Logo

Les nostres paradoxes

paradojas

Paradoxalment, avui tenim edificis més alts i personalitats més reduïdes, autopistes amples i criteris estrets. Gastem més, però tenim menys; comprem més, però gaudim menys. Tenim cases confortables i famílies més petites, més comoditats i menys temps. Posseïm més graus acadèmics, però menys sentit comú; un coneixement més gran, però menys capacitat de discerniment; som més experts, però tenim més problemes; disposem d’una millor sanitat, però de menys benestar. Bevem molt, fumem massa, balafiem més, riem molt poc, conduïm molt ràpid, ens enutgem en excés, ens desvetllem sovint, ens llevem cansats, llegim molt poc, veiem massa televisió i preguem molt de tant en tant.

Hem multiplicat les nostres possessions, però hem reduït els nostres valors. Parlem massa, estimem massa poc i odiem molt sovint. Hem après a guanyar-nos la vida, però no a viure. Afegim anys a les nostres vides, no vida als nostres anys. Fem viatges a l’altra punta del món, però se’ns fa difícil creuar el carrer per conèixer un nou veí. Rebem molta informació, però aprenem poc. Hem après a apressar-nos, però no a esperar. Fabriquem ordinadors, telèfons mòbils i tauletes que poden processar i difondre una informació gairebé infinita, però ens comuniquem cada cop menys.

Vivim en una època de menjar ràpid i digestió lenta, d’éssers humans de gran talla física i de caràcter curt, de grans guanys econòmics i de relacions humanes superficials. Cau el nombre de casaments i creix el de divorcis; tenim cases més ben equipades, però més llars trencades. És una època en què hi ha molt a l’aparador i poc al magatzem.

Recorda’t de passar temps amb aquells que estimes, perquè ells no sempre hi seran. Recorda’t de ser amable amb el teu fillet que ara t’admira, puix que aquesta personeta creixerà molt aviat i marxarà de casa. Recorda’t d’abraçar a qui tens a la vora, perquè aquest és l’únic tresor que pots donar amb el cor, sense que et costi ni un cèntim. Recorda’t de dir «t’estimo», al teu marit, a la teva esposa, als teus fills i a tots els teus éssers estimats, però sobretot, digues-ho amb sinceritat. Un petó i una abraçada poden reparar una ferida quan es fan de tot cor. Dóna’t temps per estimar i conversar, i comparteix les teves idees més valuoses.

I tingues sempre present el que ens diu la Sagrada Escriptura: «Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs» (Cohèlet 11,9). Si al llarg de la vida has estimat i has estat compassiu, pots confiar en la bondat de Déu, perquè «en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells que no haurà tingut misericòrdia; però els misericordiosos aniran refiats al judici!» (Jaume2,13).