Logo

Escrits de Pasqua

Ha Ressuscitat El Crist Senyor Nostre, ¡Al·Leluia!

resucitado

La Setmana Santa ha estat una experiència plena d’intensitat i de gràcia. Hem acompanyat Jesucrist en la seva entrada triomfal a Jerusalem el diumenge de Rams. Hem estat amb Ell al Cenacle rebent el seu Cos i la seva Sang com aliments de vida eterna. L’hem seguit fins al Calvari i l’hem vist morir a la Creu. Hem plorat la seva mort i hem vist com el dipositaven al Sepulcre. ¿Potser hem pensat també com els primers deixebles que tot s’havia acabat? Després de tants segles, nosaltres sabem com s’ha desenvolupat la història i, segurament per això, ens costa de viure amb emoció els esdeveniments de la Pasqua. Caldria que ens féssim conscients que en aquesta història hi som implicats cadascun de nosaltres. El Crist ha donat la seva vida per tu i per mi, perquè d’esclaus del pecat com érem, passéssim a ser fills de Déu.

Les dones que anaren de bon matí al sepulcre a ungir el cos de Jesús, l’últim que esperaven era la seva resurrecció. ¿Com és que havien perdut l’esperança? ¿És que Jesús no havia predit tot el que passaria, que seria lliurat a mans de les autoritats, que l’assotarien i que el farien morir en una creu, però què al tercer dia ressuscitaria? ¿És que no havien vist com Jesús havia fet sortir Llàtzer fora de la tomba i havia tornat a la vida a la filla de Jaire i al jove de Naïm? Sí, efectivament tot això ho havien vist i sentit, ¡però les circumstàncies en què va morir Jesús eren tan diferents a les dels episodis esmentats! En aquests fets, Jesús actuava amb autoritat i manifestava la seva glòria; però a la creu, la glòria i l’autoritat havien desaparegut del tot, i el que van veure al Calvari fou un Jesús derrotat, al qual semblava que se li havien acabat tots els recursos. ¿No seria que realment Déu l’havia abandonat? La creu va ser per a elles i per als deixebles la prova de foc, en la qual semblaven haver-se cremat per sempre la fe i l’esperança, les il·lusions i les expectatives que hi havien posat… Tot hi havia finit. Tanmateix, la providència de Déu va voler que no s’acabés l’amor, per això anaven a ungir el cos de Jesús, perquè l’estimaven… Tots sabem que l’amor és capaç d’anar més enllà de la mort, i fou precisament gràcies a l’amor que Déu va fer ressuscitar en elles la fe i l’esperança, i va manifestar que, en ser Ell l’Amor infinit, té poder sobre la mort que amenaça l’ésser humà.

En arribar al sepulcre, el van veure buit: el cos de Jesús no hi era, i van rebre la gran notícia:

Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. (Mc 16,6).

Avui nosaltres hem de sentir aquest anunci amb l’emoció amb què el van escoltar aquelles dones que estimaven Jesús i que es convertiren en testimonis de la resurrecció, en missioneres de la Bona Notícia. ¡Ha ressuscitat el Crist, Senyor nostre, al·leluia! Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo. Portem aquest anunci al nostre món que tant ho necessita: li cal recuperar la fe per viure en l’esperança, només així podrem viure units compartint l’amor del Crist ressuscitat.

Crist ha ressucitat i nosaltres amb ell

noestabaenelsepulcro

La celebració del misteri pasqual és al centre de la fe i de la vida de l’Església. La resurrecció de Crist no és només la seva victòria sobre el pecat i la mort. És la manifestació de la divina economia de la Trinitat: l’amor infinit i omnipotent del Pare, la divinitat del Fill, el poder vivificant de l’Esperit Sant.

Tota la història de la salvació té el seu centre i el seu cimal en la Resurrecció de Jesús. Cap a ella tendeix la creació sencera, les meravelles realitzades per Déu en l’Antic Testament, i de manera especial la Pasqua d’Israel, profecia de la Pasqua del Crist, del seu pas de la mort a la vida.

Tota la vida de Jesús, les seves paraules i els seus miracles es van precipitant cap a la resurrecció al tercer dia, tantes vegades anunciada com a coronament de la seva passió per part de Jesús, va precipitant tota la seva vida, les seves paraules, els seus miracles, els seus ensenyaments. Fins als últims moments, quan Crist demostra amb les seves paraules i amb els seus gestos que està a punt de passar d’aquest món al Pare. En efecte, Ell ha vingut del Pare i al Pare se’n va, i per això la seva vida és una Pasqua, un pas; però en aquest èxode, més gloriós que el pas del Mar Roig, Jesús arrossega la seva pròpia humanitat, assumida de la Verge Mare, fent-la passar pel misteri de la passió i de la mort, perquè quedi per sempre segellada per l’amor sacrificial en la seva carn que porta les marques de la seva passió gloriosa.

A partir de la Resurrecció es comprèn tot el sentit de la història de l’Antic i del Nou Testament, la gràcia de la Pentecosta amb la qual del cos gloriós de Crist es desprenen les flames de l’Esperit Sant, perquè l’Església visqui sempre en contacte amb aquest misteri que roman per sempre i que atreu cap a ell totes les coses, tot anunciant ja el seu retorn final en la glòria i la Pasqua de l’univers.

La Pasqua del Senyor és la font i l’arrel de l’Any litúrgic. Una Pasqua setmanal, celebrada per l’Església apostòlica i anomenada ja des d’antic, com diu l’Apocalipsi (Ap 1,10) “Dia del Senyor” o “Dia senyorial.” I una Pasqua anual celebrada per les primeres generacions cristianes, almenys a partir del segle II, com un memorial conjunt de la Mort i de la Resurrecció del Senyor, que són les dues cares d’una mateixa medalla.

Al voltant d’aquesta celebració anual neix la seva prolongació de cinquanta dies, fins a la Pentecosta, i apareix el temps de la seva preparació amb el temps de Quaresma. La llum de la Pasqua il·luminarà el misteri de la manifestació de Jesús en el seu naixement i la seva Epifania. El misteri del Crucificat-Ressuscitat donarà sentit al martiri i al culte de els màrtirs. Des de les fórmules primitives de la confessió de la fe, que trobem ja a les Cartes de Sant Pau i més tard en el Símbol apostòlic i en la professió de fe baptismal, creure en Crist, mort i ressuscitat, adherir-nos a Ell per la fe i el baptisme, és la condició i la garantia de la comunió amb el Senyor i de la nova vida en Crist i en l’Esperit. El cristià no només creu en Jesús sinó que viu de la seva mateixa vida divina i immortal.