¿No fa gràcia veure com 50 € semblen una gran quantitat quan els donem a l’Església i tan poca cosa quan anem de compres?

¿No fa gràcia veure com una hora és tan llarga quan donem culte a Déu en l’Església o quan preguem a casa, però és tan curta quan anem a veure un partit de futbol?

¿No fa gràcia veure que no trobem paraules per pregar, però que ens surten tan fàcilment quan ens posem a parlar amb un amic?

¿No fa gràcia que ens vingui son en llegir un capítol de la Bíblia mentre que ens resulta fàcil llegir cent pàgines de l’última novel·la de moda?

¿No fa gràcia veure com busquem sempre els primers seients en la majoria dels esdeveniments i espectacles als quals hi assistim, mentre que quan anem a l’església sempre ens quedem enrere?

¿No fa gràcia veure com demanem que ens avisin amb una anticipació de dues o tres setmanes per anotar-nos un compromís en l’església, mentre que per altres esdeveniment, especialment si són per a la nostra diversió, estem sempre disponibles?

¿No fa gràcia que ens creguem sense més ni menys el que diuen els diaris i en canvi qüestionem el que diu la Bíblia?

¿No fa gràcia com tothom vol salvar-se sense necessitat de creure, di i fer res per aconseguir-ho?

¿No fa gràcia veure com enviem milers de bromes per e-mail, twitter, facebook o whatsapp que es propaguen com un incendi, i en canvi quan rebem missatges sobre Déu, no els enviem pràcticament a ningú o seleccionem molt bé la llista de destinataris?

¿No fa gràcia (i ja ho estàs pensant) que quan tornis a llegir aquest escrit, no el comentaràs gairebé amb ningú ni se t’acudirà copiar-ho per difondre’l a les xarxes socials perquè penses que la major part de les persones del teu voltant ja no creu en res?

¿No fa gràcia? ¡No, no fa gens ni mica de gràcia! Més aviat fa tristesa, perquè estem molt lluny i ens cal atansar-nos més a Déu. Ell és la font de la nostra existència, és el nostre Salvador. Ell ens sosté cada dia. Sense Ell no som res, però amb Ell ho aconseguim tot… en l’abundància o en l’escassetat. “Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort” (Fil 4,13). Aleshores hom ha llançat ja el repte: si estimes Déu i no et fa vergonya de reconèixer totes les coses meravelloses que Ell ha fet per tu, llavors estima Déu i els altres generosament. Que les teves paraules i les teves obres parlin de Déu a les persones del teu voltant, encara que no siguin cristianes. Pensa que potser molta gent no llegirà la Bíblia agafant amb les mans els llibres de la Sagrada Escriptura, però que al menys la pugui llegir en la teva manera d’ésser i de viure.

no replies

Leave your comment