Logo

En el dia del seminari

Pope Francis leads the Chrismal mass in Saint Peter's Basilica at the Vatican

“Sóc jo qui us he escollit i us he destinat perquè aneu i doneu fruit”

Avui és el dia del seminari, 22 de març, on tots els seminaristes estem per servir al poble de Déu, cada un de nosaltres, com sarments units al cep, ens deixem podar perquè donem més fruits. Ell ens recorda una i altra vegada: “Sense mi no podeu fer res” (Jn. 15,5). Jesús ens referma avui a la certesa de la nostra vocació. Tota iniciativa és seva, iniciativa total. Tota vocació és un misteri d’amor, misteri d’iniciativa amorosa de Déu, no és un ideal ni és un somni, no és una decisió personal ni un opció ètica. No. És una sorpresa de l’acció divina, és un miracle propiciat per la gràcia.

Tot és Don, tot és gràcia. Tot és de Déu! enviar a predicar, per ser Església i servir, en ella i des d’ella, als homes i dones, especialment als pobres. Tot és Gràcia i Misteri! Per tant la vocació no és un invent humà, és Crist qui ens ha cridat:

Us donaré pastors segons el meu cor (Jr 3, 15).

Déu promet al seu poble no deixar mai privat de pastors que el congreguin i el guiïn. Però som homes, pecadors com tots; per tant, el Senyor va treure el cap a la nostra vida, per pura iniciativa, per amor etern, perquè estàvem en la ment de Déu: “Tu vas formar les entranyes, em tejiste al viente de la meva mare”. Com ens ha sorprès a cada pas i ens segueix sorprenent !, Com ha obrat meravelles en cada un des que ens va cridar !, Com no es cansa de perdonar perquè és un amor incondicional i la seva misericòrdia ens fa gaudir del seu amor sense límits!

Tota l’Església està compromesa amb les vocacions, perquè és el poble de Déu i el seu compromís és pregar. Pregar per cadascun dels seminaristes, perquè es comprometin a seguir endavant; sé que hi ha dificultats en cada pas que un dóna, però si posem la confiança en el Senyor tot és possible. És una responsabilitat de cooperar amb l’acció de Déu que crida i alhora, contribuir a crear i mantenir les condicions en què la bona llavor, sembrada per Déu, pugui arrelar i donar fruits abundants. L’Església no pot deixar mai de pregar: “Pregueu per tant l’amo que enviï més segadors”.

Per seguir endavant hi ha una Mare que estima i prega també per nosaltres: Maria vol també obrers. Ella és l’amiga sempre atenta, ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes i pecats que un té. Com Mare de tots és signe d’esperança. Com una veritable Mare, camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu.

És el que penso de la meva vocació, paraules més, paraules menys, Crist ens crida i la crida és un Do és Gràcia i és un misteri, però com deia el Papa Francesc: l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels que es troben amb Jesús.