Logo

L’Eucaristia. Una celebració per divertir-se o per fruir?

SantaMisa

L’Eucaristia és el centre de la vida cristiana, a nivell personal i comunitari. Sense l’Eucaristia no tindria raó de ser la nostra fe i el món perdria el motiu fonamental per a l’esperança; per això voldria considerar un tema sobre el qual hi ha molta confusió i que cal clarificar.

De vegades m’han dit algunes persones que troben que «la Missa és avorrida», o que «la Missa hauria de ser més divertida». Ben entesa, la primera objecció encara té fonament, però el que certament no s’aguanta és la proposta de que la Missa sigui divertida. L’època actual valora molt els aspectes, els espais i els temps lúdics de la vida, i això és bo; però de vegades també confon les idees i vol aplicar l’esquema del joc i la diversió a camps que no li pertoquen. I un d’ells és la Litúrgia de l’Església, àmbit sagrat que ens posa en relació amb la Transcendència divina. Encara que, de petits, alguns havíem jugat «a dir missa», i fins i tot ho fèiem amb devoció, ja que el joc és per als infants una imitació del món dels adults, no podem pretendre convertir la Missa en un joc d’infants. Hi ha moltes altres dimensions de la vida que els nens imiten jugant i no per això els adults les convertim en joc.

Per altra banda, el verb «divertir» vol dir originàriament divagar, sortir del camí, desviar-se, «dispersar-se». I aquest no és, lògicament, el sentit de l’Eucaristia, que no ens demana pas que ens desviem del camí de la vida i que deixem de costat la realitat de la nostra existència mentre som a la celebració, sinó tot el contrari, ens demana que integrem fe i vida. Tampoc no ens podem desviar del sentit del que estem realitzant, que és fer present l’obra salvadora del Crist que es lliura a Ell mateix per a la nostra vida. El Crist no va dir als deixebles la nit abans de la seva Passió: «Feu això, que serà molt divertit», sinó «Feu això que és el meu memorial». La finalitat de la Missa no és divertir-nos, sinó posar-nos en comunió amb Déu a través de l’obra del Crist, alimentar la nostra pregària, la vida espiritual i la fraternitat entre els germans. El sacerdot no és tampoc un «showman», sinó un home de Déu al costat dels seus germans. Si algú busca diversió a la Missa, quedarà decepcionat; li aconsello en tot cas que vagi a buscar-la a un altre lloc, com és ara el teatre, el cinema, el circ o la discoteca, que sí tenen la finalitat de divertir.

Un altra cosa és fruir de la Missa i en la Missa, gaudir de la celebració. L’Eucaristia té aquesta dimensió de fruició i de gaudi, que no és sinònima de diversió, sinó que apunta a quelcom més profund. Naturalment que, encara que no ens divertim a la Missa, sí que podem i hem de fruir-hi. Perquè «fruir» vol dir «treure fruit»; i a la Missa Déu ens dóna els fruits de la salvació. També hi hem de gaudir i alegrar-nos, perquè Jesucrist ha vingut a portar-nos la Bona Notícia. Evidentment, la base per al gaudi i la fruició de l’Eucaristia està en en do de Déu i en les disposicions que hom tingui per a rebre’l; en aquest sentit ens ajudarà molt la lectura de 1 Corintis 11,17-34, el primer text de la Bíblia que es va escriure sobre la Santa Cena del Senyor, en el qual l’Apòstol Sant Pau dóna uns criteris vàlids per a totes les èpoques.