Logo

Escrits de Maria Immaculada

Maria Immaculada

VirgenMaría

La celebració de la Concepció Immaculada de la Verge Maria es relaciona profundament amb el sentit de l’Advent, perquè la Mare de Déu és la gran figura de l’esperança. Ningú com ella va esperar amb tanta intensitat la vinguda del Salvador.

Per preparar una estança digna per al seu Fill, Déu va beneir i santificar aquella humil serventa seva des del mateix instant de la concepció, salvant-la des del bon començament –en previsió dels mèrits del Crist– de la màcula del pecat original. Sense distingir-se externament de les dones del seu poble i de la seva època, Maria és l’obra mestra de la gràcia divina.

La vida de Maria va estar adornada per moltes virtuts: humilitat, confiança en Déu, rectitud d’intenció i disponibilitat per fer la voluntat de Déu. Però ara en vull destacar especialment una: la puresa, que ella visqué al llarg de la seva vida de tal forma que es transformà en un espill de la puresa infinita de Déu.

Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu

ens diu Jesús a les Benaurances; la puresa ens apropa i ens fa semblants a Déu, i solament aquells que tenen un cor net i uns ulls purs el podran veure.

Per a molts, avui dia, se’ls fa difícil creure en la virginitat de la Mare de Déu. No és gens estrany, perquè l’ambient que ens envolta –tan carregat de sensualitat– ha fet problemàtic creure fins i tot en el sentit de la puresa i en el valor de la castedat. ¿No és veritat que des dels mitjans de comunicació social tot sovint es ridiculitza la puresa i es considera la guarda de la castedat com una actitud pròpia de persones timorates, beneites o reprimides i retrògrades? ¿No és cert que tot sovint es banalitza la paraula “amor” i el seu significat es redueix només a la satisfacció egoista dels desigs carnals? ¿Què pot entendre, doncs, una persona que pensi així? ¿Com podrà apreciar l’excel·lent valor de la puresa de Maria i de la netedat de cor de tots aquells que han volgut seguir el camí iniciat pel Crist, reflex de la infinita puresa de Déu? Cal, per tant sortir d’un mateix i iniciar el camí de la conversió.

En el pla redemptor de Déu, Maria és el model de la nova humanitat salvada per Jesucrist i per això Ell va voler que la salvació atengués en ella des del primer instant de la seva vida. El que ella fou des de la seva concepció, ho som nosaltres amb el baptisme. En contemplar l’ésser humà, amb tota la seva grandesa, com a imatge de Déu, podrem comprendre que tot pecat i per això també qualsevol pecat contra la puresa, és un atac contra la semblança divina que el Senyor ha posat en cadascú de nosaltres, una profanació i una injúria contra la dignitat de la naturalesa humana, que és Temple on habita l’Esperit Sant. Però la puresa, per a ser autèntica, ha de fer-nos descobrir la nostra pobresa humana i fer-nos disponibles a la voluntat de Déu; ha de venir acompanyada d’altres virtuts com les que adornaren la vida de la Verge Maria. Invoquem avui i sempre la Santa Mare de Déu i demanem-li que uneixi la seva pregària a la nostra per tal que la gràcia de Jesucrist no deixi mai d’actuar en nosaltres.

Amb vostre nom comença nostra història

Montserrat

 La presència de la Mare de Déu de Montserrat en el seu santuari està molt vinculada a la formació i el desenvolupament històric de Catalunya, d’aquí que Mn. Cinto Verdaguer pogués dir amb tota raó en una de les estrofes del Virolai: «Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí». Certament, Catalunya no seria el que és sense la presència de la Mare de Déu i el seu patrocini sobre el nostre poble. Com a cristians, tenim la gran responsabilitat de ser sal i llum, testimonis de l’Evangeli enmig d’una societat que ha estat configurada per la fe cristiana.

Escric aquesta reflexió amb motiu del 107è Pelegrinatge de Rubí a Montserrat, que fem el primer cap de setmana de maig. En instituir la romeria, el Beat Josep Guardiet va tenir el bon encert de situar-la entre la festa de la Mare de Déu de Montserrat i l’inici del mes de maig, dedicat tradicionalment per la pietat popular a la Verge Maria. Ple d’amor a la Mare de Déu, el Dr. Guardiet va demanar sempre la seva protecció i va voler que la Mare del Salvador emparés la parròquia de Sant Pere de Rubí, que nostre Senyor li havia encomanat. Avui fem extensiu aquest empar a totes les parròquies de Rubí, que han nascut de Sant Pere com a parròquia mare.

La romeria d’enguany es fa ressò de de la donació per part de Jesús de Maria, la seva Mare, com a Mare nostra: «Fill, aquí tens la teva mare», aquestes paraules foren adreçades per Jesús al deixeble estimat i, a través d’ell, són també adreçades a cadascun de nosaltres. Ens diu l’Evangeli de Sant Joan que, des d’aquell moment el deixeble va rebre Maria a casa seva; i això és el que nosaltres també hem de fer, rebre la Mare de Déu com a Mare nostra. Com a deixebles de Jesucrist, rebem una doble vocació: ser fills de Maria, que mare dels creients i de l’Església, i ser membres d’aquesta Església que, com a mare, ens ha fet néixer a la fe. Maria ens és donada com la mare que ha après en el seu propi dolor a acollir i a consolar el dolor dels qui l’invoquen, dels qui saben que la bona mare acull sempre els fills, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin; el seu consol és donar-nos a conèixer el Fill que ella mateixa va portar al món perquè fos font de vida i d’esperança per a nosaltres; així no només rebem la mare com a fills seus, sinó que en ella esdevenim germans de Jesús i, en Ell, hereus del Pare del cel i de la vida que Ell ens ha preparat.

Els romeus que han pujat a Montserrat, els qui no heu pogut pujar i els qui, per estar amb la romeria i alhora no descurar-vos a vosaltres en l’atenció pastoral, pugem i baixem de la Muntanya santa de Montserrat, som una sola comunitat que es fa present als peus de la Mare de Déu patrona de Catalunya, a qui ens encomanem amb tota devoció, demanant que un dia puguem arribar a assolir les promeses de Jesucrist, i a qui presentem els nostres treballs, projectes i il·lusions perquè els ofereixi a Déu que ens estima i ens salva.