Logo

Escrits de Pau interior

Us dono la meva pau, us deixo la meva pau

ribera_elsalvador_bl

L’àngel em va transportar en èxtasi a una muntanya altíssima, i em va ensenyar la ciutat santa, Jerusalem, que baixava del cel, enviada per Déu, portant la glòria de Déu. Brillava com una pedra preciosa, com a jaspi translúcid. (Ap 21, 10-11).

La resurrecció del Senyor ens avança ja els temps finals, la plenitud de l’amor al qual estem cridats. Per això l’Església ens proposa aquest passatge del llibre de l’Apocalipsi, en el qual ens reconeixem com a habitants de la Jerusalem del cel (doncs el Pare i el Fill habiten en nosaltres). És veritat que encara habitem una ciutat plena d’ombres i de vels, i nosaltres mateixos ens confonem amb facilitat davant els arguments del món, però un dia arribarem a ser translúcids com el jaspi, brillants com a pedres precioses col·locades amb cura a la gran ciutat de Déu. Un dia s’ha de fer realitat la promesa del Crist: Déu ho serà tot en tots.

Per tant, es podria traçar una línia a manera de separació entre transparència i opacitat, i entre pau i guerra. Es tracta de delimitar un petit mapa de la nostra vida en el qual ens puguem situar i orientar. Si Crist i el Pare habiten en nosaltres quan estimem i complim les seves paraules, llavors som transparents, reflectim la llum del Senyor, com les pedres de la nova Jerusalem. Però al mateix temps que volem quedar-nos a un costat per deixar veure a Crist, la nostra vida està plena d’opacitats i de vels que no ens deixen veure bé. Ens falta molt sovint visió de conjunt, mirar amb amor! La mentida ens confon i busquem abans l’amor dels homes que la glòria de Déu. Això enfosqueix la nostra vida i ens fa persones grises i a més molestes per qui realment ens estima. I la transparència i l’opacitat de les nostres vides estan relacionades (com potser algun ja ha vist) amb la veritable pau que ens vol donar Crist i el seu contrari, la guerra que genera la confusió i l’ànsia. Sense la llum de la veritat de Jesús les nostres vides no seran transparents ni aconseguirem mai la pau, doncs la pau sense la veritat engendra la por, la desconfiança i la pitjor de les guerres: la suspicàcia. El teòleg Hans Urs von Balthasar ho explica de forma molt clara.

En l’evangeli, que remet de nou a la seva sortida d’aquest món, ja molt propera, Jesús inculca a la seva jove Església una paraula: la pau. Es tracta expressament de la pau que prové d’Ell, que és l’única autèntica i duradora, doncs una pau com la dóna el món en general no és més que un armistici precari o fins i tot una guerra freda. Els deixebles posseeixen l’arquetip de la veritable pau en Déu mateix: el que guarda la paraula de Jesús per amor, aquest és estimat pel Pare. El Pare ve juntament amb el Fill al creient per fer estatge en ell, i l’Esperit Sant li aclareix en el seu cor tot el que Jesús ha fet i dit, tota la veritat que Jesús ha portat. Déu en la seva Trinitat és la pau veritable i indestructible. En aquesta pau els deixebles han de deixar marxar al seu estimat Senyor amb alegria, perquè no hi ha més alegria que l’amor trinitari, i aquest s’ha de desitjar a qualsevol, tot i que calgui deixar-li marxar.

Tothom veurà la salvació de Déu

san-juan-bautista

Una veu crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu els seus camins; elevin-se les valls, descendeixin les muntanyes i pujols; que el tort es redreci, l’escabrós s’iguali. I tots veuran la salvació de Déu.

Amb aquestes paraules del profeta Isaïes va començar la seva missió Joan el Baptista, el precursor, l’últim profeta. Sant Joan Baptista pren les paraules del profeta i anuncia a tots els que li escolten que ha començat un temps de preparació, un temps de gràcia per rebre definitivament al Senyor. A més l’evangeli de sant Lluc ens situa cronològicament al fill de Zacaries al voltant de l’any 27 o 28 d. C. i aquesta dada ens recorda a les nombroses inscripcions que omplen els altars de les esglésies de la Terra Santa d’Israel (hic, aquí). El lloc i el moment són importants, doncs només sobre l’home real podrà descendir la paraula de Déu, com va ocórrer amb Joan. El precursor ens porta aquests dos missatges: un temps nou de gràcia i renovació, que al seu torn es realitza aquí i ara en les nostres vides, doncs també sobre elles descendeix la paraula de Déu.

“Aquest és el significat: la Paraula de Déu és el subjecte que mou la història, inspira als profetes, prepara el camí del Messies i convoca a l’Església. Jesús mateix és la Paraula divina que es va fer carn en el si virginal de Maria: en ell Déu s’ha revelat plenament, ens ha dit i donat tot, obrint-nos els tresors de la seva veritat i de la seva misericòrdia (…). La flor més bella que ha brollat de la Paraula de Déu és la Mare de Déu. Ella és la primícia de l’Església, jardí de Déu a la terra. Però, mentre que Maria és la Immaculada —així la celebrarem demà passat—, l’Església necessita purificar-se contínuament, perquè el pecat amenaça a tots els seus membres. A l’Església es lliura sempre un combat entre el desert i el jardí, entre el pecat que fa més àrida la terra i la gràcia que la irriga perquè produeixi fruits abundants de santedat. Demanem, per tant, a la Mare del Senyor que ens ajudi en aquest temps d’Advent a “redreçar” els nostres camins, deixant-nos guiar per la Paraula de Déu.” (Benedicto XVI).

Crec que avui dia també apareix molt clar davant els nostres ulls el designi de Déu: Ell segueix enviant la seva Paraula sobre nosaltres, i en els nostres cors es dóna sempre aquesta tensió entre el desert de la nostra aridesa i el bell jardí que només Déu pot fer créixer en aquest món. L’aridesa és un terme que descriu moltes vegades les nostres vides i la de l’Església dels nostres dies. El Senyor Jesús va dir fa uns diumenges: “el cel i la terra passaran, les meves paraules no passaran”, així que és temps d’esperança i de fe en la Paraula que baixa i fecunda tot el que toca. És temps de reaccionar a la crida de Déu i de preparar una bona confessió en aquest Advent. Aquesta és una nova oportunitat de la misericòrdia de Déu que no podem deixar passar. Demanem-li al Senyor que reconeguem la seva Paraula en el nostre interior i que sapiguem veure els nostres pecats i resistències per preparar la nostra vida a l’arribada del Crist.