Logo

Escrits de Felicitat

Estigueu alegres

A l’evangeli d’aquest tercer diumenge d’advent, el diumenge de l’alegria, trobem a Joan Baptista ja a la presó. És també des de la presó la veu que crida en el desert, és el dit que assenyala l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Com el mateix Joan diu, ell és la veu, però no la paraula; ell és instrument de la Paraula: les ones que transmeten per l’aire la Paraula que és així sembrada en cada cor. Joan és un profeta, l’últim dels profetes, el pont entre l’Antic i el Nou Testament.

Tots els cristians, des del nostre baptisme som sacerdots, profetes i reis. El profetisme que hem rebut al baptisme ens assembla a Crist profeta, i ens situa en la línia dels profetes de l’Antic Testament i dels Apòstols. El profeta és el que porta en les seves entranyes la Paraula de Déu, és aquell que empra la seva veu com a instrument de la Paraula, que ineludiblement porta en si mateix i ha de proclamar, obtingui per això lloança o rebuig i persecució. Així quecom a batejats som cridats a ser impregnats per la paraula de Déu, a quedar inundats per ella, fins al punt que aquesta formi no només el nostre pensament i criteris, sinó les nostres pròpies expressions i paraules. Per exemple, la Paraula de Déu diu:

Sense esperança i sense Déu. (Ef. 2,12)

Sense Déu en les nostres vides no hi ha esperança ni futur, però li puc dir al meu veí que sí n’hi ha per tal de no incomodar-lo?

Els cristians que avui formem l’Església militant (l’Església que peregrina en el present del nostre món), són també profetes com ho a ser Joan Baptista. Es pot avui percebre una terrible persecució contra els cristians del món sencer, una cosa ja tan extensa que podríem qualificar-la de persecució a gran escala. Els cristians a l’orient mitjà són perseguits, i en alguns casos com a Síria semblen ser objecte d’un pla d’extermini o d’exili en el millor dels casos, per fer-los desaparèixer dels pobles, de les institucions i de la vida pública (alguna cosa semblant passa a l’Iraq). I tot això realitzat amb l’aparent vistiplau de les potències occidentals d’arrels cristianes; sembla que ningú no gosa defensar els cristians pública i explícitament. Però a més aquesta persecució es fa visible en molts altres països i en moltes altres realitats: els cristians són molests en molts àmbits pel fet de ser precisament profetes i testimonis de la llum que irradia Déu en les nostres vides i que ens fa reconèixer la nostra dignitat; pel fet de ser veu de la Paraula eterna que ha creat el món i que és la Veritat que ho il·lumina tot. En definitiva, el catòlics sobren, és millor que romanguin callats, que no es posin en els assumptes socials, econòmics o morals. Tot això no és sinó un compliment de les paraules del Crist:

Si a mi m’han perseguit, també a vosaltres us perseguiran. (Jn. 15,20)

Però al mateix temps tot l’anterior comporta una gran alegria, una autèntica alegria:

Estigueu sempre alegres en el Senyor; us ho repeteixo: estigueu alegres. El Senyor és a prop. (Flo. 4,4).

Es tracta de l’alegria que porta el Senyor, doncs Ell és ja a prop. De l’alegria de sofrir amb goig i amb esperança, perquè el mateix Déu s’encarna, el mateix Mestre ha estat perseguit i rebutjat, ha santificat el treball, i nosaltres estem alegres de rebre’l en les nostres ànimes, de ser salvats, de ser transformats per a l’amor; l’amor que neix en Déu i que ens permet de vetllar, sofrir, pregar i caminar en Crist, i així és com estimem, així és com vivim.

Però encara no t’has adonat que …

Que la teva presència és un regal per al món.
Que ets una persona única i diferent a totes les altes.
Que la teva vida pot ser el que tu vols que sigui, depenent del camí que triïs.
Que has de viure-la amb sentit comú, honradesa i fe i no limitar-te a consumir temps.

Explica les teves benediccions, i no només els teus problemes, i veuràs com aniràs tirant endavant.
Hi ha tantes respostes dins de tu!
Acull, comprèn, perdona, sigues valent, sigues fort.

No t’imposis límits, els teus somnis estan esperant fer-se realitat si confies en Déu i en tu mateix.
No deixis les teves decisions importants a l’atzar, esforça’t per arribar al cim, a la teva meta, però per això compta amb l’oració i el tracte asidu amb Déu.

Res no fa perdre més energia que estar donant-li sempre voltes a les preocupacions. És clar que existeixen, però posa el que estigui de la teva part i començaràs a veure la llum!
Mentre més temps portes un problema al damunt, més pesat es torna, per tant decideix-te a solucionar-ho el més aviat possible.
No et prenguis les coses tan seriosament que t’arribin a deprimir. Comparteix les teves inquietuds i deixa’t ajudar, no vagis de quixot pel món.
Viu la vida amb serenitat, no amb lamentacions. Si t’instal.les en les lamentacions soluciones alguna cosa?

Recorda que una mica d’amor pot durar molt de temps.
Recorda que bastant amor pot durar per sempre.
Recorda que l’amistat és la més sàvia de les inversions.
Els tresors de la vida són les persones amb una indissoluble amistat.
Per això, decideix-te a obrir-te a la vida.
Ha arribat el moment de ressorgir de les teves pròpies cendres.
El que hagi succeït importa poc, pertany al passat.
Aixeca’t, proclama la teva decisió plena de viure mirant cap a endavant i veuràs la vida d’una altra manera: des dels ulls de Déu.

Recorda que tu ets molt més gran que els teus problemes.
Moltes vegades, els problemes no són més que una tempestat en un got d’aigua. Però, encara que hagin estat molt greus, molts ja formen part del passat.
La vida és aquí i ara, viu-la i agafa’t a les mans de Crist per caminar cap a endavant i poder arribar a la meta.
La causa de moltes depressions pertany al passat; per això, desfés-te del que no existeix i comença a viure el millor de tu mateix i dels teus dessitjos.
I si àdhuc tens alguna depressió, deixa’t agafar de la mà d’algun samarità i no tinguis objecció a deixar-te guiar.
Alegria, alegria, que avui és un altre dia. L’ahit pertany al passat. I el demà vindrà, però amb Crist al costat, la cosa canvia i de quina manera. Ressorgeix de les cendres, ressuscita, és necessari per a tu i pels que t’envolten.
Abraça als teus familiars, als teus amics, somriu des de l’alba i juga a ser feliç.
Aquesta és la teva hora: surt de la teva estança, vesteix-te de festa i començaràs a sentir el que és viure segons l’Evangeli.
Per favor, canvia aquesta expressió, això que tant et fa sofrir a tu i als altres, esbossa el teu millor somriure i surt al món. Hi ha molts aquí a fora que beneiran la teva presència.

Que tinguis salut, i esperança i felicitat.
Pren-te el temps per demanar un desig a un estel.
I no t’oblidis, ni per un dia…
L’especial que TU ets!
Així et va crear Déu, no ho oblidis!