Logo

Escrits de Nadal

Entrem a la tenda de Déu

Sagrada Familia

El poble que caminava en les tenebres va veure una llum gran (Is 9, 1).

Tots els anys escoltem aquestes paraules del profeta Isaïes, en el context suggestiu de la commemoració litúrgica del naixement de Crist. Cada any adquireixen un nou sabor i fan reviure el clima d’expectació i d’esperança, d’estupor i de goig, que són típics del Nadal. Al poble oprimit i que pateix, que caminava en tenebres, se li va aparèixer “una gran llum”. Sí, una llum veritablement “gran”, perquè la que irradia de la humilitat del pessebre és la llum de la nova creació. Si la primera creació va començar amb la llum (cf. Gn 1, 3), molt més resplendent i “gran” és la llum que dóna començament a la nova creació: és Déu mateix fet home! El Nadal és esdeveniment de llum, és la festa de la llum: en el Nen de Betlem, la llum originària torna a resplendir en el cel de la humanitat i buida els núvols del pecat.” (Juan Pablo II). Aquest és el sentit de les paraules del profeta Isaïes: la llum omple cada racó i la pau s’alçarà triomfant i serena. La llum és una llum gran, la pau és total; tot això suposa un nou horitzó d’esperança per l’home, ja que sentim por a la veritat i a la llum, experimentem la tristesa de l’egoisme i de l’aïllament: Crist, que és llum, ha arribat, i amb Ell el temor ha passat, perquè s’acosta a nosaltres humil, i ens l’ofereix una dona, una autentica mare. Llum i pau constitueixen el títol de la profecia d’Isaïes que escoltem en la Missa del Gall tots els anys, però, què han de significar per a nosaltres la llum i la pau, com es concreten en la nostra vida? Molt senzill: Jesús. El Nen que ha nascut ha vingut per estar entre nosaltres, i per portar el poder i el perdó de Déu. Per tant, el Nen Jesús posat al llit a la falda de María, sota la cova del portal de Betlem ens assegura que la veritable llum i l’autèntica pau ens l’ha portada un nen petit, algú humil i aparentment fràgil.

La gràcia que ha aparegut al món és Jesús, nascut de María Verge, Déu i home veritable. Ha vingut a la nostra història, ha compartit el nostre camí. Ha vingut per lliurar-nos de les tenebres i donar-nos la llum. En Ell ha aparegut la gràcia, la misericòrdia, la tendresa del Pare: Jesús és l’Amor fet carn. No és solament un mestre de saviesa, no és un ideal al que tendim i del que ens sabem per força distants, és el sentit de la vida i de la història que ha posat la seva tenda entre nosaltres. (Papa Francesc).

I si la pau i la llum desborden avui en les nostres famílies, doncs ens ha estat donat un nen, un ésser petit i necessitat de la nostra cura, l’anunci del naixement de Crist és el crit silenciós que vol sortir pels nostres llavis. Déu ha construït la seva tenda entre nosaltres: aquesta és la consigna d’un nou camí, d’un descobriment que transforma les nostres vides, ja que podem escoltar el murmuri de Déu.

Jesús va néixer en un context molt determinat que Lluc ens detalla a l’Evangeli. Per ventura això no ens fa pensar en el nostre present, en el nostre context? Són molts els perills que avui aguaiten al petit nen que és el gran Rei, però finalment Jesús, Josep i Maria s’obren pas pel camí de la humilitat i arriben fins a nosaltres. Què nosaltres puguem enfrontar-nos als Herodes d’avui amb la humilitat dels valents i amb el risc de no tenir res a perdre, doncs Déu ho va perdre tot per nosaltres.

Ell serà la nostra pau

resizeimag

En aquest diumenge IV d’Advent sentim ja molt propera la gran festa del Nadal. La Paraula de Déu d’aquest diumenge ens parla de la pau que porta el Messies, i ens mostra l’alegria de Maria i d’Isabel.

Llegim en el profeta Miquees que el mateix Messies serà la nostra pau, doncs Ell es farà fort segons la força i la glòria del Senyor Déu (cf. Mi 5, 3-4). El mateix Jesús és la nostra pau, només en Ell es compleixen els designis de pau de Déu, i els anhels més profunds de l’home (la pau de Crist en el regne de Crist, papa Pius XI). Així que veiem com la pau que Déu conquesta i ens regala no s’aconsegueix pel poder ni pels pactes, sinó que s’imposa en els cors per la força i la glòria del Senyor. És a dir, que només en la trobada humil amb Jesús en el pessebre (i en la creu) podrem fer-nos forts, créixer i canviar, caminar i conèixer Déu. Jesús ens està atraient a aquesta trobada mística i decisiva, doncs l’Advent suposa per a l’Església com els murmuris de Crist que ens constreny a l’oració i al goig de parlar amb l’estimat. Volem preservar en aquests dies el silenci interior que hem après en aquest temps, i aconseguir així l’anhelada abraçada amb el Salvador a l’humil portal. El misteri se’ns mostra, obert de bat a bat, però alhora les paraules de Déu es tornen mudes i el nen amb prou feines plora. Busquem la pau que se’ns promet des de Betlem, des del racó de la nostra existència, i així serem confortats i enfortits per la victòria des de la creu del Senyor.

Vessa, Senyor, la teva gràcia sobre nosaltres, que hem conegut per l’anunci de l’àngel l’encarnació del teu Fill, perquè arribem, per la seva passió i la seva creu, a la glòria de la resurrecció. (Oració col·lecta d’aquest diumenge).

Hem conegut el misteri per Maria i per l’Àngel Gabriel, així que estem cridats a rebre de Jesús la misericòrdia i la pau que el món no pot aconseguir per la seva creu i resurrecció.

Llegim en l’evangeli:

Quan Isabel va sentir la salutació de Maria, va saltar la criatura en el seu ventre. Es va omplir Isabel de l’Esperit Sant i va dir a plens pulmons: Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! Qui sóc jo perquè em visiti la mare del meu Senyor? Quan la teva salutació va arribar a les meves oïdes, la criatura va saltar d’alegria en el meu ventre. Joiosa tu que has cregut, perquè el que t’ha dit el Senyor es complirà. (Lc 1, 40-45).

L’alegria de Maria i d’Isabel sembla contagiosa, sembla espontània i veritable. Nosaltres ens disposem per rebre aquest do, el de l’alegria al poder trobar-nos no només amb el Messies, sinó amb aquella que ha cregut, que és joiosa tota ella. Maria proclama la grandesa del Senyor, i en el silenci de Betlem escoltem les paraules de Déu pels seus llavis. En ella habita la veritable alegria de qui s’ha descobert pobra, de qui ha sabut reconèixer amb humilitat les meravelles que Déu fa en els cors. Maria surt de la seva comoditat i va a trobar a la seva parent necessitada; en el servei als pobres troba ella com un nou temple, un lloc sant en el qual es veu mirada per Déu i això omple l’univers. Nosaltres volem humiliar-nos per exaltar a Déu i descobrir de nou la veritat revelada per Crist: hi ha més alegria en donar que en rebre.