Logo

… Mirant cap a enrere vols viure la Setmana Santa?

No oblidis les paraules de Jesús:

Ningú que posa a la mà en l’arada i mira cap enrere és apte per al Regne

I…
… mirar enrere és dir: “Bé, la propera vegada…” Això és el cristianisme burgès i solament darrera del compliment.
… mirar enrere és no respondre quan Déu crida. Això és fer-te el sord i donar llargues a la gran oportunitat de la teva vida.
… mirar enrere és fer el bé a mig fer. Això és el cristianisme matusser i que depèn del teu estat d’ànim.
… mirar enrere és ser bona persona davant d’alguns però no davant de tots. Això és no haver entès que Déu és Pare de tots.
… mirar enrere és no voler donar més quan saps que pots fer-ho. Això és pecat d’omissió.
… mirar enrere és pensar que Jesús no et por fer feliç. Això és no ser creient encara que siguis molt religiós.
… mirar enrere és pensar és dir: “Demà, demà…”. Això és no entendre que potser demà no tinguis l’oportunitat de seguir-lo.
… mirar enrere és acontentar-te amb viure la fe de mínims. Això és el cristianisme teòric i de sagristia que no es creïble per a ningú.
… mirar enrere és abandonar coses fonamentals per a la teva fe. Això és no conèixer que sense l’esperança ni l’amor no ets seguidor de Crist.
… mirar enrere és oblidar que el teu horitzó està endavant. Això és no ser capaç de renunciar al materialisme com el jove ric de l’Evangeli.
… mirar enrere és no estimar per por de sofrir. Això és no saber estimar, perquè l’estimar, més tard o més d’hora fa sofrir.
… mirar enrere és ser covard per donar la cara per Crist. Això és en el fons negar-li com Pere, encara que resis molt.
… mirar enrere és dir amb la teva vida: Hosanna i al mateix temps crucifica’l. Això és posar una vela a Déu i una altra al diable.
… mirar enrere és rentar-se les mans per quedar bé amb tots. Això és convertir-te en un altre Pilat.
Decideix-te a mirar cap endavant i veuràs que:
El que espatlla les teves ales, no és xocar amb el cel… sinó carregar amb tot el que portes de la terra…
El que falta en l’amor que dónes, no és la teva deficiència… sinó que encara no has sabut donar-te tu…
El que t’està deteriorant, no és el mal en si… sinó la falta de Fe i coratge, per superar aquest mal…
El que fa que et faltin les flors a la teva vida, no és la mala terra, sinó les llavors mal sembrades…
L’estret del teu camí, no és la falta d’espai… sinó els molts trams que has deixat sense conrear per falta d’amor…
El malgastat en la teva vida, no és la falta de temps… és l’abandó de la voluntat de Déu i fer la teva.
El que et falta per a la teva realització, no és l’absència d’oportunitats… és indolència per aprofitar les que se’t presenten…
El que t’omple de buit, no és el desproveït de la vida… sinó l’absència de Déu, perquè ho has substituit pel mundà!
Tant de bó:
Que la teva sembra sigui arbre… en el qual algú s’aculli.
Que el teu llevat sigui ferment… perquè algú creixi.
Que la teva trepitjada sigui camí… perquè algú segueixi el camí de Crist.
Que la teva fe es faci obres… perquè Crist sigui creïble.
Que les teves ales emprenguin el vol… per adquirir el que et falta: mirar sempre cap a endavant!