Logo

El Senyor és a prop

estrella-fugaz

Joan els va respondre: “Jo bateig amb aigua; enmig de vosaltres hi ha un que no coneixeu, el que ve darrere de mi, i al que no sóc digne de deslligar la corretja de la sandàlia.” (Jn 1, 28). Estem ja en el tercer diumenge de l’Advent, a punt d’arribar ja al goig autèntic del Nadal. Per aquest motiu és el diumenge de l’alegria, del goig contingut, el diumenge de veure que el Senyor hi és ja a prop, no al calendari si no en l’amor; Crist ens ha atret i l’amor ens ha apropat a l’estimat. El papa Benet XVI ens explicava així el nom i el sentit d’aquest tercer diumenge d’Advent:

Aquest diumenge, tercer del temps d’Advent, es diu diumenge “Gaudete”, “estigueu alegres”, perquè l’antífona d’entrada de la santa missa reprèn una expressió de sant Pau en la carta als Filipenses, que diu així: “Estigueu sempre alegres en el Senyor; us ho repeteixo: estigueu alegres”. I immediatament després afegeix el motiu: “El Senyor és a prop” (Flp 4, 4-5). Aquesta és la raó de la nostra alegria. Però què significa que “el Senyor és a prop”? En quin sentit hem d’entendre aquesta “proximitat” de Déu?

El Senyor hi és ja a prop, Jesús hi és a les portes desitjant abraçar a tota la humanitat, desitjant trobar-nos a nosaltres, doncs ens ha anunciat la salvació ens ha promès la veritable llibertat per servir, Jesús ens ha treballat com un terrisser durant aquestes setmanes d’Advent. I per això com diu Sant Pau en la segona lectura podem mantenir-nos alegres, i al mateix temps pregar i donar gràcies en tot temps i lloc. Crist és a prop i torna a trucar a la porta, ens demana que amb un cor generós li esperem ansiosos. Aquesta és la proximitat de l’amor, l’amor uneix a l’estimat amb l’amant i els fa tan propers que s’arriben a identificar l’un amb l’altre. Nosaltres a Betlem contemplarem quelcom gran, serem testimonis d’alguna cosa meravellosa: veure el mateix rostre de Déu, ser elevats per la fe davant el naixement pobre d’un nen, doncs en Ell veiem al Pare etern.

El Nadal tradicional és un moment de molta alegria, és un moment de celebració i de goig, i crec que avui, més que mai, hem de donar testimoniatge davant el món d’aquesta alegria, d’aquest goig desbordant. El món perd l’alegria, el món s’envolta de llums, d’adorns i de música i perd fàcilment de vista l’origen d’aquesta bellesa. Som testimonis d’un dels trets de l’home modern i del món modern: no saben inventar res, no poden crear bellesa ni vida, així que l’única cosa que poden fer és consumir i esprémer la vida i l’abundància pròpies, del sa home racional i pròpies, encara més, de la civilització cristiana. Als països desenvolupats la natalitat ha caigut a nivells que no donen per renovar les velles generacions que ens van deixant, però això si, als països civilitzats els beneficis aconseguits pel consum de béns de tot tipus i per la creació d’una infinitat de noves necessitats han estat bastant abundants. En canvi els països pobres no els interessen a les grans empreses, però estan plens de vitalitat, d’estructures intermèdies i sobretot de nens (valuosos nens). Com a cristians donem testimoniatge que el Senyor Jesús ens ha mirat als ulls i ens ha encès el cor, donem testimoniatge que Ell hi és a prop perquè les nostres ànimes li estimen i li surten amb pressa a buscar.