Logo

L’alegria de Déu

ExalSantaCruz

L’Evangeli d’aquest diumenge ens presenta l’amor misericordiós de Crist que s’alegra en retrobar a l’ovella perduda.

Oh Déu, crea en mi un cor pur, renova’m per dins amb esperit ferm; no em llancis lluny del teu rostre, no em llevis el teu sant esperit. (Salm 50).

Tal com diu aquest salm, Déu pot canviar el nostre cor endurit i pot posar en nosaltres l’Esperit Sant, per tant, en aquest diumenge el Senyor ens crida de nou a redescobrir el veritable sentit del poder de Déu. El pare de família té el poder de gestionar els recursos de la família. En un món on ja s’ha dinamitat i enterrat el principi d’autoritat (que ens lliga a tots amb Déu creador), el poder d’actuació del pare de família és devaluat s’invoca el poder de la falsa igualtat i individualitat per així crear persones més “justes”. Fals, doncs el poder pel pare és un pes sobre les seves espatlles, una responsabilitat, ja que amb els seus recursos i capacitats ha de formar el cor dels seus fills, no pot mirar per a un altre costat si de debò els estima: les seves coses no són per a ell. Amb Déu passa una mica el mateix, el seu veritable poder és el de la Redempció; el poder de salvar i de sanar a l’home, doncs som els seus fills. I el seu abisme de poder i d’amor pot, pel perdó, superar el drama de la impotència humana que mai pot aconseguir la justícia. Per això el miracle del que avui ens parla l’Evangeli és l’alegria de Déu i dels seus àngels en trobar al pecador que es penedeix, que reconeix les seves culpes.

Jesús va escandalitzar sobretot perquè va identificar la seva conducta misericordiosa cap als pecadors amb l’actitud de Déu mateix pel que fa a ells (cf. Mt 9, 13; Us 6, 6). Va arribar fins i tot a deixar entendre que compartint la taula amb els pecadors (cf. Lc 15, 1-2), els admetia al banquet messiànic (cf. Lc 15, 22-32). Però és especialment en perdonar els pecats, quan Jesús va posar a les autoritats d’Israel davant un dilema. Perquè com elles diuen, justament sorpreses, “Qui pot perdonar els pecats sinó només Déu?” (Mc 2, 7). En perdonar els pecats, o bé Jesús blasfema perquè és un home que pretén fer-se igual a Déu (cf. Jn 5, 18; 10, 33) o bé diu la veritat i la seva persona fa present i revela el Nom de Déu (cf. Jn 17, 6-26). (Catecisme, nº 589).

Nosaltres confessem avui la nostra fe en Crist, com a Fill de Déu que pot perdonar els pecats i crear dins nostres el cor pur.