Logo

L’Eucaristia: ofrena, sacrifici, banquet i comunió

Institución de la Eucaristía

L’Última Cena fou la primera celebració de l’Eucaristia. Jesús era a punt de retornar al Pare, tot creuant el llindar de la mort i la resurrecció. La paraula “sacrifici”, aplicada a l’Eucaristia, no significa pas sofriment, sinó ofrena sagrada: l’oferiment de Crist a Déu pel bé i salvació de la humanitat. L’amor immens de Jesús envers els seus el va portar a establir una forma miraculosa de quedar-se per sempre amb ells i amb nosaltres: L’Eucaristia, amb la qual compleix la seva promesa: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». L’Eucaristia és el misteri en el qual s’actualitza i s’irradia la força salvadora i santificadora de l’Encarnació, Vida, Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió de Jesucrist.

El Senyor Jesús va instituir l’Eucaristia per a tots els fills de Déu i germans seus: «Això és el meu Cos entregat per vosaltres… Aquesta és la meva Sang, vessada per vosaltres i per molts per al perdó dels pecats». L’Església té a les seves mans el tresor únic i sublim de l’Eucaristia, però només un reduït percentatge del seus membres se’n beneficia de la comunió eucarística. ¿Pot limitar-se a un nombre tan minúscul el grup que vol viure i realitzar la voluntat del Salvador, present a l’Eucaristia? Molts no es reuneixen habitualment en la comunitat per celebrar el Memorial del Senyor i tristament renuncien de manera voluntària a rebre el benefici que representaria la transformació de llurs vides en rebre el Cos i la Sang de Crist.

Hi ha un altre grup, no tan nombrós, que va a Missa habitualment els diumenges, però ho fa per rutina i per complir; reben el Cos i la Sang de Crist per costum, però sense pensar-hi gens. Aquests haurien de reflexionar sobre l’advertiment seriós de l’Apòstol Sant Pau:

Qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. (1 Co 11,29).

Rebre el Cos i la Sang de Crist en la comunió i després dur una vida contrària al seu ensenyament no és creure en Ell, sinó estar-hi en contra.

¿Què cal fer quan tants i tants fills de Déu, que haurien de ser destinataris de la vida eterna, moren d’anèmia espiritual? És urgent una gran renovació espiritual i de l’experiència eucarística, de manera que es produeixi una àmplia conversió arreu del món.

L’Eucaristia és l’obra màxima de l’Apostolat Salvador. En la celebració de l’Eucaristia els batejats exerceixen el sacerdoci comú, que l’Esperit Sant els va conferir en el Baptisme, i que consisteix, sobretot, en oferir-se amb el Crist com una ofrena agradable al Pare, compartint la salvació de la humanitat i de tota la creació. En la comunió eucarística es realitza la màxima unió entre Jesús i nosaltres, unió que requereix la comunió fraterna amb el proïsme. Si manca la fraternitat es trenca la unió amb Déu, ja que,

si hom no estima el germà a qui veu, no pot estimar pas Déu a qui no veu. (1 Jn 4,20).

Si els ulls de la fe i del cor perceben el Crist en l’Eucaristia, l’han de percebre també en el proïsme.