Logo

En començar un nou any

Camí de Fe

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel. Ens escollí en Ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió. En Ell, per la seva sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps (Efesis 1,3-5.7-10a).

En començar un nou any, donem gràcies a Déu pel temps que ens concedeix i en el qual ens mostra la seva bondat i misericòrdia. La bondat del Senyor omple la terra, i el Crist ha vingut al món per restablir la unitat del gènere humà i reconciliar-nos amb Déu. En la reconciliació mútua trobarem el sentit profund de la unitat que moltes vegades trenquem i que cal reconstruir. L’any que fa poc hem començat constitueix una oportunitat nova que el Senyor ens ofereix, la invitació renovada a viure units al Crist i a treballar per la unitat en les nostres famílies, en els grups en els quals hi participem, en l’Església i en la societat.

Avui dia hom parla molt de crisis de fe, de “l’hivern de la fe” a Occident. Podem dir que hi ha crisi de fe perquè en realitat hi ha crisi de vida, perquè a la nostra societat la vida humana no està prou fonamentada en Déu. Davant l’any que acabem d’iniciar cal veure el temps no com a quelcom d’efímer que fuig i se’ns escapa de les mans, sinó com una ruta que avança i condueix la nostra vida a la trobada amb el Senyor.

La realitat del goig del trobament amb el Pare que ens estima la podem viure ja al nostre temps: Déu és amb nosaltres; Ell és l’Emmanuel; y la seva presència amorosa ens purifica del pecat i del mal amb el foc del seu amor. L’amor de Déu, manifestat en Jesucrist per l’Esperit Sant, ens fa viure en la fe i l’esperança. Per una banda, reconeixem en nosaltres tot allò que hi ha de misèria i de mal, de pecat i d’infidelitat, puix que encara que avancem pel camí de l’Evangeli, ens adonem també que fem molts passos enrere. Però, per altra banda, veiem també com el Crist ens convida a posar la mirada no tant en nosaltres mateixos com en Ell, a contemplar més el reu rostre i menys la nostra feblesa i el mar embravit que ens envolta i cerca d’enfonsar-nos en les seves aigües. En la mesura que corresponguem a l’amor immens que Déu ens manifesta, la nostra existència terrenal es veurà transformada i així experimentarem la joia i la pau que Déu ens promet tot obrint-nos un nou any com a temps de misericòrdia i de pau, d’amor i de plenitud.