Logo

Escrits de Maria Immaculada

Amb vostre nom comença nostra història

Montserrat

 La presència de la Mare de Déu de Montserrat en el seu santuari està molt vinculada a la formació i el desenvolupament històric de Catalunya, d’aquí que Mn. Cinto Verdaguer pogués dir amb tota raó en una de les estrofes del Virolai: «Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí». Certament, Catalunya no seria el que és sense la presència de la Mare de Déu i el seu patrocini sobre el nostre poble. Com a cristians, tenim la gran responsabilitat de ser sal i llum, testimonis de l’Evangeli enmig d’una societat que ha estat configurada per la fe cristiana.

Escric aquesta reflexió amb motiu del 107è Pelegrinatge de Rubí a Montserrat, que fem el primer cap de setmana de maig. En instituir la romeria, el Beat Josep Guardiet va tenir el bon encert de situar-la entre la festa de la Mare de Déu de Montserrat i l’inici del mes de maig, dedicat tradicionalment per la pietat popular a la Verge Maria. Ple d’amor a la Mare de Déu, el Dr. Guardiet va demanar sempre la seva protecció i va voler que la Mare del Salvador emparés la parròquia de Sant Pere de Rubí, que nostre Senyor li havia encomanat. Avui fem extensiu aquest empar a totes les parròquies de Rubí, que han nascut de Sant Pere com a parròquia mare.

La romeria d’enguany es fa ressò de de la donació per part de Jesús de Maria, la seva Mare, com a Mare nostra: «Fill, aquí tens la teva mare», aquestes paraules foren adreçades per Jesús al deixeble estimat i, a través d’ell, són també adreçades a cadascun de nosaltres. Ens diu l’Evangeli de Sant Joan que, des d’aquell moment el deixeble va rebre Maria a casa seva; i això és el que nosaltres també hem de fer, rebre la Mare de Déu com a Mare nostra. Com a deixebles de Jesucrist, rebem una doble vocació: ser fills de Maria, que mare dels creients i de l’Església, i ser membres d’aquesta Església que, com a mare, ens ha fet néixer a la fe. Maria ens és donada com la mare que ha après en el seu propi dolor a acollir i a consolar el dolor dels qui l’invoquen, dels qui saben que la bona mare acull sempre els fills, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin; el seu consol és donar-nos a conèixer el Fill que ella mateixa va portar al món perquè fos font de vida i d’esperança per a nosaltres; així no només rebem la mare com a fills seus, sinó que en ella esdevenim germans de Jesús i, en Ell, hereus del Pare del cel i de la vida que Ell ens ha preparat.

Els romeus que han pujat a Montserrat, els qui no heu pogut pujar i els qui, per estar amb la romeria i alhora no descurar-vos a vosaltres en l’atenció pastoral, pugem i baixem de la Muntanya santa de Montserrat, som una sola comunitat que es fa present als peus de la Mare de Déu patrona de Catalunya, a qui ens encomanem amb tota devoció, demanant que un dia puguem arribar a assolir les promeses de Jesucrist, i a qui presentem els nostres treballs, projectes i il·lusions perquè els ofereixi a Déu que ens estima i ens salva.

Immaculada

En entrar a l’església m’agrada mirar la imatge de Maria Immaculada. L’escultura que representa la Santíssima Verge  trepitjant la serp enemiga de la humanitat, és present a la majoria dels nostres temples. A la capella del Seminari de Barcelona, on ens hem preparat tants sacerdots, la imatge de la Immaculada Concepció ocupa el centre de l’absis de l’altar major. La llegenda que flanqueja la sagrada imatge diu així:

Tota pulchra es Maria, et macula originalis non est in te (Maria, sou del tot formosa i en vós no hi ha taca de pecat original).

La Immaculada Verge Maria és la patrona d’Europa, que ha pres com a símbol la bandera de les dotze estrelles en forma de corona sobre fons blau, d’acord amb la visió d’Ap. 12,1.

Maria, sou del tot formosa i en vós no hi ha taca de pecat original. En virtut de l’elecció divina, que va fer de Maria la mare del Verb de Déu fet home, la Santíssima Verge fou preservada de la taca original. No es tracta tant d’un privilegi que sostragués Maria de la condició humana com d’una anticipació de l’obra salvadora de Jesucrist, que en Maria es va convertir en prevenció. Maria va ser redimida del pecat original perquè en va ser alliberada anticipadament en previsió dels mèrits del seu Fill, perquè fos així una digna morada de Déu, el qual es va dignar a prendre la nostra naturalesa mortal, per realitzar l’obra de la redempció.

Maria, sou del tot formosa i en vós no hi ha taca de pecat original. Quan venim a aquest món, naixem condicionats pel pes del mal i del pecat que hi graviten: així queda expressat en el salm 51, un bell càntic penitencial: “Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador” (v. 7). Però,

Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú del qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn. 3,16).

En el Baptisme som netejats de pecat i incorporats a Crist mort i ressuscitat; per això, el Baptisme és el nou naixement a la vida de la gràcia, la nostra personal “concepció immaculada” com a fills de Déu, regenerats i santificats pel Crist. El do que va rebre Maria en la seva concepció l’hem rebut nosaltres en el Baptisme, i així podem viure una vida nova, marcada per la puresa i la santedat, tal com diu l’apòstol Sant Pau als cristians de Corint:

Crist, el nostre Anyell pasqual, ha estat immolat. Per això celebrem la Pasqua, vivint no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. (Co. 5, 7-8).

Maria Immaculada és estímul i exemple per a tots els cristians, ningú com ella ha viscut mai amb més intensitat la benaurança que felicita els nets de cor:

Feliços els nets de cor: ells veuran a Déu. (Mt. 5, 8)

així hem de ser els cristians, vivint sempre en l’esperança de l’arribada del Senyor, a qui desitgem veure cara a cara.