Logo

El Sagrat Cor de Jesús

SCJ

Aquest passat divendres hem cele­brat la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús; el seu record no es redueix a una festa, sinó que l’Església li dedica tot el mes de juny per tal que els cristians el venerem, l’honorem i l’imitem es­pecialment en aquests trenta dies. I, més enllà d’uns límits temporals, la devoció al Sagrat Cor es pot estendre al llarg de tot l’any amb la pregària i la comunió els nou primers divendres de mes, unint-nos a l’obra redemptora i reparadora del Crist.

Demostrem, doncs, amb el nostre testimoniatge que estimem Jesucrist, tot corresponent al gran amor que Ell ens té i que ens ha manifestat lliurant-se a la mort per nosaltres, quedant-se en l’Eucaristia i ensenyant-nos el camí de la vida eterna. Hem de viure recordant-lo i pensant cada vegada que actuem: ¿Què faria Jesús en aquesta situació, què li dictaria el seu Cor? I això és el que hem de fer, davant d’un problema de família, a la feina, al veïnat, a la nostra comunitat, amb les nostres amistats, etc. Les obres i accions que faig, ¿m’allunyen de Déu o m’atansen a Ell?

En una època en la qual els cristians estaven allunyats del sagrament de l’Eucaristia per la poca freqüència amb què hom rebia la comunió, la devoció al Sagrat Cor va néixer per incentivar la comunió freqüent, almenys mensual, amb la pràctica dels nou primers divendres. Avui potser ens estranyarà, perquè segurament pequem per excés, ja que hi ha qui combrega de manera inconscient i poc respectuosa, sense haver-se examinat prèviament com aconsella sant Pau (1Co 11,28-30).

En la devoció al Sagrat Cor de Jesús, la comunió freqüent porta també aparellada la confessió sacramental igualment freqüent, per tal d’estar ben preparats i rebre dignament el Senyor. Per això, la devoció al Sagrat Cor és una crida constant a la conversió. Contemplar Jesucrist des d’aquesta faceta que manifesta la compas­sió i l’amor divins ens donen una gran confiança i alhora ens animen a ser portadors de la bondat de Déu enmig d’un món competitiu i fred, tan mancat i tan necessitat alhora de la gràcia divina.