Logo

La contemplació, la gran absent

Deia Màxim el Confessor,

La contemplació és una acció en potència, i l’acció és una contemplació activa; la virtut és la manifestació del coneixement, i el coneixement és una força que protegeix la virtut.

Coneixeràs molta gent que en l’actualitat es mou molt, treballa en excés. No deixen cap temps lliure per a la seva vida. Fins els mateixos diumenges es lliuren a fer treballs extres per guanyar més.

Caminen amb mal humor. Arriben rendits a les seves cases i ni es relacionen amb els seus fills. Perden la seva vida en la simple i pura activitat.Són els activistes per excelència. No obstant això, la contemplació -que han deixat totalment- és l’única arma que tenen per fer contrapès a tanta activitat.

La combinació d’acció i contemplació o contemplació i acció es tradueixen en una tranquil·litat gran en la persona. I a més a més en un coneixement gairebé perfecte de la vida, de les persones i dels esdeveniments que cada dia succeixen en la societat.

Una persona que empra temps en la contemplació, guanya molts enters cada dia en el seu desenvolupament personal:

  • No es perd en la confusió del món.
  • Trepitja terra ferma i al mateix temps orienta les seves passes cap a valors que mai no moren i que tenen una projecció en la nova vida.
  • Qui s’habitua a combinar sàviament aquestes dues coses està alliberant i il·luminant cada dia el seu cor.
  • Igual que la flama consumeix la matèria, el foc de la meditació detinguda, reflexiva i amorosa, transporta a la persona a la perfecció del seu ésser.

És llavors quan un està preparat per demanar-li a Déu present en el Santíssim Sagrament:

  • Un tros de terra, per posar la meva planta.
  • Una petjada sàvia que condueixi la meva.
  • Un estel que m’il·lumini, per saber que Tu em mires.f
  • Sobre el meu front un sostre i sota el sostre una flama.
  • Un pa que mai no falti i un amic senzill.
  • L’amic que sigui com el pa: alegre, bo, càlid.
  • El pa com l’amic: suau, comprensiu, benigne.
  • Salut, però no tanta com per oblidar que haig de morir algun dia.
  • El teu Fill, que m’ensenyi que estic creat a la teva imatge i semblança.
  • Assossec en l’esperit per no perdre’m en allò mundà.
  • Gratitud en l’ànima… per la llum de cada dia.
  • Un Racó en el Cel on niar les meves ànsies.

Això et demano, Senyor,… i al final de la meva vida …
Donar-ho tot per amor, per rebre el que em tens preparat.