Logo

Per això he vingut

Vocación Mateo

En les lectures de la Paraula de Déu d’aquest diumenge, sant Pau i Crist ens parlen d’una missió que han de complir, que els assembla als dos (Cor Christi, cor Pauli). Jesús, per les seves paraules als seus deixebles i pels seus fets, ens parla del motiu de la seva vinguda a la Terra, del sentit de la seva missió com Messies:

Anem-nos a una altra part, als llogarets propers, per predicar també allà; que per això he vingut. (Mc 1, 38).

I Pau, al seu torn, ens parla dels motius profunds de la seva missió i de l’evangelització que realitza entre tots; l’Apòstol ens acaba confessant que ell mateix vol participar de les promeses de l’Evangeli i que per això es lliura a la seva difusió sense més riquesa que el que rep de la Providència:

I faig tot això per l’Evangeli, per participar jo també dels seus béns. (1 Co 9, 23).

Tots dos coneixen bé la missió que el Pare Etern els ha encomanat, i tots dos mostren en les seves vides la riquesa inigualable de l’Evangeli. I com diu sant Joan Crisòstom de Nostre Senyor sobre el perquè de la seva vinguda: “en la qual cosa manifesta el misteri de l’Encarnació i el domini de la seva divinitat, confirmant que havia vingut al món per la seva voluntat,” queda clara la divinitat de Jesús, que descobrim com a rajos de llum que despunten de la seva perfecta humanitat. Pau també és conscient que l’anunci de l’Evangeli és un encàrrec que ha rebut de Déu, i que la paga és ja el mateix anunci i les penalitats que li van aparellades.

En el fragment de la primera lectura, Job ens parla de l’home com d’un jornaler que sospira per una mica d’ombra, ens parla de l’home com d’un esclau. Hem de ser conscients avui en dia de les dificultats que comporta l’existència humana, la peregrinació de l’home per aquest món. El treball, la suor i la malaltia són realitats descrites ja en el Gènesi, quan Déu expulsa de l’Edén a Adam i Eva. Per la fe sabem i entenem que aquestes són les conseqüències del pecat original, som conscients que l’home viu com en una vall de llàgrimes i que s’inclina una maledicció sobre ell. Una realitat, la del pecat que segueix viva i creixent, que ens afecta a uns i a d’altres, i que ens fa, no germans si no enemics dels altres. Precisament aquest diumenge és el de la col·lecta a favor de Mans Unides en contra de la fam al món. Com Job ahir, nosaltres ens fem preguntes i mirem cap a dalt buscant la llum del sentit i la presència amorosa de Déu que és capaç d’aixecar els nostres cors.

És l’exemple que trobem en sant Pau i en el mateix Crist. Sobretot Nostre Senyor, que per mitjà de l’Encarnació va voler assumir tota la nostra humanitat i fragilitat. Ha volgut també ser susceptible a la malaltia, a la temptació i a la llei del treball, que va aprendre del seu pare putatiu sant Josep. Jesús ha vingut per sanar-nos i per ensenyar-nos el camí del Regne de Déu. Alegrem-nos, doncs si la suor i el treball, necessaris per aconseguir els béns per subsistir, ens recorden al nostre Creador i el sentit de la nostra vida. La vinguda de Crist a les nostres vides ens obre el camí del dolor i de l’amor per ser tocats per la Gràcia i poder aixecar els nostres cors al Senyor en les dificultats diàries.