Logo

El desert florirà

Sant Joan Baptista | San Juan Bautista

 Joan Baptista és un dels personatges principals de l’Advent. Ell diu de si mateix: «Sóc la veu que crida en el desert». Desert és una paraula que evoca aridesa, desolació i buit. Gairebé el 33% de la superfície terrestre està ocupada pel desert, i la proporció augmenta cada any a causa de la desertificació. Milions de persones s’han vist allunyades del seu hàbitat natural desert que avança. Però hi ha també un altre desert, no a fora, sinó a dins nostre i a dins de la societat. És el marciment de les relacions humanes, la solitud, la indiferència, l’anonimat. El desert és el lloc on ningú no sentirà els teus crits, on ningú se t’acostarà si caus per terra aclaparat pel cansament, on ningú no et defensarà pas de l’atac d’una bèstia ferotge, on no podràs compartir amb ningú els teus goigs o les teves penes. ¿I no és això el que molts experimenten a les nostres ciutats? La nostra agitació i els nostres crits, ¿no són també agitació i crits al desert? ¿Per què avui moltes persones viuen aferrades a la feina, al seu telèfon mòbil, a l’ordinador, a internet, a la ràdio, o a d’altres aparells audiovisuals? Perquè tenen por de veure’s al mig del desert. La natura té horror al buit i l’ésser humà el defuig. Si ens examinem honradament, veurem quantes coses fem per no sentir-nos sols, enfront de nosaltres mateixos i de la realitat. Paradoxalment, com més augmenten els mitjans de comunicació, més disminueix la veritable comunicació entre les persones.

L’Evangeli parla d’una veu que va ressonar en el desert: Joan Baptista. Ell proclamava una gran notícia: «Enmig vostre hi ha un que no coneixeu, un que ve després de mi, a qui no sóc digne de deslligar la corretja de les sandàlies». Joan anuncia l’arribada del Messias amb paraules senzilles, contundents i eficaces; va rebre l’encàrrec de sacsejar el món del sopor, de despertar del gran somni:

El dia que esperàveu ja ha arribat, Mireu l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món! Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc!

La manera amb què Jesús farà florir el desert serà precisament batejar-lo amb l’Esperit Sant. L’Esperit Sant és l’amor personificat, i l’amor és l’única pluja que pot aturar la progressiva desertificació espiritual de la terra. Gràcies a l’anunci de l’Evangeli, podem adonar-nos d’un fet encoratjador: si la nostra societat s’assembla a un desert, també és veritat que en aquest desert l’Esperit està fent florir moltes iniciatives que són com oasis i noves terres de regadiu espiritual on la comunicació entre les persones es fa possible. S’han desenvolupat en aquests anys un gran nombre d’associacions amb l’objectiu trencar l’aïllament, recollir les moltes veus que «criden al desert» de les nostres ciutats: Càritas, Telèfon de l’esperança, Veu amiga, Casa Guadalupe, entre d’altres. Al darrere hi ha milers de voluntaris que escolten, intenten donar una mica de calor humà i, si són creients, d’ajudar les persones a pregar i a posar-se en contacte amb Déu, en qui trobarem l’ajut més gran.