Logo

Escrits de Maria Immaculada

Santa Maria de l’Esperança

esperanza

Advent és temps d’esperança. Enmig del nostre món convuls, els cristians esperem l’arribada del Salvador i creiem que l’Evangeli que Ell va anunciar és el que dóna ple sentit a la història i a la vida humana; per aquestes i altres raons, els deixebles del Crist som portadors de l’esperança que il·lumina el món. I ningú com la Benaurada Verge Maria ha viscut amb més intensitat l’esperança de l’Advent.

Des del moment que l’àngel li va anunciar el naixement del Fill de Déu a les seves entranyes, Maria va viure un Advent personal de nou mesos emmarcat en la llarga expectació que vivia el poble d’Israel des de feia uns segles. El dia 17 de desembre marca un punt d’inflexió en el ritme de l’Advent: els primers dies, la litúrgia i l’espiritualitat ens ajuden a centrar l’atenció en la vinguda definitiva del Senyor, quan vindrà gloriós per posar fi i judicar la història; a partir del 17 de desembre, fins a la vigília de Nadal, l’atenció se centra en el naixement històric de Jesucrist a Betlem, en la nostra condició humana; es tracta, per tant, d’una preparació immediata al Nadal. En arribar aquestes dates, m’agrada llegir i meditar els episodis de l’Evangeli que fan referència a l’anunci de la vinguda del Messies, i que proposo a la vostra consideració:

Mateu 1,1-17. La genealogia de Jesús.

Mateu 1,18-25. L’anunci a Josep.

Lluc 1,5-25. L’anunci del naixement de Joan Baptista a Zacaries.

Lluc 1,26-38. L’anunci del naixement de Jesús a Maria.

Lluc 1,39-45. La visitació de Maria a Elisabet.

Lluc 1,46-56. El Cant de Maria, conegut com a “Magnificat”.

Lluc 1,57-66. El naixement i la circumcisió de Joan Baptista.

Lluc 1,67-79. El Cant de Zacaries, conegut com a “Benedictus”.

Podem llegir també les profecies de l’Antic Testament referents al naixement i la vinguda del Salvador, especialment les que apareixen al llibre del profeta Isaïes:

Isaïes 7,10-17. La profecia de l’Emmanuel.

Isaïes 11,1-10. La profecia del descendent de David.

Igualment són plenes d’unció i útils per a la nostra pregària la meditació de les antífones del Càntic de Maria que l’Església canta en les Vespres d’aquests dies i que ens parlen de l’expectació de la Santíssima Verge davant la proximitat del naixement de Crist. Són conegudes com “les antífones de la O”, perquè totes comencen per aquesta lletra, indicant l’exclamació de Maria en la proximitat del part; d’aquí prové l’expressió popular de “Maria de la O”. Per a la vostra utilitat us les transcric tot seguit, desitjant-vos una bona i santa preparació per al Nadal:

Dia 17: Oh Saviesa de l’Altíssim, que abasteu totes les coses i les disposeu vigorosament i amb bondat, veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Dia 18: Oh Senyor, cap de la casa d’Israel, que us apareguéreu a Moisès en la bardissa flamejant i li donàreu la Llei al Sinaí, veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.

Dia 19: Oh rebrot de Jesè, que us alceu com a bandera dels pobles, davant vostre els reis emmudiran i les nacions pregaran; veniu a alliberar-nos, no trigueu més.

Dia 20: Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel: si obriu, ningú no tancarà; si tanqueu, ningú no pot obrir; veniu, traieu de la presó els encadenats que viuen a la fosca i a les ombres de la mort.

Dia 21: Oh Orient, esplendor de la llum eterna i sol de justícia, veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenebrós.

Dia 22: Oh Rei i Desitjat de les nacions, pedra angular que de dos pobles n’heu fet un, veniu a salvar l’home que vàreu formar del fang.

Dia 23: Oh Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació de les nacions, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostre.

Maria Immaculada

VirgenMaría

La celebració de la Concepció Immaculada de la Verge Maria es relaciona profundament amb el sentit de l’Advent, perquè la Mare de Déu és la gran figura de l’esperança. Ningú com ella va esperar amb tanta intensitat la vinguda del Salvador.

Per preparar una estança digna per al seu Fill, Déu va beneir i santificar aquella humil serventa seva des del mateix instant de la concepció, salvant-la des del bon començament –en previsió dels mèrits del Crist– de la màcula del pecat original. Sense distingir-se externament de les dones del seu poble i de la seva època, Maria és l’obra mestra de la gràcia divina.

La vida de Maria va estar adornada per moltes virtuts: humilitat, confiança en Déu, rectitud d’intenció i disponibilitat per fer la voluntat de Déu. Però ara en vull destacar especialment una: la puresa, que ella visqué al llarg de la seva vida de tal forma que es transformà en un espill de la puresa infinita de Déu.

Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu

ens diu Jesús a les Benaurances; la puresa ens apropa i ens fa semblants a Déu, i solament aquells que tenen un cor net i uns ulls purs el podran veure.

Per a molts, avui dia, se’ls fa difícil creure en la virginitat de la Mare de Déu. No és gens estrany, perquè l’ambient que ens envolta –tan carregat de sensualitat– ha fet problemàtic creure fins i tot en el sentit de la puresa i en el valor de la castedat. ¿No és veritat que des dels mitjans de comunicació social tot sovint es ridiculitza la puresa i es considera la guarda de la castedat com una actitud pròpia de persones timorates, beneites o reprimides i retrògrades? ¿No és cert que tot sovint es banalitza la paraula “amor” i el seu significat es redueix només a la satisfacció egoista dels desigs carnals? ¿Què pot entendre, doncs, una persona que pensi així? ¿Com podrà apreciar l’excel·lent valor de la puresa de Maria i de la netedat de cor de tots aquells que han volgut seguir el camí iniciat pel Crist, reflex de la infinita puresa de Déu? Cal, per tant sortir d’un mateix i iniciar el camí de la conversió.

En el pla redemptor de Déu, Maria és el model de la nova humanitat salvada per Jesucrist i per això Ell va voler que la salvació atengués en ella des del primer instant de la seva vida. El que ella fou des de la seva concepció, ho som nosaltres amb el baptisme. En contemplar l’ésser humà, amb tota la seva grandesa, com a imatge de Déu, podrem comprendre que tot pecat i per això també qualsevol pecat contra la puresa, és un atac contra la semblança divina que el Senyor ha posat en cadascú de nosaltres, una profanació i una injúria contra la dignitat de la naturalesa humana, que és Temple on habita l’Esperit Sant. Però la puresa, per a ser autèntica, ha de fer-nos descobrir la nostra pobresa humana i fer-nos disponibles a la voluntat de Déu; ha de venir acompanyada d’altres virtuts com les que adornaren la vida de la Verge Maria. Invoquem avui i sempre la Santa Mare de Déu i demanem-li que uneixi la seva pregària a la nostra per tal que la gràcia de Jesucrist no deixi mai d’actuar en nosaltres.