Logo

La victòria de la Misericòrdia

STTHOMAS

El Sant Pare Joan Pau II va voler que aquest diumenge se celebrés com la festa de la Misericòrdia Divina: en la paraula “misericòrdia” trobava sintetitzat i novament interpretat per al nostre temps tot el misteri de la Redempció. Va viure sota dos règims dictatorials i, en contacte amb la pobresa, la necessitat i la violència, va experimentar profundament el poder de les tenebres, que amenaça al món també en el nostre temps. Però també va experimentar, amb la mateixa intensitat, la presència de Déu, que s’oposa a totes aquestes forces amb el seu poder totalment divers i diví: amb el poder de la misericòrdia. És la misericòrdia la que posa un límit al mal. En ella s’expressa la naturalesa del tot peculiar de Déu: la seva santedat, el poder de la veritat i de l’amor. (Benet XVI. 15-4-2007).

El Senyor és lent a la còlera i ric en l’amor, és la misericòrdia fidel que neix de les entranyes maternes de Déu. Avui confessem la veritat i la possibilitat d’aquest amor, d’aquesta misericòrdia, que és de Déu i nostra.

Avui també, ens fixem en l’apòstol Tomàs. Els testimonis oculars del ressuscitat van a trobar aquest apòstol i li donen la bona notícia, la comparteixen amb ell, però ell no creu, la seva incredulitat ens sorprèn per la gosadia de la seva petició:

Si no veig a les seves mans el senyal dels claus, si no fico el dit en el forat dels claus i no fico la mà en el seu costat, no ho crec. (Jn 20, 27).

Els testimonis del Senyor no s’acovarden i li porten amb ells el diumenge següent; la seva missió de difusores de la gran veritat de Jesús comença a concretar-se. I per tot això, la trobada plena de força entre Jesús i Tomàs és paradigma per a nosaltres, és un model d’enduriment, d’humiliació i de fe. Nosaltres també necessitem aquestes trobades amb el Ressuscitat, no cada setmana, sinó cada dia: la trobada diària amb el Crist. Moments en els quals un caigui de genolls, deixi de fer i de fer, calli i miri a dalt, al rostre de Jesús present. Així s’ha manifestat la glòria i l’amor de Déu del que parla sant Joan, la seva paraula és veritat i hem estat consagrats en la veritat, introduïts en la veritat de l’autèntic amor del Fill de Déu, sense pal·liatius, sense edulcorants.

Sembla que el segle XXI s’està també revelant com el segle dels màrtirs, com el segle de l’oblit dels cristians, a Occident, a Orient, en el sud i en el nord del nostre planeta. Els vint-i-un màrtirs de Líbia, o els cent quaranta-vuit màrtirs de Kenya assassinats vilment per odi a la creu, per odi al Déu encarnat. Al mateix temps que els nostres cors, com campanes al vol, criden: ja n’hi ha prou, les nostres ànimes creients reconeixen l’immens do de la fidelitat i del perdó al botxí com un do sobrenatural que segueixen rebent els humils, la primera línia dels cristians: per l’oblit que el món els dedica, i per la seva pobresa que els fa benaurats. No tenim por, Jesús ha vençut i el deixeble no és més el seu mestre, i la suma d’aquests sacrificis d’amor consagren al món en l’Amor, en la misericòrdia. Jesús, en tu confio.