Logo

El sentit del sofriment, l’esperança i la resurrecció

ChristPatient

No fa gaire, un amic amb el qual col·laboro en un blog de comentaris bíblics interconfessionals que reuneix a persones de diverses denominacions cristianes, em va demanar fer una reflexió sobre el text d’Isaïas 50,4-7, un fragment del tercer cant o poema del Servent del Senyor. No puc resistir-me a transcriure’l i fer del seu comentari el tema de l’editorial per aquesta ocasió:

El Senyor, Déu sobirà, m’ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer. El Senyor, Déu sobirà, m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. Però el Senyor, Déu sobirà, m’ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit.

Estem a les portes de la Setmana Santa i aquest serà el text de la primera lectura de la Missa del Diumenge de Rams. Després d’haver acompanyat Jesucrist en la seva entrada a Jerusalem, l’acompanyarem també en la seva Passió. No hi ha res més suggeridor a l’Antic Testament per meditar la Passió de Jesús que els poemes del Servent del Senyor, els quals ens mostren un esbós bellíssim de la figura del Messias pacient. El sofriment del Senyor, que es fa servent i que assumeix el dolor de la humanitat per donar-nos vida, ens serveix d’exemple i model per assumir nosaltres el patiment i les contrarietats que ens porta la vida; es tracta per a tothom d’una escola d’aprenentatge i maduració.

El Servent sap que ha vingut a complir una missió. Jesucrist vol fer en tot la voluntat del Pare, que consisteix en què tots els homes se salvin i arribin a conèixer la veritat (1 Tim 2,4). El Servent està atent a escoltar i apareix com un iniciat en el sofriment: la seva esquena, les seves galtes, el seu rostre, reben molts cops; però és fort, pacient i sap encaixar tot allò que se li ve al damunt. Tanmateix, allò que propugna la fe cristiana no és pas el sofriment perquè sí, sinó l’amor incondicional que és capaç d’arribar fins a les últimes conseqüències i que, per tant, és un amor que sap assumir el dolor i el sofriment quan això és necessari. El Servent, que estima i sofreix, se sent capacitat per atansar-se als qui pateixen i se senten abatuts; tot compartint el seu dolor, els podrà dir unes paraules encoratjadores. ¿De quina manera m’atanso jo als qui sofreixen?, ¿com faig ofrena de la meva vida?

Ara bé, no tot és dir belles paraules. El Servent ha assumit el sofriment fins al punt de passar per la mort per tal de lluitar contra els agents que amenacen la vida humana i vèncer-los en llur propi terreny. El Servent confia plenament en l’èxit de la seva missió, perquè sap que Déu és amb Ell i l’ajuda. Jesucrist sap que el Pare l’ha acreditat davant el món. Per això, en l’acceptació del sofriment per amor hi ha també una gran dosi d’esperança, de la qual neix la certesa que la vida és més poderosa que la mort, que la vida serà la que tindrà l’última paraula sobre l’existència humana; és el misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist el qui ho ha fet possible.

Avisos i comunicacions

Romeria del Camino del Rocío: Benedicció del pelegrinatge i de la carreta el divendres 2 de juny a les 19:00 a l’església de Sant Pere. Els qui esteu interessats a fer el camí podeu demanar més informació a la Hermandad.

Reunió pre-baptismal: Dissabte, 3 de juny, a les 10:00 a l’església.

Reunió preparatòria de Corpus Christi: Dissabte, 3 de juny, a les 16:00 a la rectoria de Sant Pere.

Sopar de celebració del Curs Alpha: Divendres, 9 de juny, a les 21:00 a l’Escola Montserrat. Animeu-vos a venir i convideu també els vostres familiars i amics.