València) amb ocasió del seu primer viatge a Espanya, l’any 1982, una audiència general al Vaticà de la qual en tinc fotografies amb ell, la participació en els rosaris del dissabte al vespre quan era a Roma per fer el doctorat, els Àngelus dels diumenges al migdia als quals hi vaig poder assistir sovint des de la Plaça de Sant Pere i l’audiència amb els participants en un curs de la Penitenciaria apostòlica; aquestes són les ocasions que he tingut de veure’l a la vora. M’impressiona veure les fotografies que tinc amb Joan Pau II, perquè penso: “Has tingut l’oportunitat de conversar amb un sant aquí a la terra i d’estrènyer la seva mà.”

Tots dos Papes han estat unes figures senyeres en la història contemporània, no només de l’Església, sinó de la humanitat sencera. No podríem entendre el segle XX i el XXI sense les figures i el llegat de Joan XXIII i Joan Pau II. Podríem parlar molt de les repercussions que han tingut llurs personalitats, llurs ensenyaments i llurs testimoniatges, però m’agradaria fixar-me en el seu gran exemple de fe que ha sostingut el caràcter gegantí d’ambdós Pontífexs, perquè, per sobre de tot, Joan XXIII i Joan Pau II han estat cristians ben identificats amb el Senyor, sacerdots dels misteris de Jesucrist i pastors òptims del Poble de Déu. El Concili Vaticà II, obert per Joan XXIII, ens va recordar als fidels que la santedat és una crida universal per a tots els deixebles de Jesucrist i no un privilegi d’uns pocs escollits; amb el gran nombre de beatificacions i canonitzacions que va realitzar, Joan Pau II va mostrar-nos de manera pràctica que la santedat és el nostre destí i que és a l’abast de tothom, que els sants van ser veritablement persones de carn i ossos com qualsevol de nosaltres, i no gent estranya d’altres èpoques.

Joan XXIII ens va parlar molt de la bondat, i és conegut com el “Papa bo”; Joan Pau II ens va parlar de la misericòrdia de Déu i, amb el seu magisteri i el seu testimoniatge personal ens va fer veure que Déu té entranyes de misericòrdia, reforçant així la nostra esperança en Jesucrist. Tots dos Papes van complir d’escreix l’encàrrec de Jesús a Pere de confirmar en la fe els seus germans.