Logo

Immaculada

En entrar a l’església m’agrada mirar la imatge de Maria Immaculada. L’escultura que representa la Santíssima Verge  trepitjant la serp enemiga de la humanitat, és present a la majoria dels nostres temples. A la capella del Seminari de Barcelona, on ens hem preparat tants sacerdots, la imatge de la Immaculada Concepció ocupa el centre de l’absis de l’altar major. La llegenda que flanqueja la sagrada imatge diu així:

Tota pulchra es Maria, et macula originalis non est in te (Maria, sou del tot formosa i en vós no hi ha taca de pecat original).

La Immaculada Verge Maria és la patrona d’Europa, que ha pres com a símbol la bandera de les dotze estrelles en forma de corona sobre fons blau, d’acord amb la visió d’Ap. 12,1.

Maria, sou del tot formosa i en vós no hi ha taca de pecat original. En virtut de l’elecció divina, que va fer de Maria la mare del Verb de Déu fet home, la Santíssima Verge fou preservada de la taca original. No es tracta tant d’un privilegi que sostragués Maria de la condició humana com d’una anticipació de l’obra salvadora de Jesucrist, que en Maria es va convertir en prevenció. Maria va ser redimida del pecat original perquè en va ser alliberada anticipadament en previsió dels mèrits del seu Fill, perquè fos així una digna morada de Déu, el qual es va dignar a prendre la nostra naturalesa mortal, per realitzar l’obra de la redempció.

Maria, sou del tot formosa i en vós no hi ha taca de pecat original. Quan venim a aquest món, naixem condicionats pel pes del mal i del pecat que hi graviten: així queda expressat en el salm 51, un bell càntic penitencial: “Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador” (v. 7). Però,

Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú del qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn. 3,16).

En el Baptisme som netejats de pecat i incorporats a Crist mort i ressuscitat; per això, el Baptisme és el nou naixement a la vida de la gràcia, la nostra personal “concepció immaculada” com a fills de Déu, regenerats i santificats pel Crist. El do que va rebre Maria en la seva concepció l’hem rebut nosaltres en el Baptisme, i així podem viure una vida nova, marcada per la puresa i la santedat, tal com diu l’apòstol Sant Pau als cristians de Corint:

Crist, el nostre Anyell pasqual, ha estat immolat. Per això celebrem la Pasqua, vivint no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. (Co. 5, 7-8).

Maria Immaculada és estímul i exemple per a tots els cristians, ningú com ella ha viscut mai amb més intensitat la benaurança que felicita els nets de cor:

Feliços els nets de cor: ells veuran a Déu. (Mt. 5, 8)

així hem de ser els cristians, vivint sempre en l’esperança de l’arribada del Senyor, a qui desitgem veure cara a cara.