Logo

Escrits de Eucaristia

L’Eucaristia: ofrena, sacrifici, banquet i comunió

Institución de la Eucaristía

L’Última Cena fou la primera celebració de l’Eucaristia. Jesús era a punt de retornar al Pare, tot creuant el llindar de la mort i la resurrecció. La paraula “sacrifici”, aplicada a l’Eucaristia, no significa pas sofriment, sinó ofrena sagrada: l’oferiment de Crist a Déu pel bé i salvació de la humanitat. L’amor immens de Jesús envers els seus el va portar a establir una forma miraculosa de quedar-se per sempre amb ells i amb nosaltres: L’Eucaristia, amb la qual compleix la seva promesa: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». L’Eucaristia és el misteri en el qual s’actualitza i s’irradia la força salvadora i santificadora de l’Encarnació, Vida, Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió de Jesucrist.

El Senyor Jesús va instituir l’Eucaristia per a tots els fills de Déu i germans seus: «Això és el meu Cos entregat per vosaltres… Aquesta és la meva Sang, vessada per vosaltres i per molts per al perdó dels pecats». L’Església té a les seves mans el tresor únic i sublim de l’Eucaristia, però només un reduït percentatge del seus membres se’n beneficia de la comunió eucarística. ¿Pot limitar-se a un nombre tan minúscul el grup que vol viure i realitzar la voluntat del Salvador, present a l’Eucaristia? Molts no es reuneixen habitualment en la comunitat per celebrar el Memorial del Senyor i tristament renuncien de manera voluntària a rebre el benefici que representaria la transformació de llurs vides en rebre el Cos i la Sang de Crist.

Hi ha un altre grup, no tan nombrós, que va a Missa habitualment els diumenges, però ho fa per rutina i per complir; reben el Cos i la Sang de Crist per costum, però sense pensar-hi gens. Aquests haurien de reflexionar sobre l’advertiment seriós de l’Apòstol Sant Pau:

Qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. (1 Co 11,29).

Rebre el Cos i la Sang de Crist en la comunió i després dur una vida contrària al seu ensenyament no és creure en Ell, sinó estar-hi en contra.

¿Què cal fer quan tants i tants fills de Déu, que haurien de ser destinataris de la vida eterna, moren d’anèmia espiritual? És urgent una gran renovació espiritual i de l’experiència eucarística, de manera que es produeixi una àmplia conversió arreu del món.

L’Eucaristia és l’obra màxima de l’Apostolat Salvador. En la celebració de l’Eucaristia els batejats exerceixen el sacerdoci comú, que l’Esperit Sant els va conferir en el Baptisme, i que consisteix, sobretot, en oferir-se amb el Crist com una ofrena agradable al Pare, compartint la salvació de la humanitat i de tota la creació. En la comunió eucarística es realitza la màxima unió entre Jesús i nosaltres, unió que requereix la comunió fraterna amb el proïsme. Si manca la fraternitat es trenca la unió amb Déu, ja que,

si hom no estima el germà a qui veu, no pot estimar pas Déu a qui no veu. (1 Jn 4,20).

Si els ulls de la fe i del cor perceben el Crist en l’Eucaristia, l’han de percebre també en el proïsme.

Davant d’Ell, el genoll es doblega

CorpusChristi

Doneu-los vosaltres de menjar.» Ells van replicar: «No tenim més que cinc pans i dos peixos; tret que anem a comprar de menjar per a tota aquesta gentada.» Perquè eren uns cinc mil homes. Jesús va dir als seus deixebles: «Digueu-los que es posin en grups d’uns cinquanta. (Lc 9, 14-15).

La nostra societat contemporània i el món sencer segueixen enfrontant el drama del gana i de la necessitat extrema. En concret la infància està exposada al gran risc d’entrar en un cercle de pobresa del que serà cada vegada més difícil sortir. Jesucrist és el Messies esperat, i com tal compleix les antigues profecies de l’Antic Testament que prometien una època d’abundància per a tots. Però, com es compleixen avui aquestes profecies que sabem que són ja una realitat des de Crist? “Doneu-los vosaltres de menjar” li diu el Senyor als seus mirant a la multitud i a tota la humanitat. Doncs la salvació de l’home de la plaga del gana es compleix acudint en primer lloc a Crist, Ell és el pa de vida que ens sadolla, i Ell és el que farà possible que ens mirem com a germans i així poder cuidar uns d’els altres. I un signe clar que de debò acudim a Ell és l’actitud d’adoració, expressada amb la genuflexió o agenollant-nos. En aquesta festa de Fe hem de recordar la necessitat de recuperar aquesta posició corporal en la consagració i en la nostra oració. El món no deixa de produir béns i aliments, però l’home és avar i té el cor malalt, i només el pa de vida que és Crist podrà guarir aquestes ferides per fer-nos germans del Fill de Déu i entre nosaltres. La Mare Teresa de Calcuta tenia molt clar aquest axioma: hem d’alimentar a tots perquè Crist ens ho demana des del Sagrari.

A més “la festa del Corpus Christi és singular i constitueix una important cita de fe i de lloança per a tota comunitat cristiana. És una festa que (…) va néixer amb la finalitat precisa de reafirmar obertament la fe del poble de Déu en Jesucrist viu i realment present en el santíssim sagrament de l’Eucaristia. És una festa instituïda per adorar, lloar i donar públicament les gràcies al Senyor, que “en el Sagrament eucarístic Jesús segueix estimant-nos “fins a l’extrem”, fins al do del seu cos i de la seva sang” (ib. 1). (…) Així, el Corpus Christi constitueix una renovació del misteri del Dijous Sant, per obeir a la invitació de Jesús de “proclamar des dels terrats” el que ell va dir en secret (cf. Mt 10, 27).” (Benet XVI. 7/6/2007).

Així que veiem que el Corpus Christi és una festa de Fe en el Sant Sagrament, i és una festa d’enviament, missionera. Som enviats als germans, a donar-los de menjar i a dir-los el que Crist ens ha revelat a cau d’orella, la tradició que ininterrompudament ha arribat fins a nosaltres, el memorial de la passió i la resurrecció del Senyor. Ell és el Pa de Vida baixat del cel, només Ell ens pot salvar. Visquem amb adoració i acció de gràcies aquesta gran festa de l’Eucaristia manifestada en la nostra oració i en el culte que li volem tributar a Crist, davant el qual tot genoll es doblega.