Logo

Escrits de Església

Ser, sentir-se i fer parròquia avui

BeTheChurch21

Ser Parròquia no és assumir la formalitat d’aquest nom simplement perquè vivim en una demarcació, és una qüestió de sensibilitat i de sentit de pertinença. En bona part som el que sentim i estimem, ens mouen més les experiències que les idees; les idees no ens serveixen sinó comporten experiències de vida personals i compartides. Mentre la fe i l’Evangeli bategui fort entre nosaltres serem i sentirem que som l’Església de Jesucrist en la nostra parròquia. Som Església en la Parròquia: descobrim que hem estat batejats en l’Esperit, que la fe en Jesucrist ens ha portat a prendre consciència de l’amor amb què Déu estima; que la fe ens ajuda a viure, a lluitar, a tenir esperança, a estimar… malgrat les nostres limitacions i incoherències.

Som Església pel que fa a la voluntat de ser i fer una comunitat parroquial: la fe en Jesucrist ens fa mirar els altres com a germans. Si ens coneixem de prop, podem recrear lligams d’amistat i d’estimació; si no en sabem res o ens ignorem, ens sentirem lligats només per la vinculació d’una demarcació territorial que engloba uns serveis religiosos. Som Església pel que fa al compromís de ser una comunitat parroquial fraterna i solidària: Els germans preferits de Jesús haurien de ser els nostres germans preferits, d’aquí i d’allà, de prop i de lluny: els qui pateixen per qualsevol causa, els empobrits i exclosos, les víctimes de les injustícies, els malalts,… és l’expressió més eloqüent de la nostra fe que actua per la caritat (Ga 5,6).

Som Església perquè descobrim, contemplem, estimem, agraïm i celebrem la presència i l’obra de Déu en cada persona, en els esdeveniments i les coses. També manifestem, compartim i nodrim la nostra fe en Jesucrist, en l’experiència d’espiritualitat evangèlica i en la celebració dels sagraments, especialment a través l’Eucaristia, i en la vida que anem teixint, personalment i comunitària al nostre entorn. Som Església en la comunió eclesial si tenim la voluntat de veure allò que hi ha de positiu en l’altre, acollir-lo, valorar-lo com a regal de Déu, tot donant espai al germà, puix que formem part d’una comunitat universal que és l’Església catòlica, amb el seu ordre i desordre, igualment com entre nosaltres també hi ha ordre i desordre, i això sempre ens ha de fer comprensius. Som Església missionera: tots som de Déu, però no tothom coneix Jesucrist i el seu projecte evangèlic de vida, ni tothom sent el seu amor en forma de justícia, igualtat i fraternitat. Seríem uns cristians dolents si guardéssim tancada i barrada la fe i la vida en Jesucrist. Aquesta seria una gran injustícia, un pecat contra l’Esperit Sant. Al final de l’evangeli de Marc, Jesús ens ho diu ben clar:

Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. (Mc 16,15).

Som Església en la formació permanent i en el compromís de servei: En la nostra comunitat cal promoure la participació corresponsable i els carismes de tothom, però això esdevindrà gairebé impossible si ens falta l’interès per a la nostra pròpia formació permanent com a cristians. Les comunitats parroquials hauran d’organitzar-se de manera que ofereixin diverses possibilitats i serveis per al creixement com a deixebles de Jesús. Demanem que l’Esperit il·lumini la vida de la nostra parròquia i, encengui en els nostres cors actituds generoses d’acolliment, de disponibilitat, de vida cristina personal i comunitària, de comunió i de voluntat de servei evangelitzador.

Hereus de Déu i cohereus amb Crist

SantísimaTrinidad

Hi ha algun poble que hagi sentit, com tu has sentit, la veu del Déu viu, parlant des del foc, i hagi sobreviscut?; algun Déu va intentar mai venir a buscar-se una nació entre les altres per mitjà de proves, signes, prodigis i guerra, amb mà forta i braç poderós, per grans terrors, com tot el que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres a Egipte, davant els vostres ulls? (Dt 4, 33-34).

Si haguéssim de respondre-li a Moisés aquesta pregunta que va fer al seu poble, hauríem de respondre que si. Però encara més, li podríem assegurar que no només hem escoltat Déu des del foc sinó que hem sentit parlar al Fill del Déu viu, al Verb de Déu fet carn, en llenguatge d’homes, amb paraules i comparacions humanes. Però, per què ens proposa la paraula divina aquesta pregunta en aquest diumenge?

La resposta és que avui celebrem el Misteri de la fe en la Santíssima Trinitat. Després d’haver rebut la força i els dons de l’Esperit Sant, avui no només contemplem des de fora a Déu, u i tri, sinó que el confessem amb fe viva i l’habitem, tal com Ell habita en els nostres cors. Així que per la fe que enforteix l’Esperit, nosaltres podem respondre que hem escoltat la veu del Déu viu i hem sobreviscut: som els seus testimonis. Crist ens va prometre que quan arribés l’Esperit Sant ens recordaria tot el que Ell ens havia dit de paraula, així que avui l’Esperit ens segueix recordant les veritats que ens va ensenyar Crist i ens guia fins al coneixement de la veritat plena. D’aquesta manera, el Mestre ens porta de la mà fins al Misteri, fins a l’interior de Déu:

la intimitat de Déu mateix, descobrint que ell no és solitud infinita, sinó comunió de llum i d’amor, vida donada i rebuda en un diàleg etern entre el Pare i el Fill en l’Esperit Sant, com diu sant Agustí, Amant, Estimat i Amor.”(Benet XVI – 2006). De manera que, en proclamar la nostra fe en la veritable i eterna Divinitat, adorem tres Persones diferents, d’única substància i iguals en la seva dignitat. (Prefaci de la Missa).

Aquesta és la nostra fe, i aquesta és la llum que ens il·lumina, Déu mateix, que s’ha fixat en els petits homes i s’ha volgut revelar. Per tot això, aquesta fe en el Déu veritable que hem rebut ens ha de fer recordar que tot, per petit que sigui, comença amb la Trinitat i desemboca en ella com a acció de gràcies. Es tracta de ser més conscients de l’Esperit que hem rebut i del Cos del que formem part, el Cos Místic de Crist que és l’Església, tots nosaltres. Davant l’eclipsi de la consciència de Déu, és a dir, davant l’oblit i la ignorància de la presència d’un Déu que ens ha creat i salvat, els catòlics hem de donar testimoniatge de la nostra fe tal com ens demana el mateix Crist:

Se m’ha donat ple poder en el cel i a la terra. Aneu i feu deixebles de tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant; i ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins a la fi del món. (Mt 28, 18-20).